Un hospital nou a Tarragona on fins i tot l’ascensor fa olor de recent pintat

Hi ha dies que fan olor a cafè acabat de fer i dies que fan olor a pintura fresca. I avui, a la zona del PP-10 de Tarragona, la fragància és clarament de la segona categoria.

Perquè no cada dilluns s’estrena un hospital de 15.000 metres quadrats i amb tanta il·lusió concentrada com una festa major, però amb menys vermut i més guants de làtex.

Inauguració Hospital Viamed Tarragona. Foto Viamed
Inauguració Hospital Viamed Tarragona. Foto Viamed

Obrir un hospital no és com inaugurar una botiga de mòbils o una nova franquícia de sushi: aquí hi ha quiròfans, llits i màquines que costen més que un pis amb vistes a la platja del Miracle. El nou Hospital Viamed Tarragona ha obert portes aquest dilluns 11 d’agost, i ja ha rebut els seus primers pacients, alguns segurament amb la sensació d’entrar a un hotel de quatre estrelles… però amb menys bufet d’esmorzar i més gotetes d’etanol per les mans.

A la porta, el director gerent Josep Magí Morera i el director mèdic Miguel Guerrero rebien personalment els pacients, com si fossin celebritats trepitjant la catifa vermella del Festival de Sitges. Hi havia somriures, agraïments i fins i tot un petit detall commemoratiu: perquè a Tarragona, quan comences alguna cosa nova, no pot faltar el record per endur-se a casa.

El centre, situat al PP-10, està pensat per ser un referent de la sanitat privada al territori. I la carta de presentació no és poca cosa: 15.000 metres quadrats repartits en urgències 24 hores amb circuits separats per adults i pediatria (perquè no és el mateix un colze trencat jugant a futbol que una febrada post-exàmens), més de 40 consultes externes, 96 habitacions individuals i un bloc quirúrgic amb 11 quiròfans que podrien semblar el backstage d’una nau espacial.

Un hospital on el wifi no és el més modern

En un moment en què la tecnologia pot fer més per tu que un cosí metge, el Viamed ha posat tota la carn (i l’acer inoxidable) a la graella. El centre disposa de serveis de diagnòstic per la imatge d’última generació, unitats de cures intensives equipades com si fossin platós de Netflix i fins i tot una sala d’hemodinàmica que fa que qualsevol cor es posi a punt de competició.

El gran plat fort? Un accelerador lineal capaç de plantar cara al càncer amb tècniques d’oncologia radioteràpica tan avançades que farien tremolar a qualsevol capítol de “The Good Doctor”. Tot plegat acompanyat d’una Unitat d’Oncologia Mèdica que no només tracta, sinó que acompanya des del diagnòstic fins al seguiment, amb quimioteràpia, immunoteràpia i tractaments dirigits.

De neurocirurgia a ginecologia: el menú complet

Però l’hospital no viu només de l’oncologia. La Unitat de Neurocirurgia s’encarregarà de casos que sonen a final de sèrie mèdica: tumors intracranials, patologies de columna, hidrocefàlies… tot el catàleg complet. I a partir del setembre, la salut integral de la dona tindrà casa pròpia dins del centre gràcies a la col·laboració amb el Grup Dexeus Dona, que portarà ginecologia, obstetrícia i reproducció assistida sense haver d’agafar l’AVE fins a Barcelona.

Un hospital amb missió (i aire condicionat)

Segons Morera, el repte és “posar a disposició del pacient una atenció sanitària basada en coneixement, tecnologia, innovació i tracte humà”. Traduït: que et tractin bé, ràpid i amb les màquines més modernes, tot sense perdre el factor humà que, en un hospital, és com el julivert en un plat: no pot faltar.

I és que, més enllà dels metres quadrats, l’objectiu és crear un entorn on la gent se senti segura i acompanyada, fins i tot quan el motiu de la visita no és el més agradable. Un hospital on la modernitat no és només tenir pantalles planes a tot arreu, sinó treballar de manera coordinada entre especialitats perquè el diagnòstic i el tractament siguin més precisos… i menys invasius.

Tarragona, una mica més sana

Amb aquesta obertura, Tarragona suma un centre privat que vol competir a primer nivell, tant en recursos com en confort. Un pas endavant per a una ciutat que no només vol ser capital de castells i festes majors, sinó també de serveis sanitaris d’alt nivell. Perquè, al cap i a la fi, tenir un hospital així és una mica com tenir un bon restaurant de menú: potser no hi vas cada dia, però quan hi vas… ho agraeixes.