OCU trenca el mite dels híbrids endollables amb una frase definitiva
L’OCU ha tornat a dir les coses pel seu nom: els híbrids endollables tenen un problema de fons que no es resol amb més cavalls ni més autonomia. I no, no és una opinió d’influencer amb Tesla; és la veu de l’Organització de Consumidors i Usuaris.
Aquesta setmana els PHEV han tornat al centre del debat, amb dades d’autonomia que impressionen sobre el paper. Però l’OCU no compra el relat: alerta que hi ha un inconvenient que molts prefereixen passar per alt. Aquí no hi ha fum… ni gasolina, si ho fas bé.
La nova generació de PHEV
Els híbrids endollables fa temps que intenten vendre’s com la solució perfecta: pots circular en mode elèctric per ciutat i encendre el motor de combustió quan toca sortir a l’autopista. Un “dos en un” que sona molt bé en teoria.
De fet, molts fabricants presumeixen ara de autonomies elèctriques superiors als 80 km WLTP, suficients per a la majoria de desplaçaments diaris sense gastar una gota de benzina. Sobre el paper, podries fer la setmana laboral en mode zero emissions i deixar la benzina per al cap de setmana.
El que diu l’OCU
Però aquí arriba la punyalada de l’OCU: “Els híbrids endollables tenen un inconvenient: una mecànica més complexa i un manteniment més car, ja que incorporen dues tecnologies de propulsió. Si no fas viatges llargs amb freqüència, un elèctric pur és una millor opció”.
És a dir: pagaràs més, hauràs de cuidar dues mecàniques i potser al final no aprofitaràs la part híbrida. No sona tan idíl·lic, oi?
La cara B dels PHEV
L’OCU recorda que les autonomies oficials estan basades en cicles d’homologació, i que a la vida real solen ser més baixes. Entre l’aire condicionat, la calefacció i les pujades de la C-58, el comptador de quilòmetres baixa més ràpid del que diu el catàleg.
A més, si no carregues sovint la bateria, acabes utilitzant més el motor de combustió i la despesa de combustible es dispara. Paradoxalment, un PHEV pot arribar a consumir més que un híbrid convencional si es fa servir malament.
Quan sí té sentit?
Un híbrid endollable pot ser interessant per a qui fa trajectes mixtos: diaris curts en ciutat, i escapades ocasionals per carretera. Així aprofites la part elèctrica sense patir ansietat d’autonomia i tens un motor de combustió com a assegurança.
Però si només vols un cotxe per ciutat i rodalies, l’OCU és clara: millor un elèctric pur, menys complicacions i menys manteniment. I si viatges sovint i lluny, probablement un dièsel o un híbrid clàssic et sortiran més pràctics.
Un avís per navegants
Els fabricants continuen empenyent els PHEV perquè els ajuden a complir objectius d’emissions, però l’OCU posa el focus en el consumidor final: pensa abans de comprar. No tots els PHEV són un mal negoci, però no són la panacea que alguns volen fer veure.
El missatge és clar: tecnologia complexa = més punts de possible avaria. I si no aprofites bé el mode elèctric, el suposat estalvi desapareix.
L’OCU ha fet el que molts conductors esperaven: posar ordre en el debat entre PHEV i elèctrics. Els híbrids endollables poden tenir sentit per a un perfil molt concret, però per a la majoria de conductors són més un compromís que una solució definitiva.
Per això, abans de deixar-te enlluernar per les xifres d’autonomia oficial, val més fer números i veure quin ús real faràs del cotxe. Potser l’OCU no fa titulars virals, però en aquest cas, ha estat més clara que mai.
