Aceres de Tarragona o gimcana urbana?

A la Rambla Nova, al Carrer Merceria o a la Plaça de la Font, la situació és pràcticament la mateixa: el passeig es converteix en una carrera d’obstacles digne d’una festa major. I això que la normativa és clara: segons la llei estatal d’accessibilitat i la nova ordenança de terrasses de l’Ajuntament de Tarragona (en vigor des de juny de 2025), cal deixar 1,80 metres lliures des de la façana. Però qui diu 1,80 diu 0,80… o directament res.

La Rambla Nova, l’escenari estrella

El dijous passat es van comptabilitzar fins a 24 obstacles només a la Rambla Nova. Tot i que és una millora respecte al 2022 (quan n’hi havia 43), la imatge continua sent més pròpia d’un escape room que d’un passeig emblemàtic. I això que es tracta d’una de les zones més amples de la ciutat.

Quan la Part Alta es converteix en prova olímpica

Al Carrer Merceria, dues taules i quatre cadires ocupen tota l’acera. Si vols passar, o baixes a la calçada o et converteixes en funambulista sobre l’empedrat. «Vale que és peatonal, però mira com és el terra», diu la Claudia, mare amb cotxet que ja té màster en esquivar terrasses.

El problema es repeteix al Carrer dels Ferrers, on costa distingir què és acera i què és terrassa. I si hi afegeixes cartells, testos i expositors, la gimcana es completa.

Accessibilitat: el gran oblidat

El més greu és l’afectació per a persones amb mobilitat reduïda o cegues. La ONCE Tarragona recorda que moltes persones cegues es guien per les façanes amb el bastó. Si hi ha obstacles, el risc de caiguda o desorientació és altíssim. A més, la norma no només parla d’espai horitzontal (1,80 m), sinó també vertical: 2,20 m lliures d’ombrel·les, banderoles i altres invents que poden ser literalment un cop al cap.

Per si fos poc, molts d’aquests objectes es col·loquen damunt del paviment podotàctil, aquell relleu del terra que serveix precisament perquè les persones cegues detectin passos de vianants. Un exemple clar que la teoria i la pràctica viuen en mons paral·lels.

El civisme segons la FAVT

Des de la Federació d’Associacions de Veïns/es de Tarragona ho tenen clar: és un tema de civisme. «Es pot compartir l’espai: comerciants que guanyin la vida i vianants que puguem passar sense perill», diu Alfonso López, president de la FAVT. Però afegeix que sense control municipal, la teoria es queda en paper mullat.

Patinets, motos i cotxes: els extra de la gimcana

No tot són terrasses. Segons Josep Vilaseca, director de l’ONCE a Tarragona, cada dia troba obstacles que van apareixent i desapareixent: patinets mal aparcats, motos i fins i tot cotxes a sobre de les voreres. Afegim-hi bancs antiterroristes mal col·locats i obres sense senyalitzar, i el recorregut es converteix en una aventura que ni a PortAventura.

Resposta institucional

L’Ajuntament de Tarragona assegura que és conscient del problema i que la Guàrdia Urbana actua per fer complir la normativa. Expliquen que en cada llicència ja s’especifica que no pot haver-hi elements que impedeixin el pas i que, en cas d’haver-n’hi, s’han de col·locar a la línia de servei. També diuen que treballen de manera proactiva en les zones més transitades.

Però la realitat és tossuda: els obstacles continuen allà. Potser caldrà més que informes tècnics i bones paraules: caldrà multes, control i sobretot sensibilitat cap als qui no poden “fer veure” que la pissarra de còctels no hi és.

I ara què?

Mentrestant, els vianants de Tarragona segueixen practicant esport urbà sense apuntar-se a cap gimnàs. Potser la solució és posar cartells que diguin “Circuit urbà oficial de Tarragona” i cobrar entrada. O potser, simplement, fer complir la llei dels 1,80 metres i recuperar el que mai hauria d’haver desaparegut: el dret bàsic de caminar sense obstacles.

Per a més informació sobre la normativa estatal d’accessibilitat, es pot consultar el BOE.