Hostaleria a Espanya: el negoci que deixa 4.000 € nets per setmana (i no és un restaurant de luxe)
A Espanya hi ha negocis que donen més marge que la felicitat d’un influencer en un brunch. I segons un hostaler mallorquí amb anys de fogons i fregidores, el secret no és servir wagyu ni fer còctels amb nitrogen líquid. És molt més greixós, més senzill i molt més rendible.
Les hamburgueseries, aquells locals on la salsa supera el sou mínim en consistència, podrien ser el negoci més rentable de l’hostaleria espanyola. Però no t’avancis: la història no va només de carn i formatge fos. Va de marges, paciència i una mica de suor (literal).
El misteri del negoci que no tanca ni en agost
Vicente Nicolau, empresari i propietari del restaurant Las Brasas Steak House a Mallorca, va confessar al canal d’Adrián G. Martín allò que molts sospiten i pocs admeten: la rendibilitat no sempre està en el menú degustació. L’entrevista, més sincera que una factura de llum, va revelar quins locals deixen números verds quan tot sembla estar en vermell.
Segons Nicolau, la clau és simple (i una mica greixosa): “El negoci més rentable és la hamburgueseria”. Ho diu amb veu d’experiència, recordant els temps daurats del 2013, quan encara es fregien somnis i no només patates.
Quan el “fast food” és més ràpid que el compte d’estalvis
Durant aquells anys, Nicolau i el seu soci van veure com sortien 4.000 € nets per cap i setmana rere setmana. Dos socis, una planxa i molt de pa amb sèsam. “El marge era brutal”, va dir sense rubor. Una hamburgueseria podia tenir un 45 % de marge, mentre que un restaurant “de veritat” amb estovalles i cambrers humans s’ha de conformar amb un 25 %.
“Muntes una hamburguesa per 3 euros i la vens per 14”, explicava com qui recita una fórmula màgica. I no exagerava: segons dades del portal Hostelería Digital, el marge mitjà dels locals de menjar ràpid a Espanya supera el 40 %.
Paciencia, fregidora i cap fred
Però Nicolau no ven fum (ni fumats de brasa). Adverteix que l’hostaleria no és per a romàntics ni per a “gurús” de TikTok: “Si no saps o no t’agrada, en menys d’un any tancaràs i et quedaràs amb deutes”. Ho deia amb la mateixa serenitat amb què es gira una costella a la graella.
El secret, diu, és tenir paciència, constància i serietat. I sobretot, entendre que els beneficis no arriben amb el primer combo servit: “No et farà ric d’un dia per l’altre. Has d’esperar de dos a tres anys per començar a respirar tranquil”.
El manual (no oficial) de la hamburgueseria rendible
Per als que ja estigueu buscant local amb extractors i parets negres mate, aquí van alguns números i recomanacions segons l’entrevista:
| Clau | Detall |
|---|---|
| Inversió inicial | Entre 80.000 € i 120.000 €, segons mida i ubicació |
| Marge brut | Del 40 % al 45 % |
| Temps fins a rendibilitat | De 24 a 36 mesos |
| Ingressos nets per soci | Entre 3.000 € i 4.000 € setmanals |
| Errors comuns | Infraestimar costos, menús massa complexos, manca de gestió |
De la brasa al branding: com vendre més pa que carn
El que abans era un negoci de planxa ara és una guerra de marques. Nicolau apunta que el secret no és només cuinar bé, sinó crear un relat: “La gent vol menjar una història amb patates, no només carn”. I aquí és on molts fracassen: una bona hamburguesa sense storytelling és com un TikTok sense filtre.
En això coincideixen altres experts. Segons la consultora gastronòmica FoodBox (2024), les marques de “premium burger” han crescut un 27 % anual a Espanya des del 2020, mentre que el nombre de restaurants tradicionals ha caigut un 9 %.
“Fast food”, sí, però amb consciència (i comptabilitat)
El “boom” de les hamburgueseries no és només gastronòmic. També és cultural. La gent vol menjar ràpid, però sentir-se gourmet. I això genera un espai de negoci que molts aprofiten: producte decent, branding atractiu i preus que semblen “justos” fins que mires el marge.
En paraules de Nicolau: “No cal inventar res nou, només fer-ho bé i amb criteri”. Paraules senzilles, però difícils d’aplicar entre el soroll de comandes i influencers fent reels a la barra.
La nova or de l’oli i la maionesa
Si la hostaleria espanyola fos un reality, les hamburgueseries serien els concursants que sempre arriben a la final. No són elegants, però tampoc fracassen. I en un país on el vermut costa el mateix que un menú del dia, potser l’èxit no és cuinar millor, sinó vendre-ho amb un toc de greix i honestedat.
Com deia Nicolau, “no és arribar i besar el sant”. Però si saps girar la carn a temps, potser t’acabes comprant un cotxe nou sense haver de vendre’t l’ànima (ni el local).
