Visó americà al Gaià i Francolí: l’últim ‘okupa’ dels rius tarragonins
Als rius del Camp de Tarragona sempre hi ha moviment: que si una riada puntual, que si un pont medieval que encara aguanta, que si un nou habitant inesperat buscant casa.
Aquest últim, però, no paga IBI ni es fa soci del Nàstic. El que fa és caçar, menjar i expandir-se amb una habilitat digna d’un Erasmus amb gana. I ara els científics ja han confirmat on s’està movent.
- On s’ha deixat veure aquest nou veí
- Un depredador amb mala fama
- Zones crítiques: El Vendrell i el Gaià
- El sud com a nou horitzó
- Ciència ciutadana i voluntariat
- I ara què?
On s’ha deixat veure aquest nou veí
El misteri ha durat poc: el visó americà ha estat detectat a les conques del Gaià i el Francolí. Segons la Xarxa de Seguiment de la Biodiversitat i Alerta, la seva presència és ja un fet contrastat a la demarcació. A l’Ebre i afluents com el Siurana o la Canaleta, en canvi, encara no s’ha trobat cap rastre.
Les proves arriben gràcies a càmeres de fototrampeig i plataformes flotants que han monitoritzat les zones durant setmanes. El resultat: confirmació d’una colònia estable en alguns punts i captures que superen la desena d’exemplars.
Un depredador amb mala fama
Aquest mamífer pelut no té massa amics entre els ecòlegs locals. El visó americà és conegut per posar en risc la fauna autòctona: des de la musaranya d’aigua ibèrica fins al cranc de riu de potes blanques, passant per aus tan delicades com el corriol camanegre del Vendrell.
El problema no és només ecològic. El visó també pot provocar pèrdues econòmiques en piscifactories, explotacions avícoles i fins i tot a la caça. A més, pot transmetre la malaltia aleutiana, que afecta altres espècies de mustèlids.
Zones crítiques: El Vendrell i el Gaià
Les primeres sospites van aparèixer a Les Madrigueres (El Vendrell), on es van trobar possibles petjades a la sorra de la platja. Tot i això, els experts de BioSciCat creuen que només es tractava d’individus de pas.
En canvi, a la conca alta del riu Gaià la situació és més preocupant. Aquí s’han capturat fins a 14 individus, cosa que confirma una densitat elevada i estable. L’entitat la Sínia ja hi treballava en el control i ara ha reforçat el dispositiu conjuntament amb BioSciCat.
El sud com a nou horitzó
Els científics assenyalen que el Francolí és ara el límit sud conegut de l’espècie a Catalunya. Però el riu Gaià actua com a porta d’entrada, i la seva connexió amb altres cursos podria facilitar l’expansió cap a l’Ebre en els propers anys.
“És una espècie amb una gran capacitat de colonització”, apunten des de BioSciCat, tot destacant que els episodis de densitat al Gaià i Francolí en alguns anys demostren el seu potencial.
Ciència ciutadana i voluntariat
Aquest seguiment no seria possible sense voluntaris, entitats locals i la implicació de gestors d’espais naturals com el Parc Natural de la Serra de Montsant o el Paratge de Poblet. El projecte combina ciència ciutadana amb metodologia científica rigorosa, i permet tenir dades en temps real de l’expansió de l’espècie.
- Zones confirmades: Gaià i Francolí
- Zones sense rastre: Ebre, Siurana, Canaleta
- Captures: 14 individus al Gaià
- Riscos: fauna autòctona, piscifactories, salut animal
- Entitats implicades: BioSciCat, la Sínia, GEVEN
I ara què?
La batalla contra el visó americà és llarga i complexa. Les administracions i entitats ambientals estudien noves mesures de control, però els experts recorden que erradicar completament una espècie invasora és gairebé impossible.
Mentrestant, la natura del Camp continua demostrant que, entre riades, gralles i vermuts de diumenge, també té espai per a històries inesperades. I aquesta, la del visó americà als rius tarragonins, només acaba de començar.
Font oficial: Societat Catalana de Ciències per la Conservació de la Biodiversitat
