El Port de Tarragona ja té sucursal a Castella: la terminal de Guadalajara-Marchamalo és una realitat

Un “satèl·lit” tarragoní al cor de Castella

El Port de Tarragona ha culminat les obres de la terminal intermodal de Guadalajara-Marchamalo, el seu “satèl·lit” terrestre a gairebé 400 quilòmetres del Mediterrani. La infraestructura, impulsada per l’Autoritat Portuària de Tarragona, vol connectar el centre peninsular amb el mar en un sol dia, literalment.

Segons fonts del port, aquesta nova instal·lació és una peça clau per “consolidar Tarragona com a hub logístic de referència al Mediterrani”. I no els falta ambició: la terminal ocupa 152.500 metres quadrats dins del macrocomplex Puerta Centro – Ciudad del Transporte, un espai tan gran que podria acollir mig polígon de Riu Clar.

Ferro, formigó i molt d’horitzó

La terminal compta amb sis vies ferroviàries (tres operatives de 750 metres i tres més per recepció i expedició), una capacitat per moure 100.000 unitats intermodals l’any i connexions directes amb Madrid i Saragossa. O, com ho defineix un tècnic del port, “un tren ple de contenidors pot sortir de Marchamalo i esmorzar a Tarragona abans que tu arribis a Altafulla”.

Situada al mig del Corredor del Henares —una mena de Sant Pere i Sant Pau industrial però amb més naus i menys brises marines—, la terminal millora la fluïdesa de mercaderies entre el centre peninsular i la costa. Des del port expliquen que el trajecte entre Tarragona i Guadalajara trigarà només sis hores, un temps “altament competitiu”.

Els tarragonins ja tenen “mar” a Castella

Amb aquesta obertura, Tarragona es projecta cap a l’interior d’Espanya amb una mica d’ironia geogràfica: port marítim amb terminal seca. A més, el projecte reforça les connexions del Corredor Mediterrani, del Corredor de l’Ebre i del Corredor del Henares —una mena de “triangulació ferroviària” que sona a estratègia de videojoc però és logística pura i dura.

El president de l’Autoritat Portuària va assegurar que “aquesta nova terminal no és només una extensió física, sinó una manera de portar el mar al secà”, en declaracions recollides ahir. I no li falta raó: el projecte converteix el port en una mena de xarxa amb tentacles ferroviaris que arriben on abans només arribaven els mapes del temps.

Una operació logística amb accent mediterrani

Durant la primera visita comercial, una trentena d’operadors ferroviaris i càrregues van poder veure in situ les instal·lacions. El port hi va desplegar el seu equip comercial per explicar les avantatges d’intermodalitat i connectivitat de la terminal. Alguns assistents, segons fonts del sector, van destacar la “potencialitat per descarregar contenidors de Tarragona sense haver de veure el mar”.

Des de l’Autoritat Portuària també van recordar que la connexió amb el tercer fil ferroviari —el sistema que permet circular amb ample europeu i ibèric— estarà disponible el 2026. Això convertirà el port de Tarragona en el node ferroviari més al sud amb doble ample, una fita dins de la Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T).

El Mediterrani que no s’acaba al mar

Si Tarragona és el “mar de la Catalunya Nova”, ara també és una mica del centre d’Espanya. Els responsables del projecte no amaguen que volen captar nous fluxos de mercaderies i empreses que busquin un accés directe a Europa sense haver de travessar la capital. El mar arriba on no hi ha platges, i el port s’ha convertit en la seva ambaixada ferroviària.

Com diuen amb humor alguns tècnics del port, “és l’única manera de veure Tarragona des de Castella sense baixar a Salou”.

Amb la terminal de Guadalajara-Marchamalo, Tarragona s’expandeix més enllà de les seves aigües i reafirma la seva posició dins del mapa logístic europeu. Un port que, en lloc de créixer cap al mar, ho fa cap a terra endins. I això, vist com està el litoral, tampoc és mala idea.