Rodalies: Renfe no fixa hora de represa del servei
Les pantalles de Sants poden semblar un calendari buit: files i més files sense sortides, i gent que mira el mòbil com si d’allà n’hagués de caure una solució. A fora, el temporal ha deixat el seu record (fang, aigua i aquella olor d’humitat que s’enganxa a la roba).
I mentrestant, el país es mou com pot: busos plens, cotxes a la T-11 a pas de processó i estacions on la informació és tan valuosa com un cafè calent. La pregunta és la de sempre: quan torna la normalitat a Rodalies? I, sobretot, qui s’atreveix a posar-hi una hora.
Avui, a primera hora, hi havia una escena repetida a moltes estacions: pantalles plenes de buits, gent fent números amb el temps i una sensació estranya que el dia ja comença tard. A Barcelona-Sants, el silenci d’andana pesa (i no perquè falti gent).
El temporal dels últims dies no només ha deixat carrers molls i rieres nervioses: també ha deixat la xarxa ferroviària amb la lupa posada a sobre. I quan la lupa hi és, tot va més lent. Més lent del que voldries.
Aquest dimecres, Renfe ha evitat fer “cap previsió” horària sobre quan es reprendrà el servei de Rodalies. El portaveu de Renfe a Catalunya, Antonio Carmona, ho ha dit en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio: la circulació es recuperarà quan hi hagi “total seguretat”.
Què diu Renfe sobre Rodalies: cap hora i prioritat absoluta
| Fitxa ràpida | Dades clau |
|---|---|
| Situació | Sense previsió horària de represa del servei (segons Renfe) |
| Motiu principal | Seguretat després del temporal i incidències detectades |
| Qui ho explica | Antonio Carmona, portaveu de Renfe a Catalunya (21/01/2026) |
| Gestor d’infraestructura | Adif, amb marxes exploratòries sobre la via |
El missatge de Renfe és d’aquells que no deixen gaire marge a la interpretació: primer la seguretat, després ja parlarem d’horaris. Carmona ha insistit que posar una hora concreta seria inviable si no hi ha garanties totals que la circulació es pot fer sense riscos.
I això connecta amb una idea que molta gent detesta però que existeix: la seguretat no és un eslògan, és una condició. O hi és, o no hi és. Carmona ho ha resumit amb una frase que, traduïda a llenguatge d’usuari, sona així: “No us direm una hora si no podem complir-la”. Punt. (I sí, fa ràbia.)
Per què no hi ha “servei alternatiu” per a tota la xarxa
Una de les preguntes inevitables quan Rodalies s’atura és aquesta: per què no es posa un pla B amb autobusos? Carmona ha estat clar: és “inviable” substituir amb transport alternatiu tota la xarxa de Rodalies. No és una excusa bonica, és logística pura: vehicles, conductors, recorreguts, temps i una infraestructura viària que ja va justa molts dies.
De fet, quan el tren cau, la carretera ho nota al minut. I aquí Catalunya té aquell clàssic que no falla: més cotxes, més cues i menys paciència. És l’efecte dominó, però en versió local.
Informació als canals: el que funciona i el que falla
Renfe assegura que està intentant informar per tots els canals disponibles. Ara bé, la informació no només és el missatge: també és el sistema que el fa arribar. I aquest matí hi ha hagut una incidència amb la megafonia de les estacions, segons ha explicat el mateix Carmona, tot i que ha indicat que ja està solucionada.
Per a l’usuari, el detall és important: quan les pantalles no aclareixen i la megafonia falla, l’estació es converteix en un lloc on circulen sobretot rumors. I els rumors, ja se sap, sempre van a l’hora que més convé al drama.
Què ha detectat Adif: pedres, roques i punts sensibles
El temporal no deixa només bassals. També deixa sorpreses a la via. Carmona ha explicat que les marxes exploratòries d’Adif han permès detectar incidències puntuals derivades del temps dels últims dies: pedres o roques en diferents zones.
Els punts citats són concrets i sonen a mapa mental de molts usuaris: Riudecanyes i també trams a la zona de Cervera i Calaf. És a dir, no és un problema abstracte; són llocs on una pedra pot ser “només una pedra”... fins que no ho és.
Marxes lentes i marxes exploratòries: què vol dir això, exactament
Quan es parla de marxes lentes i marxes exploratòries, no s’està fent poesia ferroviària. La idea és senzilla: es revisa l’estat de la infraestructura i es comprova si hi ha elements que puguin suposar un risc. Carmona ha recordat que ahir hi va haver la “coincidència de moltes situacions” que podien comportar perill i, per això, es va optar per limitar la velocitat i revisar.
És un procediment que, vist des del sofà, sembla exagerat. Però vist des d’una cabina, és una altra pel·lícula. I aquí entra el factor que ho canvia tot: el risc no es negocia. No hauria de.
Els punts on s’han trobat incidències (i per què compten)
Que Adif localitzi pedres o roques a zones com Riudecanyes, Cervera o Calaf té dues lectures. La primera: hi ha feina de retirada, inspecció i verificació. La segona: fins que no es confirma que tot és estable, qualsevol previsió és una loteria.
Si vols seguir avisos oficials, el millor és anar a la font i no al grup de missatgeria familiar. Renfe centralitza avisos a través del seu web i canals corporatius: Renfe (informació i estat del servei). I sí, potser no et donarà l’hora exacta que vols, però almenys et dona el marc real.
El context que ho canvia tot: seguretat, dol i un record recent
Hi ha un element que marca el to d’aquestes hores i explica la prudència: la mort d’una persona que anava a la cabina del tren de l’R4 accidentat a Gelida. Carmona s’hi ha referit amb paraules dures: han assegurat que estan “totalment consternats”. És d’aquelles frases que, quan es diuen a la ràdio, no sonen protocol·làries. Són un tall de veu que pesa.
A partir d’aquí, qualsevol decisió sobre tornar a fer circular trens es llegeix en clau de responsabilitat. I, agradi o no, això justifica que Renfe eviti promeses amb rellotge. Perquè si després passa alguna cosa, la pregunta que queda és terrible: “Es podria haver evitat?”
Què pot fer l’usuari mentre espera: trucs pràctics (sense miracles)
- Consulta canals oficials abans de sortir de casa (web i comunicats de Renfe).
- Prepara un pla alternatiu realista: compartir cotxe, bus interurbà si existeix, o canviar l’hora si pots.
- Evita encadenar transbordaments si el sistema és inestable: com menys peces, menys possibilitats que falli.
- Guarda marge: si tens visita mèdica o examen, el marge avui no és cap luxe.
Quan es recuperarà el servei: el que se sap i el que no
El que se sap és això: no hi ha una hora sobre la taula i la represa dependrà de quan Adif i Renfe considerin que hi ha seguretat total. El que no se sap (encara) és el detall operatiu: quines línies tornen primer, quins trams necessiten més revisió i quines limitacions es mantindran.
La realitat és que el dia a dia de Rodalies, avui, no es decidirà amb un tuit o una frase bonica, sinó amb revisió sobre el terreny. I quan el terreny diu “aquí hi ha pedres”, el tren no fa l’heroi. Fa el que toca: esperar, comprovar i tornar quan pugui. Amb seguretat. I amb paciència, que és el bitllet que ningú vol validar però tothom acaba portant a la butxaca.
