Tarragona s’inventa la seva pròpia “Barcelona petita”: neix l’Àrea Metropolitana del Camp
Tarragona no vol ser menys. Després de dècades veient com Barcelona presumeix de metro, tram i densitat, el Camp s’ha posat les piles per fer la seva pròpia “àrea metropolitana”, amb menys glòria, però amb més vermut.
El 2025 ha arribat amb un aire de formalització i paper segellat: 30 municipis, un Pla Director nou de trinca i la promesa d’una associació metropolitana que sona tan seriosa com una reunió d’alcaldes en diumenge.
Un projecte que vol sonar a “Gran Tarragona”
De moment, el projecte ja té el seu nom llarg i institucional: Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Però entre bastidors, tothom la coneix com la “Barcelona 2.0”, encara que amb més oliveres i menys pisos de 40 m².
El Grup Impulsor, creat el desembre del 2023, ha anat sumant adhesions fins arribar als 30 municipis que ara es disputen el títol de “metropolità honorífic”. De moment, només Tarragona, Reus, Salou, Cambrils, Valls, Vila-seca, la Canonja i Constantí tenen plaça fixa al club fundador. Els altres, esperant la invitació al grup de WhatsApp.
Qui entra a la festa (i qui encara no sap si vindrà)
A la segona volta de convidats hi trobem noms tan familiars com Torredembarra, Altafulla, Riudoms o la Selva del Camp. En total, 22 municipis més que completen un mapa de 460.000 habitants amb ganes de tramvia i horaris coordinats de bus.
| Municipis fundadors | Nous municipis (fase 2025) |
|---|---|
| Tarragona, Reus, Salou, Cambrils, Valls, Vila-seca, la Canonja, Constantí | Altafulla, Castellvell del Camp, el Catllar, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, Riudoms, la Selva del Camp, Torredembarra, Vinyols i els Arcs, Almoster, les Borges del Camp, Montbrió del Camp, el Morell, Perafort, la Secuita, Alcover, els Garidells, la Masó, el Milà, el Rourell, Vallmoll, Vilallonga del Camp |
Objectiu: semblar coordinats
La idea no és només fer-se fotos amb el logotip nou, sinó gestionar conjuntament competències com urbanisme, transport, medi ambient o habitatge. En teoria, tot el que ja fa l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però amb accent del sud i potser amb menys pressupost.
Segons fonts del grup impulsor, “cal deixar enrere les rivalitats històriques entre municipis i pensar en clau de territori”. Traduït: que Tarragona i Reus facin les paus, almenys fins que arribi el tema del tramvia.
El 2025: any de paper i segells
Aquest novembre s’ha d’aprovar la creació formal de l’associació metropolitana, amb personalitat jurídica pròpia (sona bé, oi?). Paral·lelament, ja es redacta l’Estratègia Metropolitana 2026, un document que probablement ningú llegirà sencer, però que marcarà l’agenda dels propers anys.
Segons fonts de la Generalitat consultades el 2 de novembre de 2025, el projecte “està en la fase de definició més complexa” i té com a repte “coordinar interessos locals molt diferents”. O sigui: convèncer 30 alcaldes de posar-se d’acord en alguna cosa.
La mobilitat, el nervi de la nova àrea
Projecte: Tramvia del Camp de Tarragona
Primera fase: 16,4 km (Cambrils–Salou–Vila-seca)
Extensió prevista: fins a Reus i Tarragona (2028)
Estació intermodal: pendent d’ubicació
El gran símbol metropolità serà el tramvia del Camp. La seva primera fase, ja adjudicada, recorrerà 16,4 km entre Cambrils, Salou i Vila-seca. L’objectiu és que el 2028 arribi a Reus i Tarragona, unint finalment dues ciutats que fa segles competeixen per qui té més fires i castells.
També es parla d’una nova estació intermodal que connectaria Rodalies, AVE i Euromed. Però encara no hi ha ubicació confirmada: massa propostes, massa veïns amb opinions i massa notícies abans d’hora.
La T-11, convertida en “gran via metropolitana”
Un altre eix del projecte és la transformació de la carretera T-11 —aquella on cada dia hi ha cues dignes d’un festival— en una “gran via metropolitana” que unirà Tarragona i Reus com si fossin Manhattan i Brooklyn, però amb més rotondes.
El Pla Director Urbanístic Metropolità del Camp de Tarragona (PDUMCT) servirà per ordenar el territori i evitar que cada municipi construeixi el seu polígon industrial a la babalà. En paraules d’un tècnic del Departament de Territori: “Si no ho planifiquem ara, d’aquí a deu anys no quedarà ni un pam de vinya”.
Una “Barcelona del sud”? Amb accent propi
Malgrat les comparacions inevitables, el Camp de Tarragona vol ser una àrea metropolitana amb identitat pròpia. Sense metro, potser, però amb tramvia, vermut i cultura de plaça. I amb la intenció de coordinar millor serveis com la recollida selectiva, la mobilitat sostenible o els nous habitatges socials.
De moment, la Generalitat hi veu un laboratori de cooperació local que podria inspirar futures àrees a Girona o Lleida. Però al carrer, la gent simplement espera que “el tram arribi abans que el pròxim canvi de govern”.
I ara què?
El calendari metropolità continua: el 2026 s’aprovarà l’estratègia definitiva i, si tot va bé, el 2028 veurem circular el primer tram del nou transport. Mentrestant, els ajuntaments del Camp ja es preparen per a reunions, informes i powerpoints amb aroma de cafè institucional.
Però, entre tanta planificació, hi ha una cosa clara: Tarragona i Reus s’han adonat que junts fan més soroll. I si cal dir-ne “àrea metropolitana” per tenir més subvencions, doncs endavant amb la T-11 cap al futur.
