El silenci després del foc: què ha passat realment entre Paüls i Xerta?

Hi ha silencis que parlen més que qualsevol crit. I aquests dies, al Baix Ebre, el silenci que ha quedat després del foc és tan dens que costa respirar-lo. Paüls, Alfara de Carles i Xerta miren les muntanyes com qui observa una cicatriu acabada de fer, amb el record viu del que ha passat i la por de què encara podria passar.

Perquè malgrat els titulars que diuen “estabilitzat”, el risc no ha marxat de vacances. Només cal un cop d’aire mal donat o una tempesta seca d’estiu per tornar a encendre el malson. Mentrestant, la vida intenta seguir, amb carrers on fa poc hi havia confinaments i carreteres que encara saben què és quedar tallades.

3.200 hectàrees que no sortiran mai més iguals a la foto

El foc va començar dilluns a la Vall d’Infern, nom gairebé poètic per una tragèdia tan real. Des d’allí, va avançar sense gaire oposició inicial, empès per la calor i un paisatge massa carregat de combustible natural. El balanç provisional: 3.221 hectàrees cremades. Una superfície que fa petit qualsevol terme municipal del voltant.

Paüls: confinament a cop de realitat

El confinament “dinàmic” decretat a Paüls no és cap anècdota. Les famílies van haver de tancar-se a casa i seguir les indicacions d’unes autoritats que, per sort, han estat al peu del canó des del primer moment. Al mateix temps, les carreteres TV-3541 i N-230b quedaven tallades, convertint el territori en un petit laberint sense sortida clara.

Un desplegament que parla de la gravetat

Per intentar frenar el monstre, s’han mobilitzat més d’un centenar de dotacions terrestres i 17 mitjans aeris. Bombers, GRAF, EPAF, BRIF i tantes altres sigles que sonen a jerga, però que signifiquen persones jugant-se la pell entre flames i pedres. Perquè no tot són mànegues i aigua: hi ha zones tan escarpades que només queda tirar de destrals i pales per tallar el pas al foc.

La Via Verda, tocada i ben tocada

Les imatges de la Via Verda de Xerta ho diuen tot. On abans hi havia ombra i pau, ara hi ha fusta negra i cendra. El turisme de bicicleta ho tindrà difícil durant un temps, i el paisatge encara més per recuperar aquell verd que feia d’escenari a tantes sortides de diumenge.

“Estabilitzat” no vol dir “fora de perill”

Joan Rovira, cap d’intervenció dels Bombers, ha deixat clar que la feina no està ni molt menys acabada. L’incendi està estabilitzat, sí, però això és només la fase on s’intenta que no es torni a disparar. Les properes hores i dies seran claus, amb la mirada posada a un cel que amenaça amb tempestes seques, les pitjors aliades del foc.

La pregunta inevitable: per què?

Encara ningú ha determinat l’origen exacte de l’incendi. Pot ser un descuit, pot ser mala sort, pot ser la suma d’un bosc massa oblidat i un termòmetre massa optimista. El que queda clar és que el risc és estructural i recurrent, i que no hi ha prou efectius ni avions al món si la base no canvia.

Una lliçó amarga per un estiu que tot just comença

Mentrestant, les tasques d’extinció i vigilància continuaran. Les famílies tornen a obrir finestres amb un ull al bosc, i els Bombers segueixen allà, amb la mànega a punt. Pots seguir la seva feina i les actualitzacions oficials al web dels Bombers de la Generalitat, que aquests dies ha estat gairebé un canal d’alertes permanent.

Un Baix Ebre que s’haurà de tornar a aixecar

Quan tot això passi —perquè passarà, tard o d’hora— quedaran les cicatrius. Al paisatge, als camins i a la memòria de tots els qui han hagut de veure com el seu entorn es convertia en fum. Però també quedarà la certesa que cal fer les coses d’una altra manera si volem evitar que aquest drama torni a ser notícia. Perquè cap nota d’humor podrà mai tapar el dolor d’un territori que crema.