El 43% dels espanyols vol moto, però 9 de cada 10 temen l’asfalt i els guardarraïls

A gairebé la meitat dels espanyols els brillen els ulls amb la idea de comprar-se una moto. Però després miren l’asfalt i el somni es desinfla més ràpid que un colchoneta del Decathlon a Salou.

El problema no és el preu ni la cilindrada: són els guardarraïls assassins i el mal estat de les carreteres. En resum: la moto sedueix, però l’asfalt espanta.

Motoristes circulant per carretera amb asfalt en mal estat
Motoristes circulant per carretera amb asfalt en mal estat
  1. El desig hi és, la por també
  2. Cursos i tecnologia: la demanda dels motoristes
  3. Més enllà del risc: la moto com a plaer
  4. Elèctriques? Només per a tres de cada cent
  5. Seguretat abans que subvencions

El desig hi és, la por també

Segons l’estudi d’ANESDOR, un 43% d’espanyols assegura que vol comprar-se una moto en els pròxims 12 mesos. Però 9 de cada 10 denuncien que l’estat de les carreteres i els guardarraïls els fa pensar-s’ho dues vegades. La paradoxa és clara: hi ha ganes de dues rodes, però la realitat és un camp de mines d’asfalt.

Els motoristes ho expliquen així: 49% veu els altres vehicles com el gran risc, un 31% apunta als avançaments i un 23% a les corbes. I, com si fos poc, només un 15% aprova l’asfalt espanyol. El suspens és més gran que el de qualsevol alumne a mates.

Cursos i tecnologia: la demanda dels motoristes

El 71% estaria disposat a fer cursos de conducció després de treure’s el carnet, però només un 25% sap on apuntar-se. A més, tres de cada quatre ja miren els sistemes ARAS (assistències electròniques) com a factor clau de compra, tot i que el coneixement ha baixat respecte a 2024.

L’airbag per a motoristes és un altre exemple: vuit de cada deu saben que existeix, però dos terços el veuen car. De mitjana, 235 € per més seguretat. Traduït: per molts, això són tres plens de benzina i un cap de setmana a la costa.

Més enllà del risc: la moto com a plaer

Malgrat els riscos, el mototurisme enganxa a dos de cada tres usuaris, que gasten uns 170 € diaris en rutes per Espanya. A més, un 41% ha participat en algun event motero l’últim any. O sigui, la comunitat continua viva, amb olor de benzina i cafè amb gel.

El parc, però, envelleix: l’antiguitat mitjana és de 9 anys, i set de cada deu ja pensen en vendre la seva moto actual. Una renovació que xoca amb les traves i la falta de confiança en la seguretat viària.

Elèctriques? Només per a tres de cada cent

Un altre punt feble: les motos elèctriques. Només 3 de cada 100 conductors les volen. I encara pitjor: només un 23% sap que hi ha ajudes a la compra, i només un 6% les ha demanat. En canvi, un 35% sí veu útil un pla d’achatarrament per jubilar la vella i comprar una nova.

Per tant, la majoria no vol endollar-se a la moto elèctrica, sinó tenir opcions per renovar sense hipotecar-se. Aquí les administracions tenen feina: subvencions útils, no paperassa infinita.

Seguretat abans que subvencions

Els motoristes ho tenen clar: volen asfalt digne, no només ajudes per comprar. Sense seguretat, la moto serà sempre un salt de fe, més que una decisió racional.

En resum: gairebé la meitat dels espanyols volen moto, però mentre l’asfalt sembli un trampolí de skate i els guardarraïls un ganivet de cuina, molts continuaran somiant en comptes de comprar. El desig hi és, però la realitat encara punxa.