Sosciathlon 2025 converteix La Pineda en un tsunami solidari i trenca tots els rècords
Un diumenge qualsevol a La Pineda pot tenir olor de mar, vermut i crema solar. Però aquest cop, el sol va escalfar una altra cosa: la solidaritat a mar obert. Allà on normalment hi ha flotadors, hi havia ganes de canviar el món a base de suor.
Deu anys després de començar com una prova entre amics, Sosciathlon ha tornat a demostrar que el Camp de Tarragona és capaç de convertir l’esport en una causa col·lectiva. Milers de persones, desenes d’activitats i una xifra final que ningú volia dir en veu alta abans del vermut de cloenda.
De la platja al rècord: com La Pineda va tornar a fer història
El matí començava amb aquell ambient típic de diumenge esportiu: banyadors mullats, dorsal a la sorra i crits de “vinga que no queda res!”. Però a mesura que el sol pujava, també ho feia el nombre de participants. Més de 2.000 persones van respondre a la crida solidària d’aquesta desena edició de Sosciathlon.
La Pineda es va convertir en un gimnàs a l’aire lliure. Natació en mar obert, curses, caminades, ciclisme, zumba, ioga i una gincana familiar que va acabar amb més d’un pare banyat que els fills. Tot plegat sota la batuta d’un equip de 150 voluntaris i voluntàries —una mena d’exèrcit solidari amb armilla fluorescent i un somriure per bandera.
📍 Lloc: Platja de La Pineda (Vila-seca)
🎯 Objectiu: Recaudar fons per al sarcoma d’Ewing i la malaltia Von Hippel-Lindau (VHL)
💶 Total recaptat: 40.100 euros
👥 Organitza: Associació Sosciathlon — sosciathlon.org
Una dècada de suor i esperança
Quan Marçal Ferré, president de l’associació, va pujar a l’escenari, la gent ja intuïa que venia la gran notícia. “Fa deu anys que vam començar aquesta bogeria i encara ens costa creure-ho: més participants, més voluntaris, més recaptació”, va dir davant un públic que l’aplaudia amb ulleres de sol i pell de gallina.
I sí: 40.100 euros. Una xifra de rècord que supera en 11.000 euros la de l’any passat. El doble mèrit? Repartir-ho a parts iguals entre l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, que investiga el sarcoma d’Ewing —un càncer ossi infantil molt agressiu—, i l’Aliança espanyola de famílies de Von Hippel-Lindau (VHL), una malaltia genètica poc coneguda però devastadora.
Solidaritat amb noms i cognoms
El doctor Àlex Teulé, del Consell Genètic de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), va remarcar que gràcies a aquesta aportació es podrà “obrir una línia de recerca exclusiva per a VHL”, una fita esperada des de fa anys. “Ara ens toca a nosaltres aprofitar aquests recursos per millorar la qualitat de vida de les persones afectades”, va dir davant les famílies presents.
Entre elles, la d’en Hugo, un jove vinculat a Sosciathlon que va morir fa cinc anys per culpa d’aquesta malaltia. El seu record va planar sobre tot l’acte, com un símbol del perquè real de tot aquest esforç col·lectiu.
Quan fer esport és més que fer esport
Si alguna cosa té Sosciathlon és que transforma la suor en esperança. Aquí no hi ha guanyadors ni podis, només gent fent passos —alguns lents, d’altres de ball— per una causa compartida. “És com una festa major, però sense ressaca ni confeti, només solidaritat”, comentava una voluntària de Vila-seca entre rialles.
Els Xiquets de Vila-seca també hi van posar el seu granet d’arena amb una actuació a peu de platja, igual que l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, que va transformar l’arena en escenari improvisat. Tot plegat, un matí amb olor de pólvora emocional i gust de vermut solidari.
El poder d’un territori amb ànima
El Camp de Tarragona s’ha especialitzat en això: convertir la proximitat en múscul. De Reus a Valls, de Tarragona a Vila-seca, la gent respon quan la causa és bona. I aquesta vegada no va ser diferent. Famílies senceres, colles d’amics, clubs esportius i empreses locals van sumar esforços, demostrant que l’empatia també pot ser una disciplina esportiva.
El president de Sosciathlon recordava que “no és només el que recollim, sinó el que inspirem”. I és que el projecte no para de créixer: més activitats, més voluntaris i més aliances amb institucions públiques i privades. Una mena de startup de la solidaritat nascuda entre tovalloles i samarretes tècniques.
Un futur amb múscul i cor
De cara al 2026, l’organització ja treballa per portar la prova a altres municipis i ampliar la xarxa d’investigació. El repte: mantenir l’esperit de comunitat, l’humor i aquesta sensació que, almenys un dia a l’any, fer esport serveix per molt més que cremar calories.
“Aquí no es tracta d’arribar primer, sinó d’arribar tots”, deia una corredora mentre es treia l’arena de les sabatilles. Potser aquesta és la millor definició de Sosciathlon: una cursa on ningú guanya sol.
