Tarragona es queda sense AVE ‘low-cost’… però amb sorpresa inclosa
Primer va ser l’autopista gratuïta, després els peatges invisibles i ara… el tren barat que també se’n va. La línia d’alta velocitat que passa pel Camp de Tarragona s’ha quedat sense el seu “low-cost” estrella, l’Avlo.
Però no tot és el drama que sembla. Els bitllets no desapareixen, les freqüències tampoc, i a més hi ha un gir inesperat que a molts els pot sonar més a upgrade que a pèrdua. La cosa és: low-cost sí, però amb matisos.
Renfe ha decidit retirar els trens Avlo S106 del corredor Madrid-Barcelona, amb parada al Camp de Tarragona. La notícia ha caigut com un cubell d’aigua freda per a aquells que ja s’havien acostumat a viatjar a preus “low-cost” sense perdre la sensació d’anar en un tren d’alta velocitat. Però atenció: el que ve al seu lloc no és precisament pitjor.
El fals drama del ‘low-cost’
A partir del 8 de setembre, els bitllets d’Avlo quedaran substituïts pels d’AVE. Sí, has llegit bé: AVE de tota la vida, però amb una particularitat que fa aixecar cella —els preus es mantenen competitius. És a dir, l’etiqueta de low-cost desapareix, però la cartera no notarà gaire la diferència. Els qui ja havien comprat tiquets, tranquils: seran reubicats automàticament als nous serveis, i si havies pagat pel seient premium, Renfe et tornarà els diners.
Més espai, més cafè i més silenci
A diferència de l’Avlo, que era un producte simplificat i sense floritures, els AVE recuperen serveis que molts viatgers trobaven a faltar: cafeteria, restauració a bord, cotxe en silenci i fins i tot opcions “premium” per qui vol una experiència VIP. Per al viatger de negocis, això significa tornar a tenir la Sala Executive i les sales club, amb exclusivitat i cafè calent que no ve en got de plàstic.
El perfil del viatger mana
Renfe ho justifica així: el perfil de l’usuari del corredor Madrid-Barcelona-Tarragona és més aviat corporatiu, acostumat a viatjar sovint i amb certa exigència de confort. I per això el producte AVE s’adapta millor. O sigui, que si ets un estudiant buscant el bitllet barat per pujar a Barcelona a veure la Festa Major de Gràcia, mala sort; si ets un consultor que viu entre el power point i l’AVE, enhorabona.
El low-cost no desapareix del tot
Tot i la retirada de l’Avlo en aquest trajecte, Renfe assegura que els preus es mantindran “competitius”. Això vol dir que la marca “low-cost” desapareix, però l’estratègia comercial continua. Al final, es tracta d’una jugada d’imatge: vendre’t un producte amb més serveis al mateix preu. De cara al consumidor, sona bastant millor del que diu el titular.
Què significa per Tarragona?
Per al Camp de Tarragona, això suposa recuperar una mica de protagonisme en la línia d’alta velocitat. No només perquè no es perden freqüències, sinó perquè es guanya en serveis que fins ara no hi eren. El territori sempre ha reclamat millors connexions i infraestructures; aquest moviment no les amplia, però les dignifica una mica. Potser no és la revolució que molts volien, però és més que un placebo.
I ara què?
El futur de la mobilitat a Tarragona continua sent un debat etern: estació central sí o no, connexions amb l’aeroport, transport públic deficient… La retirada dels Avlo és només un episodi més en un serial llarguíssim. Però en aquest cas, sorprenentment, la pel·lícula no acaba amb el típic “paguem més per menys”, sinó amb un “paguem el mateix i tenim més”.
Renfe ja ha deixat clar que la seva aposta és fer més atractiu el viatge d’AVE en aquest corredor. Una decisió que segurament tindrà els seus detractors —sobretot aquells que tenien idealitzat el “low-cost” com a bandera de resistència contra la carestia del transport—, però que a la pràctica, no és tan catastròfica com sonava.
El veritable canvi de paradigma
Al final, el debat no és si l’Avlo era millor o pitjor que l’AVE. El debat és que cada cop més, la mobilitat a Catalunya i l’Estat espanyol juga a dues cartes: competir amb les aerolínies i atraure el viatger recurrent. I en aquest escenari, el “low-cost” té les de perdre davant del confort i els serveis extra. Potser és el principi del final d’aquell romanticisme de viatjar barat en alta velocitat, però també és l’inici d’un nou model que busca consolidar l’AVE com a producte estrella.
Mentrestant, els tarragonins continuaran anant a Barcelona amb el cafè amb gel a la mà i preguntant-se quan arribarà el dia que els trens regionals també es posin les piles. Però això ja és un altre tema.
