Llei de Mobilitat: el “pagament per ús” d’autovies que no en diu peatge però fa la mateixa feina
A l’AP-7 passen coses de matinada: camions que van a 91 km/h, retencions que apareixen i marxen i idees del Govern que entren sense sirenes. Aquesta n’és una: parla de pagar per circular, però no com t’imagines.
Entre cafès amb gel i l’etern desviament de la N-340, ha aterrat un mecanisme discret dins d’una llei amb nom amable. No hi ha cabines, no hi ha vinyeta. Hi ha una altra cosa. I està pensada perquè quasi no es noti.
- Què ha canviat amb la nova Llei de Mobilitat Sostenible
- Com funcionaria a la pràctica: sense cabines, amb arcs i lectura de matrícula
- Preguntes que t’estàs fent (PAA) i respostes curtes
- Exemples propers i escenari polític
Què ha canviat amb la nova Llei de Mobilitat Sostenible
El Congrés ha donat llum verda a la Llei de Mobilitat Sostenible, aquella que converteix la mobilitat en “dret ciutadà” i obre l’aixeta per fons europeus. El relat oficial parla de modernitzar el transport i posar ordre a un sistema que funcionava a base de pedaços i pròrrogues.
El titular polític ha estat intens: votació ajustada, equilibris amb partits i un debat on fins i tot ha sortit El Prat. L’objectiu final, però, és pragmàtic: garantir diners estables per mantenir el que ja tenim i per impulsar allò “sostenible”. Mentrestant, tu i jo seguim comptant clots, juntes i esquerdes als carrils ràpids.
La clau amaga nom tècnic i efecte molt terrenal: la Disposició Addicional 13a (DA13) introdueix un mecanisme de finançament basat en el pagament per ús “almenys” a les carreteres d’altes prestacions (autovies i autopistes). La paraula “peatge” no apareix, però el concepte és clar: pagar quan hi circules. Es fa per assegurar manteniment, seguretat, igualtat territorial i sostenibilitat, i per donar coherència als pressupostos.
Per què ara? El forat del manteniment i els 10.000 M€ europeus
Les nostres carreteres arrosseguen un dèficit de conservació que els informes situen per sobre dels 13.000 M€. Això no és un titular dramàtic: és asfalt que es trenca, paviments que fugen i pintura que s’esborra. Amb la llei, l’Executiu presumeix de desbloquejar fins a 10.000 M€ en fons europeus per a mobilitat, sempre amb el mantra de la sostenibilitat financera.
- Àmbit: com a mínim autovies i autopistes de la xarxa d’altes prestacions.
- Base: pagament per ús amb criteris de seguretat, igualtat territorial i sostenibilitat ambiental.
- Procés: estudi d’alternatives i desplegament reglamentari abans de fixar tarifes.
- Objectiu: assegurar manteniment i millorar internalització de costos.
Com funcionaria a la pràctica: sense cabines, amb arcs i lectura de matrícula
El model no inventa la roda: lectura automàtica (arcs, càmeres, sensors), identificació del vehicle i càrrec associat a un mètode de pagament. A casa nostra ja hi ha precedent: a Bizkaia, els vehicles pesants paguen en trams de l’A-8, BI-10, N-636 o BI-30 a través d’arcs sense barreres. La tecnologia és prou madura; la batalla real és política i tarifària.
I quant costaria? No hi ha preu oficial perquè la DA13 només marca el marc. Però el debat públic ha treballat escenaris. En models sectorials s’han posat sobre la taula 0,03 €/km per a turismes i 0,14–0,19 €/km per a pesants, amb l’argument que s’alinea amb mitjanes europees. Són propostes, no la tarifa definitiva; el reglament dirà la seva.
| Escenari de referència | Turismes (€/km) | Pesants (€/km) | Context |
|---|---|---|---|
| Proposta sectorial | ~0,03 | ~0,14–0,19 | Model per finançar conservació i homogeneïtzar la xarxa. |
| Debat públic històric | 0,01–0,03 | 0,10–0,14 | Rangs orientatius usats en estimacions. |
És “peatge” o no? I què canvia per a tu
La llei evita el mot peatge, però l’efecte per a l’usuari és pagament per quilòmetre a les autovies i autopistes. Si fas Barcelona–València per l’AP-7, un sistema d’arcs i lectura registrarà el pas i el carregarà al teu compte. Sense tiquet, sense cabina, sense “puja la barrera”. Més discret, més inevitable i, si s’afina bé, més just que l’antic mapa de peatges històrics.
“Sense ingressos estables, la xarxa es degrada i paga el doble”, resumeix un portaveu del sector de la conservació (set. 2025). Des de l’àmbit de Transports, es defensa que la DA13 “assegura finançament i incorpora criteris d’igualtat territorial i sostenibilitat” (08/10/2025). Traduït: marc comú, exempcions a definir i tarifa que dependrà de l’impacte.
Preguntes que t’estàs fent (PAA) i respostes curtes
- Quan començo a pagar? Quan el reglament i els estudis que ordena la DA13 estiguin llestos i s’implanti el sistema.
- Hi haurà exempcions? És previsible que n’hi hagi (socials, laborals, territorials), però encara no estan fixades.
- Serà dinàmic per hores? El marc permet criteris de congestió i medi ambient. El detall vindrà al reglament.
- Puc evitar-ho? Quan hi hagi alternatives reals, sí; el repte és no abocar trànsit a la N-340 i travessar pobles a 50 per estalviar 2 euros.
Impacte a la butxaca i al temps de viatge
Si fas molts quilòmetres d’AP-7 i AP-2, qualsevol cèntim per quilòmetre sumarà. A canvi, un manteniment estable redueix accidents, temps i consum. El dilema és clàssic: impostos invisibles o rebut clar per ús. L’AP-7 a l’agost és la prova que pagar potser no és el pitjor: el pitjor és aturar-te cada 3 minuts.
Mirant Europa i el País Basc, la implementació sense barreres funciona. El que queda és quant costa, qui s’eximeix i com es reparteix l’esforç. La DA13 marca el camí; la resta és reglament, pressupost i capacitat tècnica de desplegar arcs i plataformes de cobrament.
Exemples propers i escenari polític
El cas de Bizkaia és didàctic: des de 2023–2024, els camions paguen per arcs en diversos trams, amb lectura i facturació automàtica. Sense cabines, sense cues; només senyalització i cartes de pagament. A Europa, Alemanya o Àustria fa temps que tarifen pesants per quilòmetre. Aquí la diferència és el calendari polític i les majories per acabar de regular-ho.
Mentrestant, el sector de les concessionàries ha posat números per a un model homogeni: 0,03 €/km (cotxes) i 0,14–0,19 €/km (pesants) com a referència “per sota de la mitjana europea”. No és el que diu el BOE; és el que proposa qui vol finançar el manteniment sense esperar al pressupost de torn.
El resum per al grup de WhatsApp
- La Llei de Mobilitat inclou una DA13 que prepara el pagament per ús a autovies i autopistes.
- Es faria amb arcs i lectura de matrícula; ni cabines ni vinyeta.
- El preu final no està fixat: hi ha rangs de debat i propostes sectorials.
- Objectiu: manteniment garantit, seguretat i accés a fons europeus.
Si t’agrada la línia blanca ben pintada, el ferme que no balla i una AP-7 que no sembli un aparcament d’IKEA un dissabte, entendre’s el sentit de la DA13. Si odies pagar, també. Però com el cafè amb gel de l’àrea de servei: algú ho paga. Ara el Govern n’ha escrit el manual i esperarà que no es noti massa. Veurem si MITMA, SEOPAN i Brussel·les ho tanquen abans de l’operació tornada.
