Una nit, dues colles i molts nervis: què va passar realment a la plaça del Blat?
Hi ha nits que no són qualsevol nit, i després hi ha la vigília de l’11 de setembre a Valls. Tot comença com sempre: plaça del Blat, estelades, cafès amb gel i molta expectació. Però no tot acaba com s’esperava.
El ritual és conegut però el guió, imprevisible. Entre pilars, senyeres i castells de gamma extra, les dues colles van protagonitzar una exhibició que no només va fer tremolar els pisos superiors... també les emocions a peu de plaça.
Una plaça, dues colles i molts punts suspensius
La plaça del Blat de Valls es va convertir, com cada 10 de setembre, en el centre neuràlgic d’un país que estima els castells tant com les tertúlies sobre castells. La vigília de la Diada no és només una exhibició; és una mena de partit de tornada no oficial, una prèvia de Sant Fèlix que es juga a casa i amb tot el poble mirant.
Amb les estelades a punt, l’himne sonant i la senyera desplegada des de Can Segarra, la Colla Joves i la Colla Vella van entrar a plaça com si fos un western: mirada fixa, camisa planxada i objectius clars. Però les intencions, com sabem, no sempre acaben en descarregada.
La Vella no es queda enrere (ni molt menys)
Però els rosats no venien a fer d’actor secundari. En primera ronda, pam: 5de9f descarregat amb molt d’ofici. Segona ronda, encara més nivell: el 4de9 amb folre i pilar, una autèntica delicatessen castellera amb final d’infart, però també completada. El 3de9f en tercera ronda va ser la cirereta clàssica abans de tancar amb un pilar de 8fm, que els va servir per penjar-se la medalla simbòlica de "tres gammes extra i un clàssic".
Els vermells obren foc… i no fallen
La Joves va ser l’encarregada d’obrir la diada, i ho va fer posant tota la carn (i el folre) a la graella: 4de9f per començar, descarregat amb solvència i ovació. La segona ronda va ser una altra història: el 2de8 sense folre, aquell que fa patir només de veure’l a la pissarra. I sí, també descarregat. Amb un somriure que travessava el carrer de la Cort, van tancar les rondes amb un 3de9f també impecable i un pilar de 8 amb folre i manilles que va deixar clar que a Valls també saben tancar bé una nit.
I la plaça… esclata
Els aplaudiments no es mesuren amb decibels, sinó amb ulls brillants i abraçades suades. Tant Joves com Vella van fer una actuació que, si bé no canvia el món, fa que Valls dormi orgullosa. L’afició, que ja s’ho sap tot, va gaudir com si fos la primera vegada, amb càmeres, cerveses i cròniques a mig escriure.
Comparacions inevitables (i que consti, sanes)
Ambdues colles van sortir reforçades. La Joves va demostrar solvència i regularitat en castells molt exigents, especialment amb el 2de8sf. La Vella, per la seva banda, va tornar a posar sobre la taula la seva capacitat d’executar castells de gamma extra com qui fa un cafè amb gel. Però aquí ningú guanya ni perd: guanya el patrimoni immaterial de la humanitat i perd només qui no va venir.
Un preludi de la Diada Nacional
Aquesta actuació no només és una mostra de força, també és un acte simbòlic. Entre senyeres, pilars i castells, Valls es projecta com l’epicentre casteller del país. I sí, això potser sona a tòpic, però mira... en aquest cas, és veritat.
La Diada comença amb força, però la vigília ja ha deixat el llistó altíssim. Ara només queda veure què més ens oferirà el calendari casteller i si alguna colla es guarda un as a la màniga per Santa Úrsula.
Vols reviure la diada?
Menys clickbait i més castells
En un món ple de titulars cridaners i promeses buides, els castells encara són sinònim de veritat, esforç i comunitat. I si a sobre venen amb pilar de 8fm, millor que millor. Ens veiem a plaça.
