Quan l’Àliga de Tarragona baixa amb un missatge inesperat

La Baixada de l’Àliga ja és, per si sola, un dels rituals més esperats de les festes de Santa Tecla. Però aquest 2025 la bèstia no només ha ballat, no només ha baixat. Ha parlat. I ho ha fet amb la llengua dels símbols, que a Tarragona sempre pesa més que qualsevol pregó institucional.

@jpadisuis Baixada de l'Àliga 💛👑 Santa Tecla Tarragona #santatecla #baixada #tarragona #fyp #parati ♬ Amparito Roca (Nil Martorell Remix) - Nil Martorell

40 anys no es fan cada dia

L’Àliga celebrava enguany les seves 40 Tecles. Quatre dècades de música, suor i cervesa esquitxant la pedra de la Part Alta. I, com tota quarantena digna, no es podia quedar en un brindis i prou. La bèstia va decidir vestir-se per a l’ocasió i lluir la mítica americana d’Els Pets, el grup de Constantí que també celebra 40 anys sobre els escenaris.

No era una disfressa improvisada: la peça va ser confeccionada per Josep Maria Casas, mestre sastre de la botiga històrica El Barato de Reus. Una americaneta que, si abans havia fet tremolar pavellons, ara ha fet ballar carrers.

Quan la festa es torna política

Però l’Àliga no només mirava enrere, cap als seus propis anys o als d’Els Pets. També mirava al món. I per això, al bec, lluïa una composició floral amb els colors de la bandera palestina, obra de Mireia G. Mohedano de Poesia Floristeria Romeu.

Un gest petit en aparença, però immens en significat: un record al poble palestí i una demanda clara d’aturada del genocidi denunciat per tantes entitats internacionals. La festa major convertida en altaveu, i la bèstia convertida en portaveu. Tarragona, que és molt de vermut i de pa amb tomàquet, també sap ser molt de geopolítica quan toca.

Un aliguer amb trajectòria

Per quarta vegada, l’Àliga va ser baixada per Oriol Sánchez, que ja havia assumit el repte el 2013, el 2018 i el 2022. Qui ha vist de prop aquella baixada sap que no és només un tema de força: és equilibri, és sentir el pes simbòlic i literal d’una bèstia que pesa més que una ressaca de diumenge post-festa major.

La marea groga

Per rematar-ho, l’entitat va impulsar una campanya viral: “Fem-la groga!”. L’objectiu? Omplir la Baixada d’un color que ja s’ha fet inseparable de l’Àliga. Dies abans, les xarxes cremaven amb la consigna. I a la mateixa tarda, els aliguers van repartir 700 samarretes gratuïtes als assistents que feien cua hores abans de l’inici. Una manera de dir: “vosaltres també sou la bèstia”.

Més que una festa

Santa Tecla sempre ha estat un equilibri delicat entre devoció, descontrol i identitat. Però quan la festa esdevé escenari d’homenatges musicals i de reivindicacions polítiques, la cosa va més enllà de la gresca. És cultura popular en estat pur: capaç de fer riure, fer plorar i fer pensar en la mateixa nit.

Un símbol que no s’atura

L’Àliga ha viscut 40 anys de pujades i baixades, literalment. Ha vist generacions de tarragonins créixer, emigrar i tornar cada setembre com si res. Ha ballat sota pluja, ha aguantat crits d’“encara, encara!” i ha estat immortalitzada en milers de stories d’Instagram.

I enguany, a més de tot això, ha deixat clar que la cultura popular no viu d’esquena al món. Que una bèstia de fusta i plomes pot dir coses més altes que un parlament sencer.

I ara què?

El debat seguirà. Hi haurà qui dirà que la festa no és lloc per a política, i qui contestarà que la festa sempre ha estat política. El que és indiscutible és que la Baixada de l’Àliga 2025 quedarà marcada com una de les més singulars dels darrers anys. Entre cançons d’Els Pets, crits de “Tarragona ens esborrona” i la bandera palestina, la ciutat va viure una nit de celebració i reflexió.

Perquè a Tarragona, les bèsties no només ballen. També parlen.

👉 Pots llegir més sobre les activitats de Santa Tecla al web oficial de l’Ajuntament de Tarragona aquí.