Europa permetrà vendre cotxes de combustió més enllà de 2035
Europa volia dir adéu als cotxes de combustió per 2035, però la realitat és més complexa. No tothom està preparat per passar a l'elèctric.
La decisió de la Unió Europea ha sorprès: una flexibilització que trenca amb la prohibició total i deixa la porta mig oberta a motors de gasolina i dièsel. Però què significa això per a la indústria i per a tu?
La nova estratègia europea: menys radicalitat, més respir
Fins ara, el 2035 significava per a la UE la fi del motor de combustió a les carreteres europees. El pla era clar: reduir un 100% les emissions de CO2 en cotxes nous, el que equivalia a prohibir de facto els vehicles de gasolina i dièsel. Però ara, Brussel·les ha girat la truita.
El nou objectiu baixa al 90% respecte a les xifres del 2021, permetent així un 10% d'emissions residuals. Aquesta xifra no és una simple anècdota: suposa que els fabricants podran seguir venent motors de combustió, però sota un marc molt més estricte i tecnològicament flexible. Això és el que anomenen neutralitat tecnològica.
Això no és tornar enrere, sinó acceptar que el camí cap a l'electrificació no és una línia recta. Hi ha segments i situacions on el cotxe 100% elèctric encara no acaba de quadrar ni en preu ni en funcionalitat per a tothom.
Quins motors de combustió seguiran a la venda?
La flexibilització no és pas una barra lliure per fabricar qualsevol motor antic. Brussel·les aposta per tecnologies capaces de reduir emissions de forma significativa:
- Híbrids endollables amb més autonomia elèctrica
- Vehicles elèctrics amb extensors d'autonomia (que combinen motor elèctric amb combustió)
- Motors compatibles amb biocarburants o combustibles sintètics (e-fuels)
- Solucions tèrmicas altament eficients dins del límit d'emissions
El cotxe elèctric continuarà sent la base del futur europeu, però el motor de combustió tindrà un paper menys exclòs, especialment en segments difícils d'electrificar.
Per què aquest canvi?
La indústria europea està en crisi: vendes a la baixa, pressió xinesa amb models més barats, i una competència feroç. Marcas com BYD ja guanyen terreny amb cotxes elèctrics més assequibles. A més, molts europeus no poden permetre's un cotxe nou totalment elèctric, que actualment supera sovint els 25.000 euros.
Països com Alemanya, Itàlia o Polònia han pressionat per aquesta flexibilització, alertant sobre l’impacte econòmic i social d’una prohibició estricta.
Reaccions i debat polític a Europa
El gir no ha estat ben rebut per tothom. França i Espanya temen que suavitzar el 2035 desincentivi la inversió en electrificació i debiliti el sector del vehicle elèctric.
Les associacions ecologistes alerten que aquest fre pot ampliar la bretxa tecnològica amb Àsia, tot i que des del sector s’argumenta que sense rendibilitat, la descarbonització és impossible.
Opinió del sector i la indústria
Faconauto i Ganvam valoren positivament el canvi per adaptar els objectius a la realitat del consumidor i per garantir l’accés a la mobilitat elèctrica a la classe mitjana i treballadora. Marta Blázquez, presidenta de Faconauto, remarca que cal un pla amb estímuls i desplegament de punts de recàrrega per fer-ho realitat.
Jaime Barea, president de Ganvam, insisteix en la necessitat de combinar neutralitat climàtica amb neutralitat tecnològica, i recorda que descarbonitzar no és eliminar tecnologies sinó reduir emissions.
Què implica per als consumidors?
Per al conductor d’aquí, això significa que el motor de combustió no desapareixerà de cop el 2035. La oferta serà més diversa i podràs seguir triant entre diferents tecnologies.
Però no tot és un camí de roses: la transició serà amb més regulacions i pressions per minimitzar l’impacte ambiental. La realitat social i econòmica s’ha imposat a una descarbonització massa estricta i ràpida.
Mesures complementàries per fer viable la transició
- Impulsar vehicles elèctrics petits i assequibles
- Donar suport a la indústria europea de bateries
- Millorar la sostenibilitat de les flotes professionals
La clau serà trobar l’equilibri entre objectius climàtics i realitat industrial i social.
Taula resum de les noves normes europees per a 2035
| Aspecte | Detall |
|---|---|
| Reducció d'emissions CO2 | 90% respecte a 2021 (en lloc del 100%) |
| Presència de motors de combustió | Fins al 10% d'emissions residuals, amb tecnologies millorades |
| Tipus de vehicles permesos | Híbrids endollables, elèctrics amb extensors, motors amb biocarburants o e-fuels |
| Mesures complementàries | Impuls als elèctrics assequibles, suport a bateries i flotes professionals |
Fonts i opinions oficials
La presidenta de Faconauto, Marta Blázquez, destaca la necessitat d'un pla amb estímuls per al consumidor i desplegament de punts de recàrrega.
El president de Ganvam, Jaime Barea, defensa la neutralitat tecnològica com a via per a la descarbonització i critica l'exclusió dels motors tèrmics sense alternatives clares.
Finalment, l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (Anfac) recolza la flexibilització però reclama mesures fiscal i infraestructures adequades.
Per més informació oficial, pots consultar la Comissió Europea sobre el seu pla d’acció climàtic i mobilitat.
La realitat és que Europa aposta per un camí amb més matisos que mai
El motor de combustió no desapareixerà d'un dia per l'altre. La flexibilització del 2035 és un gest de realisme davant les complexitats industrials i socials. Però això no vol dir que la descarbonització s'aturi. El cotxe elèctric continuarà guanyant terreny, però ara amb una transició més humana i menys traumàtica.
El que ve serà una combinació de tecnologies, preus més accessibles i moltíssima feina per fer en infraestructura i polítiques públiques. Així que quan tornis a la N-340 o et quedis atrapat a l’AP-7, pensa que el cotxe que condueixis el 2035 podria tenir un motor de combustió, però amb un aire molt més net.
