Detectius a la feina? El moviment inesperat de l’Ajuntament de Tarragona

A Tarragona no calen sèries policíaques: l’Ajuntament ja té el seu propi capítol d’espies. El consistori ha reconegut que, aquest estiu, va contractar un servei de detectius privats per controlar l’absentisme laboral a l’empresa municipal de transports (EMT). Tot, segons fonts oficials, per “garantir el compliment de les obligacions laborals”.

El moviment es va fer amb un contracte menor, d’aquells que no necessiten licitació pública. Traduït: una mena de compra ràpida a Amazon, però en lloc de comprar grapadores o paper d’impressora, compres algú que et segueixi per comprovar si vas a treballar o no. L’Ajuntament insisteix que és la primera vegada que recorre a un detectiu privat i que no té res a veure amb cap decisió política. Tècnic, diuen. Tècnic.

De l’oficina al seguiment discret

La notícia va saltar gràcies al diari Porta Enrere, i ràpidament l’Ajuntament va haver de confirmar el que ja era un secret a veus. Sí, hi ha hagut contractació. Però no, no és “espionatge”, sinó “mesures de verificació”. La paraula importa: sembla que dir “espionatge” recorda a la Stasi, i dir “verificació” sona més a segell de qualitat ISO 9001.

Fonts municipals expliquen que, en determinats casos, les empreses poden recórrer a professionals externs per verificar situacions específiques. En altres paraules: si sospiten que algú té la grip massa dies seguits, potser apareix un detectiu per veure si realment estàs al llit... o a la platja de l’Arrabassada prenent el sol.

El debat polític encès

Evidentment, la cosa no ha passat desapercebuda a l’oposició. ERC ja ha demanat explicacions a l’alcalde, Rubén Viñuales. La portaveu, Maria Roig, ha recordat que no és el primer episodi d’aquest tipus: ja fa mesos va sortir a la llum un altre cas d’espionatge a una treballadora municipal vinculada a la licitació del nou contracte de neteja. Aquell cas encara és als jutjats.

“Portem dos anys de mandat i és la segona vegada que sentim a parlar d’espionatge”, va etzibar Roig. Espionatge o verificació? Semàntica municipal en estat pur. El que està clar és que cada vegada que apareix un detectiu a la història, la política tarragonina s’encén.

Els sindicats, a l’expectativa

Des del consistori asseguren que el comitè d’empresa ja estava informat i que al proper consell d’administració de l’EMT es donarà compte del contracte a tots els consellers. Una manera de dir: “no hem fet res d’amagat”. Tot i això, entre els treballadors hi ha un cert malestar. La sensació de ser vigilats no és el millor clima per pujar cada dia al bus i complir torns.

Un tema recurrent: absentisme i control

L’absentisme laboral a les empreses públiques sempre ha estat un tema delicat. D’una banda, hi ha qui considera que és un problema estructural que cal abordar amb eines serioses. De l’altra, hi ha qui veu la contractació de detectius com una mesura gairebé medieval, que pot acabar generant més tensió que solucions.

El precedent: altres casos similars

No és la primera vegada que a Catalunya sona la música dels espies municipals. Fa poc es va denunciar que a Palafrugell s’havia seguit un funcionari amb un GPS col·locat al seu cotxe. I si ens anem més enrere, fins i tot expresidents de la Generalitat com Artur Mas han denunciat casos d’espionatge il·legal, en aquell cas amb el famós programari Pegasus.

La pregunta és: on és la línia? Quan una empresa pública pot recórrer a aquestes tècniques i fins on pot arribar sense traspassar drets fonamentals?

Tarragona, entre Sherlock i Mortadel·lo

El cas de Tarragona, a més de ser seriós, té també un punt tragicòmic. Imaginar-se un detectiu seguint un conductor d’autobús per comprovar si realment està malalt té un aire entre Sherlock Holmes i Mortadel·lo i Filemó. Una escena gairebé de festa major, però amb diners públics pel mig.

De moment, el consistori defensa que tot s’ha fet dins de la legalitat. Però el debat sobre els límits de la vigilància laboral ja és obert. I a Tarragona, amb el cafè amb gel a la mà, ja es parla més de detectius que de la línia 54 del bus.

Sense final feliç

Sigui com sigui, aquest episodi ens deixa una imatge curiosa: un Ajuntament que, per controlar l’absentisme, contracta professionals de la discreció. La política assegura que no té res a veure, els tècnics diuen que és necessari, i els treballadors es pregunten si a la propera reunió hi haurà més detectors que detectats.

A Tarragona, els detectius no només surten a les novel·les negres: també treballen per l’EMT.