Roquetes i el gat que va mobilitzar els Bombers en un rescat tan estrany com molt de poble
A Roquetes, on el veïnat s’assabenta de tot abans que soni la sirena del Parc de Bombers de Tortosa, aquests dies ha corregut la història d’un felí que s’havia instal·lat amb molta calma en una terrassa completament buida. Una situació tan quotidiana com absurda, d’aquelles que només poden passar als carrers estrets del municipi.
L’assumpte va començar amb una veïna persistent que, veient que el minino s’hi quedava de manera sospitosament còmoda, va decidir pujar-li menjar i aigua durant dies. Però allò que semblava un favor improvisat va acabar convertint-se en un cas de “què fem ara amb això?”, amb els Bombers entrant en escena.
El que va passar en una terrassa (i per què Roquetes encara ho comenta)
No va ser fins més endavant quan la protagonista humana del cas va admetre que el gat semblava haver convertit aquell espai en una mena d’Airbnb improvisat. Els Bombers de la Generalitat, alertats per la seva insistència, van acabar assumint que aquella terrassa mig abandonada s’havia convertit en el plató d’un rescat inesperat. I fins aquí, tot normal dins l’univers “successos d’un municipi tranquil”.
Però el que realment va desencadenar l’actuació oficial va ser el fet que el felí, per molt que disposava de provisions, no tenia manera de sortir del seu “apartament”. Davant aquesta situació peculiar, la dotació que es va desplaçar al Carrer de Sant Ramon va optar per una solució tan tècnica com sorprenentment casolana: col·locar una gàbia-trampa des de la teulada.
Com els Bombers van muntar un “operatiu felí” de precisió
Els efectius van despenjar la jaula amb una calma gairebé quirúrgica. L’artefacte va quedar suspès com si fos una habitació flotant, d’aquestes que només es veuen en programes de reformes impossibles. Un d’ells explicava que l’objectiu era “reduir riscos i evitar que l’animal s’espantés”. Frase que, vistes les imatges que tothom es va imaginar, encaixa perfectament amb l’esperit meticulós de la unitat de Bombers de la Generalitat.
L’operació requeria paciència: la gàbia va quedar instal·lada un divendres, i el personal es va retirar a l’espera. A Roquetes, això va donar temps perquè el veïnat, des de balcons i whatsappos de barri, especulés sobre si el gat entraria aviat o si preferiria continuar gaudint del seu pis nou. “Això ja ho veig”, deia algun veí, “aquí més que un rescat, hem muntat un reality”.
El moment del “per fi!” que va sentir mig carrer
A les 10:02 del dissabte, la porta de la gàbia es va tancar, finalment. El gat va entrar, la trampa es va activar i, segons van relatar els Bombers, el felí va començar a miolar amb un volum inesperadament intens. Un so que, al carrer, molts van interpretar com un “sisplau, traieu-me d’una vegada”. No era un crit de por, sinó una mena d’alleujament d’aquells que només un animal pot expressar amb tanta sinceritat.
Un cop assegurat, els Bombers el van recollir i el van posar sota custòdia segura, lluny de terrasses buides i de situacions que, per sorprenents que siguin, posen en risc els animals. L’actuació va ser breu, neta i especialment comentada al municipi pel seu factor “mai havia passat una cosa així aquí”.
Per què aquests rescats són més habituals del que sembla
Als parcs de Bombers del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, rescats d’animals en espais tancats no són tan estranys. El que fa especial el cas de Roquetes és la combinació de tres elements: un animal enderiat, un espai inaccessible i una veïna que no es va rendir mai. I, per descomptat, l’enginy de la dotació a l’hora de baixar una jaula com si fos part del mobiliari urbà.
En altres municipis —com Reus, Tarragona o Valls— també s’han registrat episodis similars, on els Bombers han hagut d’improvisar sistemes per baixar animals de teulades, arbres o patis interiors. Però cada cas té la seva narrativa i particularitat local. A Roquetes, la història queda marcada per la imatge del gat entrant a la jaula com si estigués signant el contracte de fi d’estada.
El veïnat com a primer detector de successos
Moltes actuacions d’aquest tipus arriben als serveis d’emergència gràcies a la insistència del veïnat, que es coordina via grups de WhatsApp, missatges de balcó a balcó o la clàssica “toco al timbre del del costat”. És una xarxa informal però eficient, i en aquest cas va servir perquè el felí fos rescatat en condicions dignes.
Després del rescat, alguns veïns comentaven —sempre des de la discreció habitual de poble— que la història ha servit per recordar que una terrassa buida pot convertir-se en una trampa silenciosa per a un animal. Altres, senzillament, celebraven que el gat ja estigués fora i que els Bombers hi haguessin posat solució amb tanta finor.
Què passa ara amb el felí de Roquetes?
El gat es troba en bones mans, segons van confirmar els Bombers. Està segur, estable i fora de perill. I, sobretot, lluny d’una terrassa que potser li semblava acollidora al principi però que finalment s’havia convertit en un espai d’aïllament del qual no podia sortir per si mateix.
En una temporada en què les crides per rescats d’animals sovint inclouen gossos atrapats, ocells ferits o cavalls caiguts en rieres, el cas de Roquetes destaca pel seu ingredient domèstic: un animal comú en un escenari poc habitual. Una mena de recordatori que, fins i tot en un municipi tranquil, sempre hi ha marge per a una història que acabi al “Successos”.
La intervenció ha estat recollida per diversos mitjans locals i per les xarxes socials dels Bombers de la Generalitat, on s’acostumen a publicar aquestes actuacions per donar context i transparència.
Al final, la història ha deixat una sensació compartida: la de veure com una petita comunitat, un cos d’emergències i un felí amb vocació de llogater ocasional poden protagonitzar un d’aquells successos que, per breus, es recorden més temps. I com Roquetes, entre ironies i miols, ja té una nova anècdota de carrer que sumar al seu arxiu de petites històries locals.
