Els moments de cotxe
Els trajectes en cotxe són espais únics on sovint surten les converses més sinceres i profundes. Aquests instants poden convertir-se en oportunitats per connectar amb els fills quan menys t'ho esperes.
Hi ha alguna cosa màgica en els trajectes en cotxe. No sé si és perquè estem tots tancats en un espai reduït, o perquè no ens mirem a la cara directament, o simplement perquè no hi ha més distraccions. Però és en el cotxe on solen sortir les converses més honestes.
De vegades, quan no hi ha dispositius, els nostres fills al cotxe ens poden explicar moltes coses. Ens poden parlar del seu dia, de les seves preocupacions, de coses que mai sortien en altres moments. I si sorgeixen aquest moments, hem d’aprendre a aprofitar-los.
No sempre, és clar. De vegades anem amb presses, o estem pensant en mil coses, o ells van penjats de la tauleta. Però quan apaguem la música, quan deixem els dispositius, quan simplement anem conduint i parlant... passa alguna cosa especial.
Aquests moments no es poden forçar. No podem dir "ara emplica’m el teu dia" i esperar que funcioni. Són moments que sorgeixen quan menys t'ho esperes. Per això cal estar disponible. Cal estar present.
De vegades ni tan sols cal parlar. Compartir el silenci del trajecte, mirar pel finestres junts, cantar una cançó que els agrada. També són formes de connexió.
Aquest mes us proposo estar més atents als petits moments quotidians. Aquells que semblen insignificants però que poden ser oportunitats de connexió. El camí a la platja, el trajecte al campus, l'estona del bany, mentre fem el sopar o quan ens preparem per anar a dormir. Són moments que tenim cada dia i que, si estem presents, poden convertir-se en màgics.
Perquè no sempre calen grans plans per connectar amb els nostres fills. De vegades n'hi ha prou amb un trajecte en cotxe i la nostra atenció plena.
