Estudi amb 4.000 conductors elèctrics: la resposta que ningú volia escoltar és pràcticament unànime

1. Un altre estudi més… però aquest pesa
2. El resultat que sorprèn
3. Avantatges que enganxen
4. La cara B: altres estudis diuen el contrari
5. El factor infraestructura
6. Taula comparativa: satisfacció segons estudis
7. Conclusió: futur elèctric, però desigual

Un altre estudi més… però aquest pesa

El treball el signa Zapmap, empresa britànica especialitzada en punts de càrrega, i ha preguntat a 3.746 propietaris de cotxes elèctrics al Regne Unit. No és el típic sondeig de 200 persones en una fira: és un mostreig seriós, amb gent que condueix cada dia i que té carregador a casa.

L’objectiu era simple: saber si després de comprar un elèctric encara el tornarien a triar. La gran por era escoltar un “sí, m’he equivocat, doneu-me un dièsel de 2006 amb etiqueta B”. Però el resultat ha anat per una altra banda.

El resultat que sorprèn

Quan se’ls va preguntar: “Tornaries a un cotxe de combustió interna?”, només un 3% dels enquestats va dir que sí. O sigui, el 97% està content amb el seu elèctric i ni es planteja tornar enrere. Una dada que desmunta el tòpic del conductor “penedit” que apareix en alguns debats de bar.

De fet, la satisfacció mitjana ha estat de 87 sobre 100. I les raons són clares: menor cost d’ús, menys manteniment, càrrega a casa i una conducció més silenciosa que la biblioteca de la Pompeu en època d’exàmens.

Avantatges que enganxen

• Cost d’ús baix: la càrrega domèstica és molt més barata que omplir dipòsit.
• Comoditat diària: endollar a casa és més fàcil que buscar benzinera oberta a les 2h.
• Manteniment reduït: adéu a canvis d’oli i embragatges cremats.
• Conducció silenciosa: només sents el ventilador de l’aire i els teus pensaments.

A més, molts participants van destacar una cosa més emocional: sentir que formen part d’una transició històrica. Sí, això d’anar amb un cotxe elèctric els fa sentir “agents del canvi” i no simples víctimes de la zona de baixes emissions.

La cara B: altres estudis diuen el contrari

Tot i l’èxit de l’estudi britànic, no tot són flors i violes. McKinsey, amb dades de 15 països, parla d’un 29% d’usuaris que es plantegen tornar a la combustió. Als Estats Units, la xifra puja fins al 46%. I a Espanya, el 29% admet algun grau de penediment.

Per què tanta diferència? Perquè el cas britànic es basa en gent amb carregador domèstic i una xarxa pública densa. Aquí, en canvi, encara tens zones on carregar un elèctric és més complicat que trobar aparcament gratis a la Barceloneta un dissabte.

El factor infraestructura

Segons Zapmap, al maig de 2025 la càrrega ràpida costava 0,87 €/kWh, però la domèstica era molt més barata. Aquesta diferència econòmica és la que fa que molts britànics estiguin tan satisfets. Quan tens un endoll al garatge, l’elèctric és un plaer. Quan depens d’un punt públic, es converteix en una gimcana diària.

Això mateix ho va reconèixer Sara Aagesen, ministra per la Transició Ecològica, fa uns mesos: “sí podem desplaçar-nos amb vehicle elèctric, però el que importa és que la informació arribi als ciutadans per evitar l’ansietat”. Traduït: si no hi ha punts de càrrega, és normal que t’agafi un atac només de pensar a anar a València.

Taula comparativa: satisfacció segons estudis

Conclusió: futur elèctric, però desigual

El missatge de l’estudi és clar: quan tens infraestructura i endoll a casa, el cotxe elèctric enganxa. El problema arriba quan depens d’una xarxa pública feble o quan els preus de la càrrega ràpida són massa alts. Llavors és quan apareix el famós “penediment”.

Però almenys al Regne Unit, amb un 97% de satisfacció, el futur sembla clar. I aquí? Doncs depèn de si el teu edifici té garatge o si continues donant voltes per trobar un punt de càrrega com qui busca taula lliure al Can Ramonet un diumenge.

👉 Pots consultar més detalls oficials a Zapmap.