TV3 es grava un documental que ara no pot emetre: 72.000 € per no sortir en pantalla
TV3 s’ha mirat massa al mirall i no li ha agradat el reflex. Això explicaria per què un documental acabat, pagat i muntat amb diners públics dorm ara al calaix més fosc de Sant Joan Despí.
El projecte, pensat per parlar de les presons catalanes, s’ha convertit en una mena de tabú intern. Segons el periodista Arnau Borràs, emetre’l podria significar més que un mal titular: potser un delicte. I clar, el silenci surt més barat… o no?
Quan la televisió pública s’autocensura
La història podria ser un guió de sàtira: una televisió pública que grava un documental que no pot emetre. Però no és ficció. Segons ha avançat Arnau Borràs (31/10/2025), TV3 ha invertit 72.000 € en un documental sobre la realitat a les presons catalanes que, finalment, ha decidit no emetre per “prudència jurídica”. El motiu? Si s’emet, hi podria haver conseqüències legals greus.
És el que passa quan el periodisme s’apropa massa a la veritat incòmoda o, segons alguns, quan la gestió pública prefereix la calor del despatx a la llum dels focus. Així que, per evitar ensurts, el treball audiovisual s’ha convertit en un documental invisible. Literalment: ningú fora de TV3 l’ha vist.
72.000 € que no surten en pantalla
El pressupost del projecte —72.000 € exactes— és una gota dins dels més de 360 M € anuals que costa TV3, però és una gota que pica. “Cada euro compta quan ve dels impostos de tothom”, recordava un portaveu del Sindicat de Treballadors de Mitjans Públics en declaracions off the record. El documental, segons fonts internes, ja estava finalitzat i aprovat abans que els serveis jurídics aixequessin la bandera vermella.
Fonts de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) han assegurat que “no es tracta de censura, sinó de responsabilitat legal”. Però dins de la casa, segons expliquen treballadors a Borràs, la sensació és d’autocensura preventiva. Una mena de “millor no buscar-se problemes” amb segell institucional.
El tema tabú: les presons catalanes
Segons el que s’ha filtrat, el documental abordava testimonis i imatges de centres penitenciaris catalans en un moment especialment sensible: el debat sobre la transferència de competències i les crítiques per la gestió dels centres de Quatre Camins i Brians. Alguns fragments, diuen, podrien incórrer en vulneració de drets d’imatge o de privacitat de persones privades de llibertat.
És a dir: es va enregistrar massa material delicat. I ara, la productora i la cadena fan equilibris per evitar que l’arxiu acabi sent prova d’alguna cosa més que un projecte fallit. Una font propera al rodatge admet que “hi havia voluntat d’anar a fons, però sense blindatge legal, ningú no volia signar l’autorització final”.
TV3 i la maledicció dels documentals polèmics
No és el primer cop que passa. El cas del documental de les manifestacions de 2019 o el del procés dels mitjans públics ja havien deixat cicatrius. Aquest seria, segons Borràs, el tercer gran ensurt audiovisual de TV3 en menys de tres anys. Tres projectes amb pressupost, equip i promeses que mai han vist la llum.
Per alguns, això demostra que la tele pública pateix una mena de síndrome d’imatge institucional: vol ser moderna, però sense tacar-se; valenta, però sense molestar; plural, però sense que se li enfadin a Palau. Mentrestant, els espectadors veuen com el seu diner finança projectes que ni tan sols ells poden jutjar.
La factura cultural del silenci
El debat és més profund que els 72.000 €. Quan una televisió pública decideix no emetre un treball per por, què passa amb la llibertat creativa? El mateix realitzador —que prefereix mantenir-se anònim— hauria expressat “tristesa i frustració” per veure com mesos de feina acaben en un disc dur tancat amb clau.
En paral·lel, associacions de creadors audiovisuals demanen a la CCMA “més transparència en la gestió dels continguts finançats amb diners públics”. I reclamen que, si un projecte no s’emet, almenys es publiqui un informe de motius. La resposta oficial? Cap. Només el clàssic “no comentarem projectes interns”.
Fet o desfer? La pregunta que no surt a pantalla
El cas TV3-Presons reobre el vell debat sobre fins a quin punt un mitjà públic ha de ser valent o prudent. Els defensors de la mesura asseguren que “és millor perdre 72.000 € que un judici”. Els crítics, en canvi, hi veuen “una rendició preventiva davant la por”. Com sempre, la veritat —i el documental— queden en un llimb administratiu.
Mentrestant, la ciutadania continua pagant la factura i la tele continua dient que “és la de tots”. Sí, però no tots en podem veure el resultat.
📋 Fitxa ràpida del documental
| Títol provisional | “Entre murs” (no confirmat) |
|---|---|
| Tema | Sistema penitenciari català i testimonis interns |
| Cost total | 72.000 € |
| Productora | CCMA – Departament de Documentals |
| Estat | Finalitzat, però no previst per emissió |
| Font | Arnau Borràs, 31/10/2025 |
I ara, què en farem del silenci?
De moment, res. El documental continua guardat i el debat, obert. Els contribuents, una vegada més, financen el silenci institucional. Potser algun dia, quan les aigües legals es calmin, TV3 decidirà emetre’l. Fins aleshores, “Entre murs” quedarà entre murs.
Com diu un vell tècnic de la casa, “a TV3 tenim molts arxius, però aquest és el més car de mirar”. I segurament, el més buit de públic.
