Rodalies: caos al Camp de Tarragona i queixes d’usuaris

Hi ha dissabtes que comencen amb cafè i acaben amb mirada fixa al panell, com si el panell et degués diners. A diverses estacions del Camp de Tarragona, el guió s’ha repetit: gent amb pressa, gent amb maleta i gent amb paciència… fins que s’acaba.

I el pitjor no és esperar. El pitjor és no saber què estàs esperant. Avisos que arriben tard, canvis que ningú et sap traduir i la sensació que la cadena d’informació fa figa. Et sona? Doncs avui ha tornat a passar.

A partir d’aquí, sí: el motiu de fons és la suspensió intermitent i el funcionament parcial del servei de Rodalies de Catalunya aquest dissabte, en un context marcat per l’accident a l’entorn de Gelida. El resultat, a peu d’andana, ha estat bastant clar: caos, desconcert i moltes cares de “ja hi tornem a ser”.

Què ha passat aquest dissabte a Rodalies de Catalunya

Avisos a última hora i trajectes a mitges

El patró que descriuen diversos viatgers és especialment frustrant perquè és imprevisible. No parlem només de retards (que ja és un clàssic), sinó de situacions en què el tren canvia el recorregut, s’atura abans d’hora o directament queda cancel·lat a última hora. I quan preguntes “i ara què?”, la resposta sovint és una variació de “esperi”. Micro. Sec. I desesperant.

Mentrestant, l’estació fa la seva vida paral·lela: portes que s’obren, megafonia que diu molt i concreta poc, i gent recalculant el dia. Hi ha qui es perd un dinar familiar. Hi ha qui arriba tard a una cita mèdica. I hi ha qui mira l’hora i pensa en la T-11 (sí, aquella cua que sembla una tradició no oficial del territori) com una alternativa amb més certesa que el tren. Tal qual.

Estacions del Camp de Tarragona, punt calent

La imatge més repetida al Camp de Tarragona ha estat la de grups de persones clavades a l’andana, amb converses creuades i mòbils en mode “actualitza, actualitza”. Alguns intentaven rescatar informació per xarxes, altres per aplicacions, i altres preguntant al taulell com qui busca una mica de sentit comú. Quan el servei va a batzegades, qualsevol detall compta: quin tren passa, fins on arriba i si hi haurà enllaç (o si t’ha tocarà improvisar a mig camí).

I aquí és on s’encén el cabreig. Perquè una incidència pot passar. Però el que costa d’empassar és la sensació que no hi ha un pla B comprensible al moment. “Vagi a tal lloc”, “esperi el següent”, “ja li diran”… i tu amb la maleta, l’abric i el temps fent-se petit.

El que expliquen els viatgers: de l’andana al cabreig

Marina Verdú: “La informació no funciona”

Marina Verdú, viatgera atrapada en una estació del Camp de Tarragona, explicava aquest 24 de gener que el problema no era només el tren: era la desorientació. Segons el seu relat, es van trobar amb canvis i avisos que arribaven tard, i amb la sensació que cadascú reconstruïa la història com podia. Un diu una cosa, un altre en diu una altra. I tu, al mig, fent Tetris amb la tarda.

La frase que més es repetia entre els usuaris, segons la mateixa viatgera, era tan simple com demolidora: “No ens informen”. I quan aquest sentiment s’estén, l’estació canvia de temperatura. No és el fred. És el clima. El de “no em facis perdre el temps” i el de “jo també pago un bitllet”.

Pol Romero: trajectes incomplets i cap alternativa clara

Pol Romero, usuari afectat, descrivia aquest dissabte a la tarda un escenari amb trajectes que no es completaven i amb poques indicacions sobre què fer després. El problema, deia en essència, és haver d’improvisar: avui et deixen a mitges, demà et cancel·len i demà passat et canvien l’andana quan ja hi ets. I tot plegat amb la sensació que la comunicació arriba quan ja has pres la decisió equivocada.

Això, al final, desgasta. I genera una mena de ritual col·lectiu: gent que fa de gestora d’informació per als altres (“a Telegram han dit…”, “a Twitter diuen…”) com si fóssim al Mercat Central de Reus preguntant el preu del peix, però amb trens. I és curiós perquè, quan la informació no és clara, el rumor sempre té millor cobertura.

Alternatives, reforços i consells pràctics

Reforços a Tarragona: quan el tren falla, la ciutat reacciona

Amb el servei ferroviari tocant de peus a terra (literalment), el territori busca sortides ràpides. En aquest context, Diari de Tarragona ha informat de reforços en el transport a Tarragona davant la falta de servei de Rodalies, una mesura que apunta a una realitat: quan el tren no dona abast, l’autobús, el cotxe compartit i els trajectes interurbans passen a ser l’únic salvavides per a molts usuaris.

Ara bé, l’alternativa també necessita una cosa: instruccions clares. On s’agafa l’autobús? Quin bitllet serveix? Quina freqüència hi ha? Si aquestes respostes no apareixen en pantalla i en megafonia amb la mateixa força que un “tren amb destinació…”, la gent acaba fent el que pot. I el que pot, sovint, és poca cosa.

On consultar informació fiable (i ràpida)

Quan hi ha incidències, el problema no és només la incidència. És el minut a minut. Per això, si et toca moure’t avui o els pròxims dies, val la pena tenir a mà fonts que actualitzin. La referència oficial és la web de Rodalies de Catalunya, que concentra avisos de servei i comunicats: rodalies.gencat.cat.

I, a peu d’andana, uns consells pràctics (sí, d’aquells que voldries no haver d’aprendre):

• Confirma el trajecte real: no donis per fet que el tren farà tot el recorregut.
• Pregunta per alternatives concretes: bus, enllaç, transbord, i des d’on surten.
• Guarda captures d’avisos i horaris si necessites justificar retards o incidències.
• Planifica amb marge: si tens una cita crítica, millor pecar d’hora que de fe.

I una idea incòmoda però realista: si el dia és d’aquells que fan olor de pólvora (metafòricament, eh), potser és millor assumir que el trajecte serà més llarg del compte. No passa res per admetre-ho. El que crema és adonar-te’n tard.

La realitat és que la jornada ha tornat a evidenciar com una incidència a Rodalies de Catalunya pot convertir el Camp de Tarragona en una sala d’espera gegant: avisos tardans, trajectes a mitges i alternatives poc explicades. I quan el sistema falla, el que queda és la gent. Amb la seva paciència. I amb el seu cabreig.