Com Maserati a Mòdena fabrica 6 cotxes al dia sense robots

Descobreix el procés artesanal de Maserati a Mòdena, on només es fabriquen 6 cotxes al dia amb mà d'obra totalment manual.
 Fàbrica artesanal de Maserati a Mòdena produint sis cotxes de luxe al dia sense l'ús de robots ni automatització — Imagen generada por IA
Fàbrica artesanal de Maserati a Mòdena produint sis cotxes de luxe al dia sense l'ús de robots ni automatització — Imagen generada por IA

Al cor d’Emilia-Romagna, la fàbrica de Maserati a Mòdena no és un lloc qualsevol. Mentre altres marques es llancen a la producció massiva, Maserati manté un ritme gairebé meditatiu: sis superesportius al dia, ni un més.

Et sona a poc? Doncs això suma uns 2.000 cotxes l'any, cuidats per 600 empleats que es neguen a deixar que un robot toqui ni una sola peça.

La fàbrica de Maserati a Mòdena

El que fa especial aquesta planta és l’àmplia presència de la mà d’obra artesanal. Els robots no hi són per muntar, sinó només per ajudar a moure peces i donar suport a tasques puntuals. Així, el procés d’assemblatge, personalització i control de qualitat es fa a mà, peça a peça.

Els xassisos arriben semiacabatats des de Turí, concretament de la planta de Mirafiori, i allà, a Mòdena, comença la màgia. Cada vehicle es converteix en una peça única, adaptada no només als desitjos del client, sinó també a les normatives de circulació del país on arribarà.

Models que surten de la fàbrica

La gamma que viu a Mòdena és tan selecta com limitada. Entre els cinc models que s’hi confeccionen hi ha el Maserati MC20, MC20 Cielo, GT2 Stradale, GranTurismo i GranCabrio. No són només cotxes; són obres d’art sobre rodes, que volen més el tacte humà que la fredor mecànica.

Un ritme que parla d'exclusivitat

Produir només sis unitats diàries no és casualitat. Aquesta estratègia preserva la mística de la marca i evita que el luxe es dilueixi en la quantitat. També explica per què cada Maserati és una història a part.

El llegat centenari del Trident

El 2026 no és un any qualsevol per a Maserati. Amb motiu dels 100 anys del seu emblemàtic logotip, el Trident, la marca recorda les seves arrels en el món de la competició i la seva essència de guanyadora.

El Trident va fer la seva aparició fa un segle, quan Alfieri Maserati va guanyar la Targa Florio amb el Tipo 26 el 25 d’abril de 1926. Aquesta icona no només representa una marca, sinó una llegenda que viu i respira a Mòdena.

El Trident com a símbol

Segons Santo Ficili, COO de Maserati, el Trident és l'«ànima més autèntica» de la companyia, que combina victòries històriques, models icònics i fites tècniques. Així es manté viu el llegat de la firma, que aquest 2026 celebra també 112 anys de vida.

Celebracions i futur

Durant tot l'any, Maserati projectarà aquest aniversari en actes esportius i culturals per tot el món, reafirmant-se com un embajador del Made in Italy i un referent de l'automoció artesanal i exclusiva.

La màgia de fabricar sense robots

En un sector on gairebé tota la producció està dominada pels robots, Maserati desafia la norma amb un model centrat en la fabricació manual. Això implica un ritme més lent però una atenció al detall que cap robot podria igualar.

Els treballadors de la fàbrica són artesans que dediquen hores a cada cotxe, ajustant-lo a les especificitats de cada client i assegurant que cada peça encaixi a la perfecció.

Avantatges de l'artesania

  • Personalització total segons gustos i regulacions de mercat.
  • Control de qualitat extrem amb intervenció humana constant.
  • Unicitat de cada vehicle que fa que no n'hi hagi dos iguals.

Els reptes del model

Produir sense robots també significa que la capacitat està limitada. Això manté l'exclusivitat però fa que els preus siguin elevats i que la fabricació sigui un procés molt més lent que en altres marques.

Però, com diu l’expert automotriu Carlo Moretti, «aquest model artesanal és la raó per la qual Maserati encara provoca sospirs a tot el món».

La realitat és que la fàbrica de Maserati a Mòdena és un exemple de com la tradició i la tecnologia poden coexistir sense perdre la màgia de l’artesania.