Només tres colles completen els pilars caminant fins l’Ajuntament a Santa Tecla
Santa Tecla és un d’aquells dies en què Tarragona sembla que tingui més gent al carrer que a casa. Entre confeti, timbals i olor de xurros, arriba el moment més esperat: els pilars caminant. Però no tothom té la mateixa sort de fer el recorregut fins al balcó de l’Ajuntament.
La Part Alta bullia amb crits, càmeres de mòbil i cervesa calenta. Cada colla sortia del Pla de la Seu amb una barreja d’orgull i suor. Alguns amb pas ferm, altres amb més patiment, tots buscant el mateix: arribar a la plaça de la Font sense desfer-se pel camí.
Si alguna cosa defineix Tarragona és la seva manera d’entendre les festes. Entre processons, tronades i excessos de vermut, els pilars caminant de Santa Tecla són el moment culminant d’aquesta litúrgia laica. I aquest 2025, només tres colles han aconseguit completar el trajecte fins al balcó de l’Ajuntament. Una fita que no és només força i tècnica, sinó també resistència psicològica i, sobretot, estil.
@podemos_tarragona Arribada del Pilar Caminant dels Xiquets de Tarragona #xiquetsdetarragona #xiquets #matalassers #tarragona #pilarcaminant #santatecla2024 ♬ sonido original - Podemos Tarragona
Quan el pilar és marató
No és el mateix aixecar un castell a plaça que fer-lo desfilar per carrers estrets, amb girs de 90 graus i el públic a tocar de la faixa. Aquí no hi ha escapatòria: si la cosa trontolla, tothom ho veu. Aquest any, els Xiquets de Tarragona van ser els primers a provar-ho. Set minuts i mig de tensió, suor i crits d’ànim fins que l’enxaneta va saludar des del balcó. Una marca que confirma que els vermells dominen aquesta marató castellera.
Els lilas i l’art del canvi de mans
La Colla Jove Xiquets de Tarragona va optar per un pas més marcat, com qui vol deixar clar que això no és córrer, és desfilar. El moment de tensió va arribar a la carrer de la Nau, quan van canviar el baix. Tot plegat amb una calma que només pot tenir qui sap que porta vuit anys consecutius fent el mateix. A l’entrada de la plaça de la Font, una parada estratègica per canviar mans i encarar la recta final. Per estil, se’ls podria donar el premi a millor “pose”.
El Serrallo i la maledicció de la Misericòrdia
No tots els intents acaben bé. Els Xiquets del Serrallo, que presentaven estructura renovada (tota nova excepte el baix), van patir més del compte. El pilar ja va mostrar símptomes de feblesa abans de la Baixada de Misericòrdia, però quan tocava girar, tot es va desfer. L’efecte déjà vu va ser inevitable: el mateix escenari que l’any passat. Sembla que la Baixada tingui alguna mena de maledicció marinera.
Els verds i la remuntada
Per últim, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau va demostrar que la persistència té premi. Amb dues parades per reajustar posicions i un canvi de baix a mitja plaça, els verds van aconseguir completar el recorregut en 7 minuts i 59 segons. És el seu tercer any consecutiu coronant el balcó, i amb la memòria fresca de la caiguda de l’enxaneta del 2024, l’alegria va ser doble. Si alguna cosa tenen és capacitat de remuntada.
El ritual que defineix Santa Tecla
Els pilars caminant no són només un exercici de tècnica castellera. Són un ritual popular, un punt d’orgull col·lectiu i un escenari d’heroismes i decepcions. Cada colla hi posa la pell, el coll i la faixa. I el públic respon amb crits, aplaudiments i mòbils en mode vídeo. No és casualitat que sigui un dels moments més esperats de les festes, al mateix nivell que la tronada o el ball de diables.
Un fenomen que va més enllà
Segons el portal oficial del món casteller, els pilars caminant són una de les tradicions més singulars de Tarragona, amb arrels que es remunten a fa dècades. No és un castell qualsevol: és una mena de processó laica, amb els castellers com a portadors i l’enxaneta com a imatge venerada. Però aquí no hi ha ciris, només força, equilibri i suor.
La Part Alta com a escenari
Els carrers de la Part Alta no estan pensats per a desfilades d’estructures humanes. Són estrets, irregulars i plens de girs que posen a prova fins i tot els més veterans. Però és precisament aquest recorregut el que fa gran el repte. Un pilar caminant al Plaça de les Cols seria gairebé massa fàcil. Aquí hi ha la gràcia: la dificultat del camí és la clau de la glòria final.
Santa Tecla, més que una festa
En definitiva, els pilars caminant són la síntesi perfecta de Santa Tecla: esforç col·lectiu, tradició i un punt de bogeria. Mentre uns pateixen per no caure, altres pateixen per trobar lloc a la terrassa del Vermut o per enviar el vídeo al grup de família abans que se’ls acabi la bateria. És el que té Tarragona: una ciutat que sap barrejar solemnitat i festa major com ningú.
I l’any que ve? Segurament tornarem a veure el mateix ritual, les mateixes emocions i algun intent fallit. Però així és com es construeix la llegenda de Santa Tecla: pas a pas, faixa a faixa, i sempre amb un pilar que vol arribar més enllà.
