Per què els endocrins recomanen caminar en dejú ben d’hora?
Et lleves d’hora, t’abres la porta i trenques el silenci caminant gairebé a les fosques. Sona poètic, però no t’asseguis encara: hi ha una raó ben real—i hormonal—darrere d’aquesta pràctica.
Dic hormonal i no m’ho invento. El Dr. Francisco Rosero, endocrí, explica que aquesta rutina afecta més coses del cos que només els músculs—quina sorpresa, oi?
Molts tenim la imatge típica del runner amb esportives fluorescents, però sembla que estem obviant una estratègia molt més subtil i puntual: caminar en dejú, just després d’unes 12‑14 h sense menjar. I no, no estic parlant de posar-me guay amb pseudoteràpies: hi ha base endocrina.
@endocrinorosero Que tal caminar después de almuerzo 🔥🔥🔥#dieta #ayuno #almuerzo #salud #glucosa ♬ sonido original - Francisco Rosero Olarte
🧠 Oxidació de greixos en mode “suau però intel·ligent”
Segons el Dr. Rosero, quan camines a baixa‑intensitat (zona 1, al voltant del 50‑60 % de la freqüència cardíaca màxima), el cos prioritza la crema de greixos com a font d’energia. Més tard, fins i tot fregant el 65 %, segueix cremant, però sense estressar el cor ni els músculs.
👉 Per què en dejú?
Després d’un dejú nocturn de 12 a 14 h, els nivells de glucosa són més baixos, i el cos “es veu obligat” a recórrer a les reserves grasses per moure’s. És una finestra temporal on la combustió de greix s’eleva respecte a fer la mateixa caminada després de menjar.
Quants passos i a quina hora?
L’antiga obsessió pels 10 000 passos? Està bé, però comença a saturar-se entre 6 000 i 8 000 passos: és aquí on apareixen els beneficis cardiovasculars i metabòlics més estables. I sí: pots acumular-los al llarg del dia.
Però quina hora és la “zona Rosero”?
La clau és aixecar‑se amb temps: caminar abans de l’estirament cortisol-màxim (pico habitual cap a les 8‑9 h), així el cos aprofita aquesta glycemia matinal baixa, intensificant la crema de greix sense alterar molt l’hormona de l’estrès.
Beneficis extra, sense anar a gimnàs
- Millora de l’umor i reducció del cortisol acumulat.
- Baixar la glucosa i la pressió arterial.
- Protecció articular i massa muscular si afegeixes força després.
Rosero destaca que combinar caminades i exercici de força preserva múscul, essencial si estàs en fase de pèrdua de pes.
Per a qui és més útil?
Persones amb resistència a la insulina, prediabetis, sobrepès… trobaran en aquests matins en dejú una eina senzilla i funcional per reduir els pics de glucosa i millorar la sensibilitat metabòlica.
Com començar?
- Aixeca’t, obre la finestra i posat les sabatilles.
- Camina a ritme suau‑moderada durant 20‑30 min.
- Repous i esmorzar entre les 8 i 9 h, prioritzant proteïnes i greixos saludables.
- Ara sí: passa el dia més energètic i amb menys “pessigolles” d’ansietat o gana.
En resum: caminar en dejú, a l’alba, és com parlar-li al teu sistema hormonal. “Està tot bé, crema greixos”, li dius. No fa falta que acabis al Tour de França: amb constància i una mínima intensitat, ja ho tens. Sense parlar de dietes extremes, ni apps quasi esotèriques.
Si vols aprofitar més, mantingues aquest costum i acompanya’l d’una sessió de força a mig matí, i veuràs com tot encaixa: salut, energia i un cos que respon sense patir.
Per a més info científica, pots consultar fonts com l’ISGlobal o els materials del Dr. Rosero, autor del llibre “La Comida Real te SANA”.
