El miracle que sempre funciona (fins que canvies de poble)
Un carro al mig de la plaça, un remei infal·lible i un públic amb ganes de miracles. Podria ser una escena d’un western… o el teu feed d’Instagram un dilluns al matí.
Canvien els segles, canvien les pantalles, però la promesa és la mateixa: felicitat ràpida, èxit assegurat i una vida millor a canvi de seguir quatre passos molt senzills. Massa senzills.
Com a primer article en aquest diari, us invito a recordar una escena que s’ha representat a moltes pel·lícules “western”: un carro arriba a un poble, amb un foraster ben pintxo que, un matí qualsevol, aparca al mig de la plaça i penja un cartell ben lluent i cridaner: “La fórmula màgica del Dr. Thompson&co” i, tot seguit, comença a cridar per atreure un grapat de curiosos: “Passin, passin i estiguin atents!”.
Tot seguit, quan té una vintena o més d’espectadors, comença a desgranar un discurs ple de frases on explica les virtuts i miracles del seu tònic mi-ra-cu-los, capaç de curar la tristesa, l’ull gandul del teu fill, la sífilis o que les collites rendeixin més.
Llavors apareix “l’esquer”, en forma d’un senyor que va amb crosses, lent i amb pintes no gaire sanes… Fins que dona un glop al màgic elixir i guaita! Tira les crosses, dona un parell de saltirons i ja s’ha curat!
La gent no dona crèdit, tothom fa fila perquè no vol perdre’s aquest miracle i les existències —fixa’t tu, Jocelyn!— son limitades. Un cop ha venut totes les caixes, el foraster tanca la paradeta i se'n va ben de pressa cap al següent poble, només fent una parada ràpida per recollir als afores a cert senyor sense crosses que té pinta de ser conegut seu de fa molt de temps…
Canviem d’escena i modernitzem el rerefons: un noi molt musculós i agressiu crida per una pantalleta mentre explica que fer exercici, llevar-te a les 5 am cada dia i fer-li la pilota al cap de torn et farà ser ric com ell.
En un altre lloc, una noia amb un posat molt tranquil t’explica que ella és su-per-fe-liç perquè es pren un té de-no-se-què i encén una vela que fa olors agradables.
O un vídeo d’un senyor fet per Intel·ligència Artificial dient que, fent 5 minuts aquests exercicis, tindràs el cos d’un atleta o un altre que et diu que el secret per lligar amb noies és dir unes “set paraules secretes” que, és clar, no et pot dir si no has vist sencer el seu vídeo i has pagat per un dels seus cursos…
El món és ple “d’emprenedors” que, amb consciència del seu engany o de bona fé, ens prometen el paradís a preu de saldo: si fem allò o això, si paguem per tal o pasqual, aconseguirem ser més macos, rics, fer bona olor i tenir una vida fàcil i feliç…
Quan, en veritat, tenir una vida fàcil porta molta feina (o uns pares molt rics) i ser feliç… "buenu", és complicat.
Una perspectiva històrica sobre aquesta última ens serà útil: en les Màximes de Shuruppak, escrites a la Mesopotàmia del 2600 aC, un pare recomana al seu fill que, si vol tenir una vida ordenada, ha d’evitar l’excés, controlar les emocions i portar-se bé amb els altres.
Les Instruccions de Ptahhotep de l’Egipte del 2400 aC (any més, any menys) descriu com tenir una vida bona: evitar la ira, ser generós i escoltar abans de parlar, entre altres coses.
I així podríem continuar buscant i buscant i buscant en els 4600 i escaig anys que ens separen d’aquests dos: les seccions d’autoajuda ja han passat de ser prestatges interessants amb llibres amb bones idees a ser un conjunt de “Fes el que faig jo” i altres fórmules su-per-e-fi-ca-çes…
Quan, si això fos veritat, només hi hauria un llibre en tota la prestatgeria!
Aneu amb compte amb els venedors de miracles i utopies! Servidor de vostès us deixa, que acabo de veure un anunci d’un curs sobre cóm escriure articles interessants en 5 minuts i només em costarà 20 euros… i això que és un curs valorat en 200!!! Un xollo!!!!