Franco Berrino i la seva “anti-dieta”: el metge que diu que aprimar-se no depèn de calories
Setembre és aquell mes en què les bàscules del bany tornen a sonar com a instruments de tortura medieval. Les diets miracles prometen resultats exprés, però acaben sent tan avorrides com una cua a la T-11 un divendres a la tarda.
El drama és recurrent: després d’un estiu de vermuts i gelats, la gent busca solucions ràpides i es troba amb plans que converteixen menjar en un exercici de matemàtiques i penitència. Però hi ha un metge italià que diu que no, que tot això no serveix de res.
Un metge italià contra les dietes miracles
El protagonista és Franco Berrino, metge italià de 81 anys, amb dècades dedicades a la medicina preventiva. A hores d’ara, s’ha convertit en una mena d’influencer sènior de la salut, amb més autoritat que qualsevol “coach” nutricional d’Instagram. La seva tesi és tan senzilla com radical: aprimar-se no depèn de fer dietes, sinó d’uns quants hàbits bàsics que gairebé hem oblidat.
Berrino ho explicava en una entrevista al Corriere della Sera: “Cal una revolució”. Una revolució tranquil·la, sense batuts verds ni balança de cuina. La seva recepta passa per quatre regles senzilles que no tenen res a veure amb comptar calories, però sí amb reconciliar-se amb el menjar.
Les quatre regles de l’“anti-dieta”
📌 Fitxa ràpida:
- Qui: Franco Berrino, metge italià (81 anys)
- Què: quatre regles senzilles per perdre pes sense dieta
- On: entrevista al Corriere della Sera
- Per què: les dietes miracles no funcionen
| Regla | Explicació |
|---|---|
| Mastegar bé | Com més mastegues, menys gana tens. Afavoreix hormones de sacietat i ajuda a controlar la glucosa. |
| Cenar aviat i lleuger | Deixar 14 hores entre el sopar i l’esmorzar. Millora el metabolisme i els ritmes biològics. |
| Triar aliments que no engreixen | Verdures, cereals integrals, llegums, fruita sencera, fruits secs i fermentats com iogurt o kefir. |
| Limitar els que sí que engreixen | Patates fregides, begudes ensucrades, carn processada, dolços industrials i farines refinades. |
De la teoria a la pràctica
En realitat, el que proposa Berrino sona menys a “truc” i més a sentit comú. Però és un sentit comú que hem anat perdent entre dietes keto, paleo i detox que prometen miracles. Ell defensa que el cos funciona millor quan respectem els seus ritmes naturals i quan mengem aliments que reconeixem sense haver de llegir un manual d’etiquetes.
Segons recorda, no es tracta de viure amb prohibicions, sinó de recuperar una relació més natural i menys ansiosa amb el menjar. La idea és que una amanida no sigui un càstig, i que el pa integral no sembli un luxe d’herbolari.
“No hi ha excusa, només hàbits”
Berrino coincideix amb altres especialistes, com el nutricionista espanyol Antonio Escribano, que deia fa poc: “No existeix la persona que engreixa sense menjar”. És a dir, no hi ha màgia metabòlica, només patrons que, amb el temps, acaben jugant a favor o en contra nostra.
L’italià insisteix: no cal viure obsessionat amb la bàscula, sinó tenir constància. Les dietes estrictes duren setmanes; els hàbits, en canvi, poden durar una vida. I aquí és on assegura que hi ha el veritable secret de perdre pes i mantenir-lo.
Un missatge que també és cultural
El discurs de Berrino encaixa amb un moment cultural on cada cop més gent busca reduir ultraprocessats i tornar a la cuina casolana. A Itàlia ho tenen fàcil amb el llegat de la dieta mediterrània; aquí, entre vermuts i calçots, tampoc anem malament. La clau, diu, és no convertir el menjar en un càstig ni en una competició de voluntat.
En paraules seves: “El problema no són els cereals integrals, sinó l’excés de proteïnes animals i sucres de la dieta moderna”. Una crítica que posa el focus més en els hàbits col·lectius que no pas en els individus.
El final de la dieta com a indústria?
No és casualitat que el seu discurs tingui ressò: cada any, el mercat de dietes i suplements factura milions, amb resultats que molts abandonen al cap de setmanes. Berrino planteja la pregunta incòmoda: i si el problema fos la indústria de la dieta, i no la nostra força de voluntat?
Al capdavall, la seva recepta sona tan revolucionària com anticlimàtica: mastegar lent, sopar d’hora, menjar fresc i reduir ultraprocessats. Coses que la nostra àvia ja sabia, però que ara necessitem que un metge ens recordi. I potser aquest és el veritable titular: que per aprimar-se no calen dietes, només tornar a la normalitat que havíem perdut.
Més info: Entrevista completa al Corriere della Sera.
