Josep Mateu (RACC) i el futur de les carreteres i trens a Catalunya

La situació caòtica de la mobilitat a Catalunya

L'inici del 2026 ha estat un desastre per a la mobilitat a Catalunya, especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona. Un accident mortal a Gelida, el vent fort que ha paralitzat vies i el mal estat general de les infraestructures han posat al descobert una realitat incòmoda. Josep Mateu, president del RACC des del 2015, analitza la situació: "El govern no està fent les inversions necessàries".

Però no només és un problema de diners, sinó de gestió i planificació. Les vies alternatives a les autopistes, com la N-340 o la N-2, gairebé han desaparegut per la transformació de trams en zones urbanes. Això deixa a la gent sense opcions i augmenta la saturació.

El RACC ha estat molt crític amb la gestió estatal, però també apunta cap a una solució que podria sonar revolucionària: que Catalunya es faci càrrec de les seves autopistes i vies de tren.

El traspàs de competències: una solució real?

Per què Catalunya hauria de gestionar les seves infraestructures

Segons Mateu, el traspàs de les autopistes i vies ferroviàries a Catalunya és la clau per mirar el futur amb més optimisme. "Si el govern central no inverteix, que Catalunya decideixi què fer". Aquesta idea no és nova: els bascos ja tenen des del 2020 les seves vies de gran capacitat traspasades a les diputacions.

Aquest traspàs permetria implementar sistemes com la viñeta (un pagament per ús) o peatges més flexibles i adaptats a les necessitats locals, sempre garantint vies alternatives i evitant conflictes socials. Però, com adverteix Mateu, cal molta cura: "Els peatges no poden ser obligatoris si no hi ha una alternativa real, i la planificació és clau".

Les encomiendes de gestió com a pas previ

Una fórmula que està funcionant és la de les encomiendes de gestió, on l'Estat dona diners a la Generalitat perquè executi obres pendents. El Quart Cinturó del Vallès és un exemple de projecte desencallat així.

Aquest sistema accelera la construcció i evita que els pressupostos es perdin per la falta d'execució. El RACC veu amb bons ulls aquesta coordinació, però insisteix que s'ha de mantenir un enfocament metropolità i no fragmentar esforços.

Les zones de baixes emissions i la mobilitat sostenible posen en evidència contradiccions

Les ZBE: un model fragmentat i controvertit

Els ajuntaments són els que decideixen sobre les Zones de Baixes Emissions (ZBE), però la manca d'un criteri unificat genera confusió. A Barcelona i Sant Cugat, per exemple, els requisits per circular no coincideixen, perjudicant especialment la gent amb menys recursos.

Mateu denuncia que la gestió per crisi és una dinàmica que no funciona. La suspensió de multes durant la crisi de Rodalies és un exemple de mesures improvisades que no solucionen el problema de fons.

El patinet elèctric, entre el boom i la regulació

Des de l'1 de gener, el patinet elèctric necessita assegurança de responsabilitat civil. Però la demanda creix lentament perquè molts usuaris no són conscients d'aquesta obligació.

Els ajuntaments han posat el focus en les infraccions, però la falta d'informació és general. El RACC ha proposat fins i tot un "titulín" per als usuaris, similar al certificat de navegació. Mateu creu que el patinet té futur com a transport urbà, però que cal acabar amb el desordre del sharing, com han fet a Estocolm.

La mobilitat interurbana, un repte pendent i urgent

Per què el transport d'entrada i sortida de Barcelona falla

El 70% dels cotxes que circulen per Barcelona són de gent que ve de fora. La xarxa de transport públic interior, amb metro i bus, funciona bé, però l'accés a la ciutat és un caos, especialment amb Rodalies en crisi.

Mateu explica que la solució no és arreglar-ho tot alhora: "Primer cal sanejar l'accés metropolità i després la ciutat". Amb 200 obres en marxa, tot és un embolic que castiga la mobilitat diària.

Aparcaments i autobusos: alternatives que van a pas lent

La creació d'aparcaments a les afores de Barcelona per facilitar el transport públic està molt parada. Adif i les administracions no han donat prioritat, i les zones blaves s'han acabat obrint a residents, complicant la vida al visitant que vol deixar el cotxe i agafar el tren.

Com a solució a curt termini, el RACC aposta per potenciar la xarxa d'autobusos interurbans, que pot suplir deficiències del tren tot i no portar la mateixa capacitat.

El RACC i la Fórmula 1: més que un esport

El RACC no només s'ocupa de mobilitat i infraestructures, sinó que és un actor clau en els esports de motor a Catalunya. La confirmació que el Mundial de Fórmula 1 es mantindrà a Montmeló fins al 2032 (cada dos anys) és una notícia que Mateu valora molt positivament.

Puntualitza que mantenir la Fórmula 1 a Barcelona no és només esport, sinó un factor econòmic i de projecció internacional que no es pot perdre, especialment amb la competència d'altres ciutats i països emergents.

Reflexions finals de josep mateu

El president del RACC posa èmfasi en la necessitat de responsabilitat i independència del club per ajudar tant els seus gairebé 900.000 socis com la societat catalana en general. "Observar, preguntar, escoltar i servir" és el seu mantra.

Tot i les crítiques de certs sectors, Mateu defensa que el club representa una pluralitat de mobilitats i que la clau és entendre que avui la gent és multimodal: canvia d'un mitjà a un altre segons la necessitat.

Respecte al futur, insisteix que la mobilitat a Catalunya només es podrà millorar amb una planificació a deu anys vista, una visió metropolitana clara i una gestió local responsable. I, sobretot, amb l'autonomia que proporciona el traspàs de les infraestructures. Sense això, la situació caòtica que patim ara es repetirà.