Final rocambolesc del barco del PP per navegar a Toledo
Un projecte turístic a Toledo que semblava prometedor, però que es va convertir en un trencaclosques que durava més d'una dècada. Aquest vaixell, amb l'objectiu de dinamitzar una zona arqueològica, va quedar més aviat com un cost silenciós i oblidat.
Amb un preu que va caure a trossos i diverses subhastes fallides, la història d'aquest barco és una de contradiccions i desacords polítics. Però quin va ser el motiu real que el va paralitzar tants anys?
La compra i el projecte inicial del barco
El 2014, sota el mandat del popular Arturo García Tizón a la Diputació de Toledo, es va decidir construir un barco per navegar pel riu Uso, un afluent del Tajo. La idea era clara: fer visites turístiques al yaciment islàmic de la "Ciudad de Vascos", un dels jaciments més ben conservats d'Espanya.
El barco, fabricat en fibra de vidre, tenia 14,75 metres d'eslora i capacitat per a 60 passatgers. El seu cost inicial va ser de 344.850 euros, una inversió que suposava dinamitzar econòmicament i culturalment la zona.
La Diputació assegurava que els permisos de navegabilitat estaven en regla, i fins i tot el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, sota el mandat del ministre popular Miguel Arias Cañete, havia autoritzat la instal·lació de camps de boyes el maig de 2014.
El suport de la Confederació Hidrogràfica del Tajo
A més, la Confederació Hidrogràfica del Tajo (CHT) va aportar gairebé 300.000 euros per construir embarcadors a l'embassament d'Azután, a prop del jaciment, facilitant l'accés directe al projecte.
Però, tot i les bones intencions i el suport institucional, el barco no va arribar a navegar mai de forma efectiva, quedant varat i sense ús en un port de Galícia durant anys.
La caiguda i l'abandonament amb el canvi de govern
El 2017, amb l'arribada del govern socialista encapçalat per Álvaro Gutiérrez a la Diputació, el projecte va ser rebutjat i el barco posat a la venda, qualificat com a "inviable" i "rocambolesc".
La Diputació socialista va anunciar que denunciarien possibles irregularitats, i des d'aleshores el vaixell va acumular 11 subhastes fallides entre 2017 i 2023, sense aconseguir comprador.
La venda final i la depreciació brutal
Finalment, la pròpia empresa constructora, Astilleros Gondán, va adquirir el vaixell per només 68.500 euros, una cinquena part del seu cost original. El vaixell havia estat abandonat i deteriorat per la falta de manteniment i l'absència d'interès institucional.
El cost públic perdut només en el barco ascendeix a més de 276.350 euros, als quals cal sumar més de 4.000 euros anuals en taxes pel manteniment al port de Ribadeo (Lugo).
Responsabilitats i futurs plans
El govern actual, liderat per Concepción Cedillo, ha responsabilitzat directament l'anterior executiu socialista de l'abandonament i la deixadesa. Asseguren que estan disposats a impulsar altres projectes per revitalitzar la zona, en contrast amb l'etapa passada.
Però, després d'una dècada de polèmica, aquesta història deixa una lliçó clara: no sempre les grans inversions acaben navegant cap a bon port.
Resum de dades clau
| Aspecte | Detalls |
|---|---|
| Cost Inicial | 344.850 euros |
| Compra final | 68.500 euros |
| Capacitat | 60 passatgers |
| Durada subhastes | 11 intents entre 2017 i 2023 |
| Inversió CHT | 300.000 euros en embarcadors |
| Cost manteniment anual | +4.000 euros (port Ribadeo) |
Veus d'experts i reaccions
Segons fonts de la Diputació de Toledo, la idea original era "valoritzar el patrimoni i dinamitzar la zona", però les discrepàncies polítiques van truncar el projecte. Un estudi recent d'un expert en gestió cultural destaca que "sense consens i suport continu, fins i tot els projectes més prometedors poden quedar estancats".
Experts en patrimoni assenyalen que aquest cas mostra la necessitat d'una millor planificació i seguiment en iniciatives públiques que impliquen grans inversions.
On consultar més informació
Podeu consultar la documentació oficial i detalls sobre el projecte al web de la Confederació Hidrogràfica del Tajo i a la Diputació de Toledo.
La realitat és que la història del barco de Toledo és un exemple de com la política i la manca de continuïtat poden deixar una inversió pública naufragada durant anys.
