Cues de quilòmetre zero: Tarragona i Reus s’omplen de jubilats en mode “reserva exprés” de l’Imserso

Cues amb esperit de festa major (i cafè per endur)

A Tarragona, el carrer Ramon i Cajal ha tornat a ser protagonista. No per les obres, sinó per una serp de jubilats amb paciència infinita esperant davant del local de Viajes El Corte Inglés. A Reus, a la mateixa hora, el carrer de la Font semblava una pre-fira del Trapezi, però amb converses sobre pensió mínima i platges d’Andalusia.

«Jo vinc cada any el primer dia, no sigui cas que s’acabin», explicava una senyora amb ventall i mirada decidida. Al seu costat, un altre afegia amb sorna: «Aquí hi ha més emoció que al sorteig de la Grossa». I no anava desencaminat: el premi, aquest cop, era una setmana de pensió completa i ball de tarda.

Reus i Tarragona, duel de cues

Segons fonts no oficials (i alguns veïns amb el mòbil a la mà), Reus ha guanyat en densitat de cua, però Tarragona s’ha imposat en longitud. “Reus té més xafardeig, però a Tarragona hi ha més ordre”, comentava un client enmig de la fila, com si fos un analista del “cuing”.

Mentrestant, els treballadors de B Travel confessaven entre somriures: “Des de les nou no hem parat ni per esmorzar”. Les destinacions més sol·licitades? Les Illes, els viatges culturals i Andalusia. Però aquí arriba la sorpresa del dia: quan la cua encara no havia arribat al semàfor del Mercadal, ja corria el rumor que Canàries s’havia esgotat.

“Canàries ja no es pot”: la frase del dia

Cap a les onze del matí, la frase s’ha convertit en un mantra col·lectiu: «Canàries ja no es pot». Una jubilada de Tarragona ho deia amb resignació, com si fos una notícia de darrera hora. Altres ho repetien amb ironia: “No passa res, ja anirem a Còrdova, que també hi fa sol”.

Des de l’agència de Reus, confirmaven el drama insular: les places per a les illes s’han acabat el primer dia. A Tarragona, el panorama no era gaire diferent. “Volíem Palma o Tenerife, però ara ens conformarem amb Benidorm”, explicava un matrimoni mentre revisava el catàleg amb lupa.

Fitxa ràpida de l’Imserso 2025

De Gandia a Còrdova: els destins de la resignació

Molts dels presents ja hi tenen experiència. “Nosaltres vam anar a Lloret i després a Benidorm”, explicava un home amb gorra i molta pràctica en fer cua. “Aquest any volíem repetir, però ens adaptarem: a nosaltres el que ens agrada és la gent”. Darrere, una altra veu afegia: “I que no ens toquin un hotel massa lluny del passeig, eh”.

Entre els reusencs hi regnava una mena d’humor col·lectiu, barreja de resignació i orgull local. “Això és com anar a comprar al Mercadal en dissabte: saps que hi haurà cua, però t’agrada igual”, deia una dona amb bosses de fruita i un número a la mà.

Una generació que encara sap esperar

En un món de reserves online i pantalles tàctils, l’escena d’aquest dimarts era gairebé poètica: gent gran esperant amb paciència, conversant i rient. “Això ens ho agafem com una excursió prèvia”, bromejava un jubilat tarragoní, mentre el seu amic afegia: “A més, aquí almenys hi ha ombra i xerrada”.

Els empleats d’ambdues oficines reconeixien que aquest primer dia sempre és intens, però també “molt humà”. “És com un punt de trobada anual”, deia una treballadora de B Travel. “Alguns clients fins i tot ens porten dolços o preguntes de l’any passat”.

I després de la cua, un vermut

A Reus, la jornada ha acabat amb molts jubilats derivant directament cap al Mercadal, per compensar la cua amb un vermut de recompensa. A Tarragona, alguns aprofitaven per fer la volta per la Rambla abans de tornar a casa. El viatge encara no ha començat, però la sensació de vacances ja hi era.

Com deia un dels presents: “Encara que no ens toqui Canàries, com a mínim avui hem fet vida social”. I potser això és el que més enveja fa: tenir temps per fer cua i encara riure’n.

Per si de cas, el consell general era clar: l’any que ve, millor venir amb termo, cadira plegable i ganes de conversar. Que el pròxim “destí” de l’Imserso comença, literalment, a la vorera de casa.