Repsol presenta Nexa 95: la gasolina “renovable” amb 70% menys CO₂ (però 9 cèntims més cara)
Repsol no vol quedar-se fora del futur (ni del passat). Per això ha tret del barret una gasolina “renovable” que promet un 70% menys d’emissions de CO₂ i una factura un 10% més alta. L’han batejat com Nexa 95 i ja surt pels sortidors de Tarragona i Madrid.
La jugada és clara: mentre Brussel·les dubta amb el 2035, les petrolieres inventen el futur del benzí... a 9 cèntims més el litre. El dilema és si això és una revolució verda o una rentadora de consciències d’alta octanatge.
- Una gasolina que vol ser sostenible (sense deixar de ser gasolina)
- Una gasolina que vol ser sostenible (sense deixar de ser gasolina)
- De Tarragona al Jarama: el circuit de la benzina “renovable”
- 70% menys CO₂... però un 10% més cara
- Una aposta per la “neutralitat tecnològica”
- Taula resum: dades clau de Nexa 95
- Entre l’ecologia i el màrqueting (i el debat del 2035)
- Una solució parcial en un mercat en tensió
- El futur segons Repsol (i segons el teu dipòsit)
- Una gasolina que vol ser sostenible (sense deixar de ser gasolina)
Una gasolina que vol ser sostenible (sense deixar de ser gasolina)
En plena guerra de Brussel·les amb els fabricants de cotxes per allargar la vida de la combustió, Repsol ha presentat la seva carta: Nexa 95, una gasolina d’origen “renovable” que redueix un 70% el CO₂ respecte a la convencional. I no, no és ciència-ficció, sinó química de tota la vida amb biocomponents i màrqueting actualitzat.
La presentació s’ha fet al circuit del Jarama (Madrid) amb molt de soroll de motors, ironies del destí. Segons la companyia, la nova benzina és una “eina més per descarbonitzar el transport” dins l’estratègia europea. Una portaveu ho ha resumit així: “Cal apostar per totes les tecnologies”. Traduït: no ens deixeu fora del joc.
Però la veritat és que Repsol no pot abastir tota la demanda amb aquest producte. Ni de bon tros. Els seus propis càlculs reconeixen que el 2030 podrien cobrir com a màxim el 30% del consum i el 2050 un 65%. O sigui, sí, és una solució, però no per a tots els dipòsits.
De Tarragona al Jarama: el circuit de la benzina “renovable”
La Nexa 95 es fabrica a les instal·lacions de Tarragona, mentre que el dièsel Nexa surt de Cartagena i, a partir del 2026, també de Puertollano. Repsol ja ha subministrat 67 milions de litres del dièsel renovable, que segons diuen emet entre un 80% i un 90% menys de CO₂.
El pla és ampliar la gamma Nexa amb versions per a vehicles a gas i altres variants “low carbon”. De moment, la gasolina Nexa 95 es ven a 20 estacions de servei a Madrid i Catalunya i arribarà a 30 punts abans d’acabar l’any, incloent Tarragona, València, Saragossa i Bilbao. Tot plegat, amb un sobrepreu clar: +0,09 €/litre respecte al carburant normal.
70% menys CO₂... però un 10% més cara
Segons Repsol, la gasolina Nexa 95 no només redueix emissions, sinó que protegeix millor el motor i millora el rendiment. La companyia l’etiqueta com a “prèmium sostenible” —una expressió que, com “menjar sa a McDonald’s”, convida a reflexionar.
El detall incòmode és el preu: nou cèntims més per litre. Un cotxe mitjà que faci 50 litres per repostatge pagarà 4,5 € addicionals. I amb el consum actual, això no és poca broma. La diferència entre sentir-se “verd” i veure’s el compte vermell.
Una aposta per la “neutralitat tecnològica”
Repsol insisteix que el futur no passa només per l’elèctric. L’empresa defensa la neutralitat tecnològica: sumar totes les vies possibles per reduir emissions, des dels biocombustibles fins als e-fuels. El discurs encaixa amb el dels fabricants que volen mantenir els motors d’explosió més enllà del veto europeu de 2035.
De fet, l’empresa treballa amb Aramco en un projecte d’e-fuels a petita escala a Bilbao que començarà el 2026. Aquests combustibles sintètics, generats a partir d’hidrogen verd i CO₂ capturat, podrien servir per mantenir viva la combustió sense emissions directes. Però, com sempre, el diable és al detall: cost alt, eficiència baixa i producció limitada.
Taula resum: dades clau de Nexa 95
| Paràmetre | Valor |
|---|---|
| Reducció d’emissions CO₂ | −70% respecte a gasolina convencional |
| Increment de preu | +0,09 €/litre |
| Disponibilitat 2025 | 20 estacions (Madrid i Catalunya), 30 a finals d’any |
| Producció potencial | 30% de la demanda el 2030 · 65% el 2050 |
Font: dades oficials de Repsol · repsol.com
Entre l’ecologia i el màrqueting (i el debat del 2035)
El context no és menor: Europa té marcat el final de les vendes de cotxes de combustió el 2035, però Alemanya ja va pressionar el 2023 per permetre combustibles sintètics “neutres”. Repsol s’apunta al mateix carro, literalment. Amb els e-fuels i la Nexa 95, busca ser part del futur, encara que sigui amb motor de pistons.
Les organitzacions ecologistes, però, no compren el relat. Transport & Environment alerta que els combustibles sintètics són ineficients, cars i difícils de controlar en termes de frau i emissions reals. Com diu Yoann Gimbert, analista de mobilitat verda: “El cost energètic i econòmic dels e-fuels és massa alt per al consumidor mitjà”.
Una solució parcial en un mercat en tensió
La realitat és tossuda: els vehicles elèctrics no avancen al ritme esperat, les vendes cauen i Xina pressiona amb models més barats. En aquest context, propostes com Nexa serveixen de pont temporal per mantenir la flota circulant i reduir emissions sense trencar el sistema. Però és un pegat tecnològic més que una revolució.
Repsol sap que no podrà “renovar” tot el parc, però vol mostrar capacitat d’adaptació i evitar quedar com la dolenta del conte mentre es parla d’“emissions netes” i “descarbonització justa”. De moment, el que sí aconsegueix és un nou producte per a conductors que volen reduir el CO₂ sense renunciar a la benzina... i poden pagar-ne el suplement.
El futur segons Repsol (i segons el teu dipòsit)
Amb la Nexa 95, Repsol vol demostrar que la combustió encara pot tenir segona vida si s’alimenta amb components “nets”. Però el debat continua: eficiència, escala i preu marquen el límit. I si bé la tecnologia millora, la producció massiva d’aquests biocombustibles encara és una promesa més que una realitat.
Mentrestant, l’automobilista de l’
El futur és clar: el motor d’explosió té data de caducitat. Però si Repsol aconsegueix que soni menys contaminant i més “premium”, potser encara li queden uns quants repostatges abans de la jubilació.
