Toyota repatria una màquina de 1934 que encara funciona i la farà treballar 90 anys després
Hi ha màquines que es jubilen abans que tu. D’altres, com aquesta, sembla que siguin funcionàries de l’univers. A Toyota en tenen una que ja era vella quan va néixer el teu avi i que, tot i això, segueix aixafant metall com si fos ahir.
És tan veterana que va canviar de continent quan el fax era alta tecnologia. I ara, després de fer pràctiques al Brasil durant dècades, torna al Japó per fer... el que no et pots imaginar.
Una premsa més vella que la mateixa Toyota
El 1934, Toyota encara no era Toyota. Era Toyoda Automatic Loom Works, una empresa de telares que feia exactament això: màquines de fer teixits. Aquell any, van comprar una premsa mecànica Komatsu capaç d’exercir 700 tones de pressió. No sabien que acabaven de fer una de les inversions més rendibles (i longeves) de la història de l’automoció.
Aquesta premsa es va traslladar a la primera fàbrica de la Toyota Motor Corporation a Koromo (actualment planta de Honsha, a Toyota City) i va començar a fabricar peces per als primers cotxes de la marca. El 1962, quan Toyota va obrir la seva primera planta fora del Japó, a São Bernardo do Campo (Brasil), la màquina també va fer les maletes.
Quan el transoceànic era d’acer i pesava una barbaritat
Allà va continuar la seva feina durant... 60 anys més. Fabricant components per al Toyota Bandeirante, una versió local del Land Cruiser. Però la seva missió no es va acabar amb la jubilació del model el 2001. La Komatsu de 1934 ha estat activa fins el 2023, produint peces i components per la línia de motors de Porto Feliz i per a models com el Camry nord-americà.
Res d’obsolescència programada: aquí parlem de fidelitat industrial. Una màquina que ha treballat durant 89 anys seguits no és un equipament, és gairebé una religió.
I ara què en faran? Museu? Escultura? Doncs no.
La fàbrica de São Bernardo ha tancat, però això no vol dir que la premsa hagi arribat al final. Toyota ha decidit repatriar-la al Japó, concretament a la planta de Honsha. I no per exposar-la com una peça de museu sinó per posar-la a treballar. De nou. Sí, sí.
El president de la companyia, Akio Toyoda (sí, amb "d"), ha avalat el seu retorn i ha promogut el concepte de “conservació funcional”. La idea? Que la màquina no només continuï fabricant recanvis, sinó que serveixi per formar nous treballadors en manteniment de troqueles i altres tècniques que no surten a YouTube.
Un homenatge mecànic al “si funciona, no ho toquis”
Mentre a Occident canviem el mòbil cada 18 mesos i la cafetera cada Nadal, Toyota ens demostra que la durabilitat no només és una opció, sinó una filosofia. Aquesta premsa ha canviat de país dues vegades, ha sobreviscut guerres, crisis i modes industrials. I encara aixafa amb precisió japonesa.
És la versió metàl·lica d’aquell iaio que arregla coses amb filferros i que tothom respecta perquè, simplement, no es trenca mai.
Brasil plora, però no s’acomiada
Amb el tancament de la planta de São Bernardo, uns 550 treballadors han pogut reubicar-se a altres fàbriques o optar per baixes voluntàries amb condicions especials. Però Toyota no marxa del tot de Brasil. Encara hi manté tres plantes actives a Sorocaba, Indaiatuba i Porto Feliz, on es fabriquen des de motors fins al Corolla Cross.
Una lliçó de futur des del passat
El que fa Toyota no és nostàlgia. És estratègia. Donar valor al que funciona, evitar el malbaratament i transmetre coneixement real a les noves generacions. Aquesta premsa Komatsu de 1934 és, alhora, una eina de producció i una màquina del temps. Un pont entre el que vam ser i el que podríem tornar a ser si deixéssim de llençar-ho tot.
Per cert, si vols veure imatges de la bèstia, aquí tens un reportatge complet de Motorpasion.
I tu, quant de temps et dura el mòbil?
Reflexiona-ho la propera vegada que et tempti canviar-lo “perquè el nou fa fotos amb IA”. Mentrestant, al Japó, una màquina de 700 tones seguirà treballant sense saber què és un like.
