Quan una habitació de lloguer a Tarragona val més que l'última taula lliure d'un bar un dissabte
Si vols una habitació a Tarragona, prepara’t per jugar al joc dels trons. No és broma: 46 persones per cada nova oferta. Com si fossin entrades pel Canet Rock, però amb menys dutxes.
Mentrestant, a Barcelona, la gent ja ni es baralla per una habitació: els números cauen. Però a la capital tarragonina, pujen com l’IVA al cafè amb gel. I el més bèstia? No és només aquí.
Un llit, 46 candidats i una mica de sort
Segons un informe d’Idealista, Tarragona és ara la tercera capital d’Espanya amb més aspirants per habitació de lloguer. Amb una mitjana de 46 persones per oferta, només Palma (65) i Sant Sebastià (62) ens passen per davant. Un petit honor dubtós, però honor al cap i a la fi.
Això suposa un increment del 48% respecte al 2024, quan la xifra era “només” de 31. En un any, hem passat de “difícil” a “impossible, però mira, som-hi igual”.
Mentrestant, a Barcelona… la calma
Barcelona, irònicament, sembla anar en direcció contrària: 22 aspirants per habitació, la mateixa mitjana que el conjunt de l’Estat, i una caiguda del 28% respecte a l’any passat. Quan la ciutat gran respira i la petita s’ofega, alguna cosa grinyola.
Lleida i Girona també s'apunten a la festa
Girona ocupa la cinquena posició amb 39 aspirants per habitació. Lleida, que ningú esperava, ha fet un glow up bastant bèstia: increment del 106% i 35 persones perseguint cada lloguer nou. Allò de "la calma de les terres de Ponent" queda oficialment anul·lat.
I què està passant exactament?
La resposta és curta i dolenta: hi ha més demanda que oferta, i els preus no ajuden. A Tarragona, el mercat de lloguer està tan saturat que gairebé sembla una promoció d’iPhones a l’FNAC un Black Friday. La pressió urbanística, la manca de noves promocions d’habitatge i la pujada de preus expliquen part del drama.
Els pisos que han de venir (o això diuen)
La construcció dels 192 pisos de lloguer assequible al sector PP-10 està en marxa, i el solar venut a la Vall de l’Arrabassada per 3,2 milions també ha de destinar-se a habitatge social. Però mentre tot això es cou, la gent segueix compartint pis amb desconeguts i negociant qui neteja el bany amb la mateixa intensitat que un debat electoral.
No és només Tarragona: és la nova normalitat
Idealista apunta que la pressió al lloguer no és exclusiva d’una ciutat. A tot l’Estat, l’oferta baixa i la demanda es dispara. Les grans ciutats estan veient una davallada en l’interès per les habitacions, mentre que les mitjanes (com la nostra) reben el cop de ple.
Però hi ha alternativa?
Doncs… sí però no. Parlem de co-living, pisos compartits amb serveis inclosos i fins i tot d’algunes cooperatives d’habitatge. Però tot això són opcions que requereixen temps, paciència i un màster en burocràcia avançada. Per als estudiants, joves treballadors i nòmades digitals, la situació es resumeix amb una frase: “O pagues, o segueixes buscant”.
I mentrestant, l’Ajuntament?
L’Ajuntament de Tarragona diu que ho té controlat, amb projectes d’habitatge social i accés assequible. Però mentre les grues es mouen i les rodes giren, les aplicacions de lloguer segueixen cremant notificacions i els grups de Facebook s’omplen d’anuncis desesperats del tipus “busco qualsevol cosa, encara que sigui un sofà amb wifi”.
Ens cal un miracle… o política valenta
La situació no es resoldrà sola. Necessitem polítiques clares, incentius al lloguer assequible i, sobretot, una oferta que no ens obligui a lluitar per una habitació com si fos la final del concurs de ball de la Festa Major.
Perquè al final, tothom vol el mateix: una habitació amb porta, llit, i si pot ser, sense 45 persones fent cua darrere teu.
