Els tiradors retràctils dels cotxes podrien tenir els dies comptats a la Xina
Primer van ser sinònim de futurisme i estatus. Els tiradors retràctils de les portes semblaven la cirereta tecnològica dels cotxes elèctrics i de luxe. Però a la Xina, el mercat més gran del món, ja no els miren amb els mateixos ulls.
El govern xinès està valorant prohibir-los per seguretat, i això podria posar fi a una moda automobilística que ha costat molt i ha aportat poc. Literalment.
Els tiradors retràctils es van vendre com una innovació que millorava l’aerodinàmica i, per tant, l’eficiència dels vehicles. L’argument era simple: menys resistència a l’aire, més autonomia. Però la realitat s’ha encarregat de punxar el globus.
Benefici mínim, problemes màxims
Estudis independents mostren que la millora real en el coeficient aerodinàmic (Cd) és ridícula: entre 0,005 i 0,01 Cd menys, quan algunes marques prometien fins a 0,03. Això es tradueix en un estalvi d’uns 0,6 kWh cada 100 km, gairebé insignificant per a un cotxe elèctric carregat a casa.
A canvi, el preu i els maldecaps es disparen: un tirador elèctric costa tres vegades més que un mecànic, i la seva taxa de fallades és fins a vuit vegades superior, arribant a representar un 12 % de les reparacions en alguns fabricants xinesos. En climes extrems, a més, poden congelar-se o provocar curtcircuits.
Quan l’estètica juga contra la seguretat
El problema més greu no és l’eficiència, sinó la seguretat. En accidents greus, si la corrent es talla, els tiradors retràctils poden quedar inutilitzats, retardant el rescat. Un estudi del C-IASI va revelar que després d’un impacte lateral, les portes amb aquests sistemes només s’obrien en un 67 % dels casos, enfront del 98 % dels tiradors mecànics.
S’hi afegeix un altre risc: s’han registrat casos de nens amb lesions als dits per quedar atrapats en aquests mecanismes. Només el 2024, les denúncies relacionades amb aquests tiradors van créixer un 132 %. En alguns accidents mortals, fins i tot s’ha assenyalat directament la impossibilitat d’obrir la porta com a factor determinant.
La resposta dels fabricants
No totes les marques han seguit el camí extrem d’eliminar completament els tiradors visibles. Volkswagen i Audi ja optaven per dissenys semiocults amb sistemes mecànics d’emergència. L’Audi Q6 e-tron, per exemple, inclou un cordó vermell que permet obrir manualment la porta en cas d’accident.
En canvi, alguns fabricants locals havien anat més enllà, eliminant els tiradors físics per aconseguir un disseny més “net”. Si la normativa entra en vigor, aquests conceptes quedaran desfasats.
La Xina marca el pas
Segons fonts del sector, el Ministeri d’Indústria i Tecnologia de la Informació de la Xina (MIIT) prepara una llei que prohibiria els tiradors totalment ocults a partir de juliol del 2027, amb un any de transició. Només es permetrien tiradors tradicionals o semiocults amb sistema mecànic redundant.
El missatge és clar: la seguretat està per davant del disseny. I com que la Xina és el mercat prioritat per a molts fabricants, aquesta decisió podria tenir efectes globals. Si allà es prohibeixen, difícilment veurem nous models amb aquest sistema a Europa o als Estats Units.
Una moda amb data de caducitat?
La discussió sobre els tiradors retràctils reflecteix una tendència més àmplia en el món de l’automòbil: sacrificar la funcionalitat per l’estètica. Ja ha passat amb els botons tàctils que substitueixen els físics, els miralls digitals o els sostres panoràmics integrals, que han rebut crítiques similars.
Si la prohibició es confirma, podria ser el principi del final d’una moda que va néixer amb aires de futur, però que ha demostrat ser més cara i més perillosa que útil.
