Pugen gasolina i dièsel a Espanya: què està passant

Hi ha un moment molt català en tot això: quan entres a la benzinera “només per posar 20 euros” i acabes mirant el marcador com si fos un examen sorpresa. Aquesta setmana el preu ha repuntat. I el pitjor és que ho fa amb aquell aire de no he trencat cap plat.

Perquè veníem d’una ratxa que ja ens començàvem a creure. Setmanes i setmanes de descens, des de novembre, com si els combustibles haguessin decidit ser persones responsables. Però s’ha acabat. I això, a la pràctica, es nota a la T-11, a les rondes i a qualsevol trajecte tonto per anar “a fer un recado”.

I aquí ve el detall que dona la volta al guió: pugen gasolina i dièsel tot i que el petroli no ha pujat en la mateixa proporció. El cru Brent (referència a Europa) es mou des de fa setmanes al voltant dels 60–65 dòlars el barril. O sigui, no hi ha un incendi evident al barril… però sí al tiquet.

Preu de la gasolina i el dièsel: la pujada que talla la ratxa

Gasolina: +0,28% i de nou a 1,44 €/l

Segons el Butlletí Petrolier de la UE (dades recollides per Europa Press), la gasolina puja un 0,28% respecte de la setmana anterior i se situa en 1,44 euros el litre. És un moviment petit, sí. Però és un moviment. I, sobretot, trenca set setmanes seguides de baixades.

La gràcia amarga és que aquesta gasolina venia d’haver acumulat un descens d’aproximadament un 3,5% des de novembre. Aquella sensació que “mira, per una vegada…” doncs ja. Ja no.

Dièsel: +0,29% i fins a 1,387 €/l

El dièsel puja un 0,29% i marca uns 1,387 euros el litre de mitjana. Venia de caure més d’un 5% en dos mesos, i ara fa aquest gir discret, però efectiu, que et fa recalcular el pressupost mental del mes.

I sí: el dièsel continua per sota de la gasolina, com ha estat “l’habitual”, amb l’excepció del període post-inici de la guerra d’Ucraïna (aquell estiu en què tot era car i a sobre feia calor). Segons aquestes mateixes referències, acumula 151 setmanes per sota. Una mica de constància, com a mínim.

Per què puja si el petroli està estable: la resposta incòmoda

La clau no és (només) el Brent: impostos, marges i logística

Si estàs pensant “aleshores què coi estic pagant?”, vas ben encaminat. El preu final del carburant no és una regla de tres directa amb el petroli. Hi intervenen logística, marges bruts, la cotització específica del producte refinat i, sobretot, impostos. Molts impostos.

De fet, a Espanya s’acostuma a dir que aproximadament la meitat del que pagues al sortidor són impostos. I quan aquesta part es mou, el marcador de la benzinera ho reflecteix ràpid. Ràpidíssim. (El teu sou, en canvi, ho processa amb una calma zen.)

Aquesta és la pista principal que explica el canvi de tendència: la pujada s’associa a canvis fiscals més que no pas a un repunt clar del petroli. La periodista Pilar García, al programa La Linterna de COPE (gener de 2026), ho resumia amb un comentari que molta gent reconeix de seguida: “Des del dia 1 de gener, en aquest país tot puja menys el teu salari… i han pujat els impostos”. Dit així, sense anestèsia.

I el context internacional? També pesa, però no sempre es veu

El món tampoc ajuda. El preu dels carburants també reacciona al context geopolític, als conflictes en zones clau (com Orient Pròxim) i a la mateixa guerra d’Ucraïna, que continua condicionant mercats, rutes i nervis. Però el matís d’aquesta setmana és precisament que no hi ha una escalada evident del cru que ho expliqui tot de cop.

És la típica situació que genera la pregunta de bar (o de cua al Mercat Central de Reus): “Si el barril no puja, per què puja el litre?” Doncs perquè el litre és una suma de peces, i una d’elles —la fiscal— té el poder de canviar el resultat final fins i tot quan el Brent fa veure que medita.

Quant costa omplir el dipòsit avui (i com comparar-ho sense enganyar-te)

Dipòsit de 55 litres: números reals, de los de mirar dues vegades

Aquí ve la part pràctica. Perquè al final el debat es resol amb una escena concreta: targeta, pistola, clic. Segons dades publicades per El Periódico de la Energía (citat a la informació de referència), omplir un dipòsit mitjà de 55 litres costa aproximadament:

O sigui: sí, ara puja. Però també és veritat que encara surt més barat que fa un any. Aquesta doble realitat és la que fa que molta gent es quedi amb cara de “d’acord, però igualment em molesta”. Normal.

Què pots fer (sense convertir-te en monjo del consum)

La pregunta que apareix sola és: i jo, què hi puc fer? No hi ha trucs miracles, però sí decisions petites que, sumades, marquen diferència. I no, no cal renunciar a la vida social ni anar caminant fins a Valls per convicció.

• Compara preus per zona: a vegades a pocs quilòmetres hi ha diferències visibles (i no és poesia).
• Evita omplir en hores “de pressa”: no perquè sigui més car, sinó perquè acabes posant “el que sigui” sense mirar.
• Pressió dels pneumàtics al dia: menys consum, menys visites al sortidor. És avorrit. Però funciona.
• Conducció suau: accelerar com si et perseguissin no és un esport olímpic.

I un recordatori útil: quan llegeixis “ha pujat un 0,28%”, pensa en el teu ús real. Si fas molts quilòmetres, ho notes. Si en fas pocs, el que et mata no és el percentatge: és el moment concret en què et toca repostar.

La realitat és que aquesta pujada de gasolina i dièsel a Espanya no es pot explicar només mirant el Brent. El preu final és una suma on els impostos i altres costos tenen una força enorme, i quan canvien, el sortidor t’ho recorda sense pietat. I demà, a la carretera, tornarà a ser el mateix ritual: mirar el marcador, sospirar i tirar milles.