Ajuntament de Tarragona mou fitxa al carrer López Peláez amb una operació que aixeca preguntes
Al carrer López Peláez, aquell racó que passa sovint desapercebut entre cues a la Rambla Nova i ecos de la Clínica Monegal, hi ha un edifici que últimament fa més soroll del que sembla. Un immoble dels anys cinquanta que, de sobte, desperta interès institucional, com si fos el darrer exemplar d’una col·lecció immobiliària molt concreta.
Mentrestant, a l’Ajuntament de Tarragona i a SMHAUSA es respira aquell aire de reunió intensa, papers damunt la taula i cafès de màquina. El tipus d’ambient que sol anticipar moviments importants però dels quals, de moment, només transcendeixen mig detalls i moltes mirades còmplices.
Què tramen l’Ajuntament de Tarragona i SMHAUSA al carrer López Peláez
• Lloc: Carrer López Peláez, 19 (Tarragona)
• Operació: Compra + rehabilitació d’un edifici de 1950
• Superfície: 3 pisos de 116 m²
• Organitza: Ajuntament de Tarragona / SMHAUSA
• Font oficial: Ajuntament de Tarragona
El moviment arriba en un moment en què la ciutat viu una relació curiosa amb el seu parc d’habitatge: una combinació de nostàlgia de pedra antiga i necessitat molt present. I, és clar, quan en un carrer que sol passar de puntetes apareix activitat administrativa, el veïnat comença a preguntar-se què hi ha en joc.
A les portes del consell d’administració de SMHAUSA, previst per al 27 de novembre, el debat ja no és si hi haurà operació, sinó per què aquest edifici i per què ara. Fonts municipals comenten off the record que “és un moviment meditat”, tot i que reconeixen que no s’esperaven tanta curiositat mediàtica per un immoble tan discret.
I aquí arriba el punt on ja es pot explicar: l’objectiu de l’Ajuntament de Tarragona és ampliar el **parc públic d’habitatge**, aprofitant un immoble que reuneix dues característiques poc freqüents: és complet, té tres pisos sencers i és en una zona cèntrica on el municipi vol guanyar presència social.
Un edifici de 1950 amb tres pisos sencers i marge de millora
L’immoble del número 19 és un edifici de 1950, situat pràcticament al costat de la veterana Clínica Monegal, una referència emocional tarragonina. Els tres pisos fan 116 m² construïts cadascun, un luxe espacial en temps de miniapartaments optimistes.
La distribució és la típica de mitjan segle XX: saló-menjador, cuina, bany i tres habitacions. Però tècnics municipals apunten que la seva estructura permetria “passar a quatre dormitoris sense perdre llum”, un detall interessant si la intenció és convertir-los en habitatges públics destinats a famílies.
Segons els informes interns, la coberta i l’estructura estan en “bon estat”, gràcies a reforços i substitucions recents. En canvi, la façana demana atenció i, per dins, és necessària una reforma integral de totes les instal·lacions. O dit d’una altra manera: està bé d’ossos, però li calen òrgans nous.
Quant costa realment l’operació i com es finançarà
El preu de transmissió que es portarà al consell és de 323.242,23 €. A això se li sumen 134.830,20 € en rehabilitació, un pressupost que inclou façana, instal·lacions d’aigua i electricitat, i adequació interior per convertir els pisos en habitatges contemporanis.
En total, l’operació ascendeix a una xifra que supera els 458.000 €. Segons fonts de SMHAUSA, “és una inversió ajustada al mercat i pensada per maximitzar habitatges útils al centre”, una frase pronunciada amb aquella serenitat de qui ja ha respost la mateixa pregunta cinc vegades el mateix matí.
| Concepte | Cost (€) |
|---|---|
| Compra de l’edifici | 323.242,23 |
| Rehabilitació prevista | 134.830,20 |
| Total estimat | 458.072,43 |
Per què aquest bloc concret i no un altre?
El regidor d’Urbanisme i president de SMHAUSA, Nacho García, explica indirectament que la prioritat municipal és “reforçar la presència d’habitatge assequible al centre i no només als barris”, segons va comentar en converses del 24 de novembre. L’operació encaixa en aquesta línia.
La zona de López Peláez té un valor afegit: és cèntrica, tranquil·la i amb serveis, però sense els preus inflats de carrers més visibles. Urbanisme ho veu com una peça estratègica per equilibrar l’oferta al voltant del nucli antic i del seu entorn més immediat.
Què passarà després de la compra
Si el consell aprova la proposta el dia 27, l’Ajuntament iniciarà el procés de compra i activarà el projecte de rehabilitació. Els terminis exactes dependran de tràmits, llicències i concursos, però des del govern municipal esperen “moure-ho amb celeritat” (paraules d’un tècnic consultat el 25 de novembre).
Un cop rehabilitats, els pisos es destinaran al parc públic d’habitatge, prioritzant famílies que necessiten espai i estabilitat al centre de la ciutat. La conversió de tres a quatre habitacions podria donar més marge social a la priorització.
Un moviment més en una estratègia més gran
Tarragona viu un moment en què cada operació d’habitatge públic compta, i aquest edifici de López Peláez, aparentment discret, és un pas més dins una estratègia que el consistori defensa com “contínua i sostinguda”. Almenys, així ho repeteix el mateix Ajuntament de Tarragona quan algú els pregunta si això és una excepció o una tendència.
