Castells i humor: El secret inconfessable de les colles catalanes
Al món dels castells, sovint sentim murmuris sobre una pell excessivament fina o una susceptibilitat gairebé artística. Sembla que, des de fora –o fins i tot entre nosaltres–, se'ns atribueix una certa mancança d'eines per pair les bromes. Però, és realment cert que els castellers estem fets de cristall?
Potser és culpa dels tòpics, aquells que ens dibuixen com a individus seriosos, treballadors i, per què no dir-ho, una mica tibats. Una imatge que, reconeixem-ho, ha perseguit la cultura catalana des de temps immemorials. Però, i si us diguéssim que darrere de cada pinya, folre i manilles s'amaga una capacitat il·limitada per la conya?
El gran malentès: castellers sense riure?
La veritat és ben diferent i, per cert, molt més divertida. Perquè, si analitzem la nostra cultura amb una mica de perspectiva, veurem que el sentit de l'humor és gairebé una denominació d'origen. Des d'expressions populars com «Per dos dies que hem de viure, no plorem, que més val riure» fins a la figura icònica del Caganer, que presideix els nostres pessebres desafiant la solemnitat, queda clar que això de riure'ns de tot i de tots (incloent-hi nosaltres mateixos) ho portem a la sang. Les mítiques sèries Teresina S.A. o Plats Bruts en són un clar exemple, retratant-nos i caricaturitzant-nos amb una precisió quirúrgica.
Així doncs, per què haurien de ser els castellers una excepció? La idea que no tenim sentit de l'humor és un malentès èpic, una cortina de fum. De fet, el món casteller és un polvorí de gresca i paròdia, una autèntica festa on el riure és tan fonamental com una bona baixada de pilar de quatre. I no parlem només de bromes internes o acudits entre assajos. L'humor casteller impregna la nostra cultura i s'expandeix per tots els racons imaginables.
Dades ràpides de l'humor casteller
- Orígens: Premsa satírica al segle XIX com La Campana de Gràcia.
- Televisió: Programes com Trempera Castellera (Minyons de Terrassa, anys 80).
- Ràdio i Pòdcasts: Espais com La Polca, La Faixa, La Figuereta.
- Xarxes socials: Comptes virals com Castellers out of context.
- Espectacles: Escaleta On Tour d'Àlex Pereira.
La sàtira sota la faixa: Des de la premsa a les pantalles
Si ens endinsem en els arxius, descobrim que ja al segle XIX, publicacions com La Campana de Gràcia utilitzaven la figura del castell per fer broma, no tant de l'activitat en si, sinó per il·lustrar còmicament situacions polítiques, laborals o esportives. Era una manera intel·ligent d'agafar la iconografia castellera per a una fina (o no tan fina) crítica social. Fins i tot es podien trobar vinyetes que ens honoraven amb humor quan els castellers assolíem noves fites destacades.
Avançant unes dècades, la presència de l'humor casteller es va fer evident en formats més moderns. Qui no recorda Trempera Castellera, aquell programa pioner dels Minyons de Terrassa a mitjans dels anys vuitanta? Més recentment, els pòdcasts s'han convertit en un camp de conca fèrtil per a la guasa, amb produccions irreverents com La Polca o La Faixa que aborden els castells des d'una perspectiva absolutament desacomplexada. Les xarxes socials, evidentment, no es queden enrere, amb exemples virals com Castellers out of context, que immortalitza moments hilarants i grotescs dels propis protagonistes.
Publicitat, animació i la rivalitat més cínica
Fins i tot la publicitat ha sabut copsar aquesta essència. El famós espot de les 'Vuit estrelles!' d'Estrella Damm, amb el Fèlix Miret passant cerveses amunt per la pinya, és un clàssic que ja forma part de la memòria col·lectiva. Una genialitat que, tot i el seu argument (possiblement controvertit avui dia), demostrava que els castells també servien per vendre birres amb un somriure. Al món de l'animació videogràfica, els entranyables cargols Banyes & Baves dels Castellers d'Esplugues, fins i tot amb la seva revista Peus Negres, són un clar senyal que l'humor és una constant, un tret distintiu que reforça la identitat de les colles.
El confinament de la pandèmia, lluny d'apagar la flama, va esperonar la creativitat. El sorprenent videomuntatge Festa Major 2020: 3de10fm confinat dels Minyons de Terrassa en va ser un exemple paradigmàtic, demostrant que ni el virus ens podia robar el bon humor. I què dir de les innocentades del Dia dels Sants Innocents? Cada any, castellers i colles es superen amb enganyifes còmiques que destapen un grau d'humor intel·ligent i afilat. Com bé apunta Ramon Codinas i Fort en el seu article, des de faixes de llenya a la seu d'una colla rival fins a diàlegs sorneguers com la Setmana del retrovisor, la comicitat rau en la capacitat de fer conya de la pròpia rivalitat que, malgrat ser intensa, també es pot viure amb un sentit de l'humor negre i mordaç.
| Expressions d'humor casteller | Exemple o descripció |
|---|---|
| Programes TV / Ràdio | Trempera Castellera, La Polca, La Faixa |
| Publicitat insígnia | Espot 'Vuit estrelles!' d'Estrella Damm |
| Animació i Revistes | Cargols Banyes & Baves, revista Peus Negres |
| Espectacles en viu | L'Escaleta On Tour d'Àlex Pereira |
| Humor COVID-19 | Festa Major 2020: 3de10fm confinat (Minyons de Terrassa) |
| Innocentades | Elaborades bromes del Dia dels Sants Innocents |
La generositat del riure en el món casteller
En definitiva, els castells són molt més que estructura i equilibri. Són un fenomen social i cultural on la generositat, l'empatia i, per damunt de tot, un sentit de l'humor extraordinari, en són el veritable ciment. El niunotaire Jaume Capdevila, Kap, ho resumeix a la perfecció: «l’humor forma part intrínseca de les relacions humanes, és indefugible de la condició humana».
Recordem amb afecte figures com l'enyorat Agustí Forné, un cronista que va saber explicar els castells amb una simpatia i un bon humor contagiosos, demostrant que es pot ser rigorós i alhora posar-li una mica de sal a la vida. Els castells, com la vida mateixa, són per riure's d'ells, per gaudir-los i per compartir-los amb una dosi de guasa que fa que l'esforç valgui molt més la pena. Perquè si una cosa ens defineix, és aquesta capacitat de riure'ns de nosaltres mateixos mentres alcem els nostres castells ben amunt. I això, amics, té molt de mèrit.
