A l’Aldea, la Fiscalia demana 5 anys i 2 mesos per a Ferré: «No era un simple treballador»
La Fiscalia demana 5 anys i 2 mesos de presó per a Daniel Ferré. La petició s’ha rebaixat per les dilacions indegudes d’un cas que va esclatar el 2012 i que ara, finalment, ha quedat vist per a sentència a l’Audiència de Tarragona.
La cooperativa de l’Aldea, tanmateix, eleva la reclamació fins als 23 anys i mig. L’altra acusada, una proveïdora de l’entitat, ha acceptat tres mesos de presó per falsedat de document mercantil i una multa de 4 euros al dia durant dos mesos.
La Fiscalia rebaixa la Petició per a l’exgerent
Per als veïns de l’Aldea, el judici posa xifres a una fallida que va afectar una entitat molt arrelada al municipi i que arrossega més d’una dècada de demora.
Quina pena demana ara la Fiscalia?
La Fiscalia ha fixat en 5 anys i 2 mesos de presó la petició per a l’exgerent Daniel Ferré, després d’aplicar la circumstància de les dilacions indegudes. El cas va esclatar l’any 2012 i no ha arribat a judici fins ara.
El ministeri fiscal també sol·licita una multa de 6.700 euros. La xifra queda molt per sota de la que reclama la representació de la cooperativa, que demana 162.000 euros en concepte de sanció econòmica.
La responsabilitat civil que reclamen les dues acusacions coincideix, en canvi, en una quantitat pròxima als 1.790.000 euros. La diferència entre les parts no és menor: la presó, la multa i la reparació econòmica es mouen en escales molt diferents.
| Part que acusa o defensa | Petició o posició |
|---|---|
| Fiscalia | 5 anys i 2 mesos de presó i 6.700 euros de multa |
| Cooperativa | 23 anys i mig de presó i 162.000 euros de multa |
| Defensa de Ferré | Absolució |
| Responsabilitat civil reclamada | Prop de 1.790.000 euros |
De què acusa la Cooperativa l’exgerent?
La Fiscalia i l’acusació particular atribueixen a Ferré cinc delictes: falsedat comptable, falsedat en document mercantil, administració deslleial, alçament de béns i apropiació indeguda.
El fiscal ha descrit una situació que, segons la seva intervenció, no era simplement un problema de gestió. «Les actuacions de Ferré no van generar una situació de risc, sinó de col·lapse», ha afirmat. I ha afegit: «La comptabilitat no reflectia la realitat».
La Fiscalia sosté que Ferré era gerent des de feia 20 anys i que acumulava sis quinquennis a la cooperativa. Segons l’acusació, tenia tots els poders, tant els notarials com els derivats de la confiança interna, i era qui «feia i desfeia» dins l’entitat.
Les xifres que centren l’acusació
El lector de l’Ebre hi trobarà el punt més concret del judici: factures, inversions i diners que, segons l’acusació, haurien sortit del circuit de la cooperativa.
Quines operacions considera irregulars l’acusació?
L’acusació particular ha assenyalat l’existència de factures per valor de 3 milions d’euros que apareixien com a pendents de cobrament, però que, segons la seva versió, serien fictícies i haurien servit per maquillar els comptes.
El lletrat de la cooperativa també ha parlat d’inversions milionàries que haurien hipotecat l’entitat i la seva secció de crèdit. A més, ha afirmat que Ferré no hauria lliurat als inspectors els balanços separats de les diferents seccions, cosa que hauria dificultat la detecció de les irregularitats.
En relació amb l’apropiació indeguda, l’acusació ha posat el focus en un contracte de dipòsit amb Banesto valorat en 160.000 euros. Segons el lletrat, Ferré hauria resolt el contracte directament al seu compte corrent.
La tesi de l’acusació és que, si volia disposar dels diners com a impositor, els havia d’haver sol·licitat a la cooperativa. No ho hauria fet perquè sabia que l’entitat era insolvent i que no els podria recuperar, segons l’exposició feta durant el judici.
Quin paper li atribueixen dins de la Cooperativa?
La representació de la cooperativa ha defensat que tots els testimonis van assenyalar Ferré com l’últim responsable de les actuacions comptables. L’acusació ha remarcat que les úniques persones que no ho van fer van ser la seva esposa i els seus fills.
El lletrat ha situat la trajectòria de Ferré dins l’entitat com una dada decisiva. Va començar-hi l’any 1981 i, el 1996, es va presentar com a possible gerent davant el consell rector, que el va acceptar.
La lectura de l’acusació és clara: Ferré no hauria estat un treballador més, sinó la persona que gestionava tots els aspectes de la cooperativa. Per això li atribueix responsabilitat penal i civil directa en el col·lapse de l’entitat.
La Fiscalia ha utilitzat una línia semblant, tot i que amb una petició final molt més baixa. El fiscal ha remarcat que era difícil que el gerent desconegués què passava, perquè acumulava anys de comandament i disposava de poders amplis.
La Defensa reparteix la Responsabilitat
Per a la defensa, el cas no es pot carregar sobre una sola persona: el consell rector tenia la màxima responsabilitat sobre el funcionament de la cooperativa, i Ferré no en formava part.
Per què la Defensa demana l’absolució?
La defensa sosté que Ferré no era l’únic responsable d’emetre els comptes. Si hi havia altres persones amb funcions de control que no han estat encausades i que no van cometre cap delicte, argumenta, el seu client tampoc no hauria de ser condemnat.
El lletrat ha reconegut que l’exgerent disposava de poders amplis, però ha recordat que també en tenien el director i altres càrrecs directius. La defensa ha insistit que els comptes anuals els formula legalment el consell rector, no pas el gerent.
Durant la seva intervenció, ha qüestionat que Ferré tingués els coneixements necessaris per elaborar els comptes. «Ferré no té estudis especialitzats —en economia—», ha afirmat, abans de preguntar quina capacitat tenia per fer uns comptes anuals que, segons la llei, corresponien al consell rector.
La defensa ha rebutjat que els membres del consell rector fossin simples agricultors sense capacitat de decisió. El seu argument és que la responsabilitat no podia concentrar-se en Ferré mentre altres possibles implicats no afrontaven una acusació penal.
Què nega l’exgerent segons el seu advocat?
La defensa ha assegurat que no hi ha cap prova que el col·lapse de la cooperativa fos causat per l’activitat de Ferré. També ha negat que el seu client fes cap operació fictícia o participés en una revalorització d’immobilitzat.
Aquest és el xoc central del judici: per a les acusacions, Ferré controlava l’entitat i coneixia les irregularitats; per a la defensa, tenia poders però no era qui havia d’assumir sol la responsabilitat dels comptes.
L’altra acusada, una proveïdora de la cooperativa, ha acceptat els càrrecs de falsedat de document mercantil en la modalitat de delicte únic. La condemna pactada és de tres mesos de presó i una multa de 4 euros al dia durant dos mesos.
El judici ha quedat vist per a sentència aquest divendres. Ara serà el tribunal qui haurà de decidir si dona més pes a la versió de les acusacions, que parlen de col·lapse i perjudicis milionaris, o a la defensa, que reclama l’absolució i reparteix les responsabilitats entre els òrgans de govern de la cooperativa.
La fallida de la cooperativa de l’Aldea queda pendent d’una resolució judicial després d’un procediment iniciat arran dels fets del 2012. Les peticions van dels 5 anys i 2 mesos de la Fiscalia als 23 anys i mig de l’acusació particular, amb gairebé 1.790.000 euros de responsabilitat civil en disputa. El tribunal té ara l’última paraula.
Preguntes freqüents
- Quina pena demana la Fiscalia per a Daniel Ferré?
- La Fiscalia demana 5 anys i 2 mesos de presó per a l’exgerent, després d’aplicar les dilacions indegudes. També sol·licita una multa de 6.700 euros.
- Quants anys de presó reclama la cooperativa de l’Aldea?
- La representació de la cooperativa reclama 23 anys i mig de presó per a Ferré i una multa de 162.000 euros.
- Quina responsabilitat civil es discuteix?
- La Fiscalia i l’acusació particular coincideixen a reclamar prop d’1.790.000 euros per diferents conceptes de responsabilitat civil.
- Quina condemna ha acceptat l’altra acusada?
- La proveïdora de la cooperativa ha acceptat tres mesos de presó per falsedat de document mercantil i una multa de 4 euros al dia durant dos mesos.
Font de l'article: Eloi Tost / Agencia Catalana de Noticies
