Quan la carretera decideix improvisar obstacles a Tarragona
Quedar atrapat a l’AP-7 és gairebé patrimoni immaterial de Catalunya. Però de tant en tant la cosa puja de nivell i la carretera es converteix en un espectacle digne de Netflix.
Aquest matí la rutina de cotxes, camions i furgonetes ha estat interrompuda per un d’aquells imprevistos que només passen quan tens pressa o vas just de cafè amb gel. El resultat? Trànsit tallat, desviaments i paciència col·lectiva a prova.
El que semblava un matí normal a l’AP-7, aquell moment en què tothom avança amb la mirada perduda i la ràdio de fons, ha acabat convertint-se en un capítol especial de “Supervivents” sobre asfalt. Una de les principals vies de comunicació del país ha quedat bloquejada en qüestió de minuts i, com sempre, la pregunta era la mateixa: “Què coi ha passat ara?”.
Primer, la incertesa. Vehicles aturats, clàxons tímids, el clàssic conductor que surt del cotxe per veure què passa com si fos l’inspector Gadget i grups de WhatsApp bullint amb missatges de “sap algú alguna cosa?”. L’escenari era digne d’una festa major improvisada, però sense orquestra ni cervesa.
La realitat, però, era menys festiva i més de pel·lícula d’acció barata. Un camió que circulava en direcció nord va perdre part de la càrrega que transportava: unes bigues de ferro que van decidir provar el mètode Marie Kondo i desplegar-se pel mig de l’autopista. El resultat va ser un accident múltiple amb una furgoneta i quatre turismes implicats. Tot plegat, en plena hora punta de matí. Fantàstic.
Un caos amb efecte dominó
L’impacte va ser immediat: la via va quedar completament tallada en sentit nord i també es va veure afectat el carril sud, ja que les bigues havien decidit no distingir direccions. Els conductors que anaven cap a Barcelona van patir el mateix que els que pujaven cap a França: parades sobtades, desviaments obligatoris cap a l’A-7 i, evidentment, l’eterna pregunta de si algun dia s’acabaran les obres i els drames a l’AP-7.
El Servei Català de Trànsit va activar ràpidament els protocols i cap a les 13.30 h s’havia aconseguit reobrir un carril en sentit nord. Això, traduït a llenguatge de carretera, vol dir que la cua va començar a respirar tímidament, tot i que els nervis ja estaven servits des de primera hora del matí.
Ferits i hospitals
El Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) va informar que tres persones van resultar ferides i van ser traslladades a l’Hospital de Santa Tecla en estat menys greu. Per sort, no es van haver de lamentar conseqüències més greus, però la imatge de bigues de ferro escampades per la calçada no és precisament tranquil·litzadora.
L’AP-7, un clàssic del caos
A ningú sorprèn que l’AP-7 torni a ser protagonista d’una història de bloquejos i accidents. Aquesta autopista ja és gairebé un personatge més de la nostra vida quotidiana: la carretera que et fa replantejar si no hauries d’haver agafat el tren. Tot plegat mentre et recorda que, per molt que paguis peatges o que hagin desaparegut, la paciència continua sent el preu més alt.
Les xarxes socials s’han omplert de comentaris i memes sobre la situació. Des de qui ha penjat la foto del cotxe parat amb el text “AP-7 Experience” fins a qui ha comparat la carretera amb una pista americana de gimcana. La capacitat dels catalans per fer humor de la tragèdia circulatòria és, sens dubte, infinita.
La pregunta de sempre
Un accident així obre, de nou, el debat sobre la seguretat del transport de mercaderies pesants i la gestió de la mobilitat en vies tan transitades com aquesta. Perquè no és el primer cop que un camió perd la càrrega ni serà l’últim. I, mentrestant, els conductors continuen sent els figurants involuntaris d’aquestes històries de carretera.
Un problema recurrent
Les dades del Servei Català de Trànsit indiquen que els accidents amb vehicles pesants impliquen un risc afegit per la magnitud de les càrregues i les conseqüències potencials. Una simple distracció o un error de subjecció pot convertir una jornada normal en un caos monumental, com s’ha vist avui a Tarragona.
I demà, què?
Quan es recuperi la normalitat —si és que a l’AP-7 existeix aquest concepte—, tothom recordarà aquest matí amb un punt de resignació i un altre d’ironia. Perquè al final, ja se sap: si no és un embús, és una càrrega perduda; i si no, és la pluja torrencial. La carretera sempre troba la manera de recordar-nos qui mana.
Potser la solució no és només més carrils o més controls, sinó també una revisió profunda de com gestionem un dels eixos viaris més importants del sud d’Europa. Mentrestant, els conductors només poden fer el que sempre han fet: armar-se de paciència, preparar una playlist llarga i confiar que el proper obstacle no sigui literalment una biga de ferro al davant.
Conclusió? L’AP-7 no falla mai: quan no et cobra peatge, et cobra temps.
