Madonna Moda, la botiga tarragonina que s’ha resistit a tancar (i ara té nou capítol)
Hi ha botigues que no venen roba: venen records, olors de perfum antic i la paciència d’una dependenta amb ull clínic. A Tarragona, una d’aquestes és Madonna Moda, a la Rambla Nova, que fa més de mig segle que vesteix mares, filles i, de tant en tant, alguna iaia moderna. Ara, la seva història ha fet un gir que ni el millor estilista podria haver planificat.
La seva fundadora, Neus Montcusí Valldosera, fa tres anys que jugava al Tetris més complicat del món: trobar algú que estimés la botiga com ella. No era qüestió de vendre un local, sinó un llegat. I com passa amb tot el que importa, la solució va arribar sense buscar-la —i amb accent valencià.
Un relleu amb història (i accent del Túria)
📍 Lloc: Rambla Nova, Tarragona
👗 Botiga: Madonna Moda
🧵 Fundadora: Neus Montcusí Valldosera
🧑💼 Nou propietari: Borja Ávila Zárate (València)
🔗 Web oficial: Madonna Moda
Un dia qualsevol, una marca col·laboradora va fer d’intermediària inesperada. Neus va conèixer Borja Ávila Zárate, comerciant valencià amb experiència familiar des del 1969. Quan van parlar, van descobrir que compartien la mateixa obsessió: fer que els clients tornin sense saber per què.
“A València tenim quatre botigues familiars i, quan vaig veure Madonna Moda, vaig pensar: això és casa”, explica Borja, amb aquell to de qui ja s’imagina fent la campanya de Nadal a la Rambla. El relleu està previst per al febrer, quan Neus es jubilarà, però el cor de la botiga seguirà bategant amb la mateixa música de fons de sempre: una barreja entre converses i perxes.
El valor humà, el millor teixit
Madonna Moda ha sobreviscut a tres crisis econòmiques, dues reformes urbanes i mil modes contradictòries. Tot sense perdre l’ànima. “No és només vendre, és explicar la història de cada peça i crear confiança”, diu Borja, que sembla més un antropòleg de la moda que un empresari.
Neus, amb mig somriure, confirma que el secret ha estat sempre la mateixa recepta: un cafè amb la clienta i una mica de paciència. “La gent no ve a comprar només, ve a xerrar, a preguntar, a recordar com li quedava aquell vestit de festa major de fa vint anys”, explica.
Relleu generacional amb estil propi
El nou equip té clar que no vol trencar res. Borja ho diu sense retòrica: “Hi haurà pocs canvis. Només adaptarem detalls per fer-la més viva, més propera, però la història no es toca”. L’objectiu és mantenir la botiga com a referent de la moda local, però també com a punt de trobada entre generacions. “A Tarragona encara hi ha qui entra i diu: ‘Això ho portava la meva mare’. Això és impagable.”
Amb la seva experiència a l’Associació de Comerços del Centre de València, Borja vol aportar una mirada nova al comerç tarragoní: col·laboracions, desfilades, activitats. “És un luxe aprendre d’aquesta generació i continuar la seva feina”, comenta amb respecte.
Entre el passat i el futur (amb un toc de colònia antiga)
El futur de Madonna Moda no serà un gir de guió, sinó una continuïtat natural. Una evolució amb bon gust, com quan canvies d’estilista però no de perruqueria. Neus seguirà a la botiga fins al febrer, acompanyant el traspàs amb la serenitat de qui sap que ha fet bé la feina.
“Això no és un comiat, és un canvi de mans”, diu amb un to que no necessita filtres d’Instagram. Madonna Moda segueix, però amb nous ulls i la mateixa ànima. Potser és això, el veritable luxe: mantenir viva una història en una ciutat on cada aparador té memòria.
El comerç tarragoní, entre la tradició i el futur
La història de Madonna Moda recorda que la ciutat encara té marge per creure en el comerç de proximitat. Que no tot ha de passar per Amazon o per un centre comercial amb aire reciclat. “El comerç és una relació”, diu Borja. “Quan entres en una botiga així, sents que formes part d’una història”.
Potser això explica per què Tarragona segueix tenint botigues amb nom propi: El Dique Flotante, La Botigueta del Mig o la mateixa Madonna Moda. Locals que són més que locals: són petites biografies de ciutat. I ara, amb aquest relleu, una d’elles apunta a 50 anys més.
“Si una ciutat perd les seves botigues, perd la seva memòria”, diu Neus, com si fos un lema per imprimir a les bosses de paper. I, si tot va bé, Madonna Moda seguirà recordant-nos-ho cada cop que passem pel número 53 de la Rambla Nova.
