Quan els cotxes elèctrics passen del 40 % comença la festa… o l’embús. A Tarragona també passarà.
Quan els cotxes elèctrics comencen a aparèixer més que els SUV amb enganxina “a bord nadó”, alguna cosa es remou als baixos del sistema. Les benzineres van tancant discretament, els mecànics de tota la vida comencen a mirar tutorials de bateries al YouTube i tu, amb el teu dièsel fidel, comences a preguntar-te si caldrà portar-lo a alimentar a França.
Però això no és ciència-ficció ni un capítol de Black Mirror amb olor a 95 octans. A països com Noruega i la Xina, on els elèctrics ja són més habituals que el cafè amb gel a l’agost, la transició s’ha tornat irreversible. I quan se supera el 40 %, ja no hi ha marxa enrere: comença el declivi accelerat de tot el que portava vàlvules, bugies i un tub d’escapament amb dignitat.
El 40 % que ho canvia tot
Hi ha un moment, una xifra màgica, un umbral cabró: el 40 % de penetració dels cotxes elèctrics. No sembla gaire, però és el punt on tot el que gira al voltant del motor de combustió comença a desfer-se com gelat al juliol.
Les xifres no menteixen: segons CleanTechnica, entre el 15 % i el 40 % d’adopció, les primeres tensions ja són visibles. Però quan se supera aquest llindar, la cosa es posa seriosa: cauen tallers, les peces escassegen i omplir el dipòsit esdevé una excursió.
Noruega: spoiler del nostre futur
Noruega ja fa temps que juga a avançar pantalles. Amb un 89 % de les noves vendes en format elèctric, ja no parlen de “transició” sinó de “nostàlgia de la combustió”. Benzineres reconvertides en punts de càrrega, mecànics reciclats en tècnics d’electrònica i assegurances que premien el silenci del motor.
No és un col·lapse a l’instant, però sí una erosió imparable. El país ha sabut suavitzar l’impacte amb polítiques públiques, inversions i molta previsió. Perquè quan la gent comença a deixar de posar benzina, les estacions de servei no poden pagar el lloguer.
I aquí què? El cas espanyol
Encara estem lluny del 40 %, però no tant com ens pensem. Les ciutats ja imposen zones de baixes emissions, els híbrids van desapareixent del radar i les marques deixen de produir ICE. Mentrestant, les benzineres urbanes comencen a tenir més màquines de rentar cotxes que sortidors actius.
Quan arribi el moment, passarà com sempre: primer tancarà el taller del teu barri, després hauràs de fer 30 km per una ITV “vintage” i acabaràs preguntant-te si val la pena seguir mantenint el teu cotxe com si fos un Seat 600 de col·lecció.
Adéu a la mecànica de sempre
Amb un cotxe elèctric no canvies oli, ni bujías, ni filtres d’aire. No hi ha embragatge ni tubs d’escapament. Resultat: menys feina per al mecànic, menys visites al taller i menys negocis viables. Segons els experts, fins a un 70 % menys de manteniment respecte als ICE.
Alemanya ja entrena nous tècnics especialitzats en bateries i carregadors. Però aquí encara sembla que esperem que tot torni “a la normalitat”. Spoiler: no tornarà.
La crisi dels recanvis
Quan un fabricant deixa de fer un model ICE, també deixa de fabricar-ne peces. Així que si tens un cotxe clàssic del 2020, prepara’t per pagar preus de col·leccionista per un alternador. I si el teu mecànic de confiança jubila el pont elevador, ja pots començar a fer tu els ajustaments... o canviar de vehicle.
Les assegurances també s’ho oloren
Les asseguradores ja fan números: més risc d’averies costoses, menys valor de revenda, menys tallers disponibles. Tot això fa pujar les primes. A Països Baixos ja es parla de pujades del 25 % per a ICE de cara al 2030.
Quan tenir un ICE serà com tenir un fax
És possible? Sí. Pràctic? Cada cop menys. Amb ciutats que prohibeixen circular amb cotxes contaminants i una xarxa de serveis que va desapareixent, el cotxe de combustió esdevé una relíquia funcional. Com un mòbil amb teclat físic: encara encén, però ningú sap per què el mantens.
I què fem, doncs?
Cal anticipar-se. Si ets mecànic, forma’t en VE. Si tens una benzinera, pensa en carregar bateries. I si tens un ICE, ves pensant en com et vols acomiadar. Perquè quan els elèctrics passin del 40 %, no hi haurà marxa enrere… ni gasolina barata.
