El poble tarragoní amb ponts penjants, cascades i una piscina natural (i ningú fa cua)
Quan la sorra ja no renta i el soroll dels xiringuitos comença a sonar com un trauma d’estiu, arriba aquell moment màgic: el de canviar el mojito pel cant dels grills. I aquí, entre muntanyes discretes i rius tossuts, hi ha un lloc que sembla fet expressament per fugir del postureig de platja. Es diu El Pinetell, i no surt a cap catàleg d’hotels amb jacuzzis.
La majoria passa de llarg per l’A-27 sense sospitar que a pocs minuts hi ha un poble minúscul amb ponts penjants, cascades i una piscina natural que podria sortir en un anunci d’aigua mineral. Però no ho fa, perquè és Tarragona i aquí la gent encara no s’ha tornat boja per fer-se selfies al bosc. Sort per nosaltres.
Quan la sorra ja no ve tan de gust i el soroll dels "xiringuitos" comença a sonar com un trauma d’estiu, arriba aquell moment màgic: canviar el mojito pel cant dels grills. I aquí, entre muntanyes discretes i rius tossuts, hi ha un lloc que sembla fet per fugir del postureig de platja. Es diu El Pinetell, i no surt a cap catàleg d’hotels amb jacuzzi.
La majoria passa de llarg per l’A-27 sense sospitar que a pocs minuts hi ha un poble minúscul amb ponts penjants, salts d'aigua i una piscina natural que podria sortir en un anunci d’aigua mineral. Però no ho fa, perquè és Tarragona i aquí la gent encara no s’ha tornat boja per fer-se selfies al bosc. Sort per nosaltres.
Un oasi de tardor a la Conca de Barberà
El secret millor guardat de la Conca de Barberà comença al Pinetell (al municipi de Montblanc, tot i que allunyat d'aquesta població), una entitat de població tan compacta que el GPS et saluda i ja has arribat. D’aquí surt el camí cap al tresor: una ruta curta, fresca i sense cues, d’aquelles que es fan amb calma, amb cafè amb gel previ i promesa de dinar tardà.
El paisatge juga a favor: boscos que es tornen ocres, olor de fulla humida i el soroll de les maletes amb rodes substituït pel murmuri del riu. Tot plegat, a menys d’una hora de Tarragona. I sí, aquí el temps passa més lent, com els embarcaments de Ryanair quan falta aquella persona amb seient 1A.
Fet ràpid: Accés des de La Riba, nucli d’El Pinetell. Ruta ideal a tardor i primavera.
- Distància total: 4,4 km (anada i tornada)
- Desnivell: 177 m (baixada a l’anada, pujada a la tornada)
- Dificultat: Baixa, apta per a gairebé tothom
La ruta dels ponts penjants i l’aigua que pica
Ara sí: el camí porta al Toll de l’Esqueix, on el riu Brugent s’ha posat creatiu i ha dibuixat una cascada amb piscina natural. El sender està senyalitzat amb marques blanques i grogues, i avança entre roques, ombres i aquella sensació amable de diumenge al matí sense notificacions.
Entre el bosc i la vall, apareixen els ponts penjants de fusta: zero espectaculars a l’Instagram, cent per cent efectius a la realitat. Suficients per donar-te el punt d’“Indiana Jones de la Riba” i recordar-te que l’aventura també pot fer-se amb bambes del Decathlon.
| Paràmetre | Detall |
|---|---|
| Distància | 4,4 km (anada i tornada) |
| Desnivell | 177 m totals; baixada a l’anada, pujada a la tornada |
| Dificultat | Baixa; sender senyalitzat amb marques blanques i grogues |
| Punt estrella | Cascada + piscina natural del Toll de l’Esqueix |
| Equipament | Calçat amb bona sola; roba per mullar-se a l’estiu; aigua tot l’any |
El mirador de la Roca del Lloro: pausa i panoràmica
Pel camí, el mirador de la Roca del Lloro ofereix una vista que et fa oblidar el mòbil (gairebé). La vall s’obre i el Brugent murmura, mentre les granotes posen banda sonora natural. És el lloc perfecte per respirar i menjar una peça de fruita com si fos el millor pícnic del món.
El Toll de l’Esqueix: dutxa natural i silenci
Arribant al toll, l’escena és simple i perfecta: aigua freda i transparent, roques per asseure’s i una cascada que talla la calor. Aquí no hi ha bar ni wifi, però hi ha pau —i això és tot el que calia. Els més valents es fiquen sota el raig; la resta, peus a l’aigua i foto mental.
Si tens ganes d’explorar, riu amunt hi ha una segona piscina natural, més amagada i menys transitada. L’accés és una mica més incòmode, però la recompensa és clara: silenci i bosc per compartir amb qui vinguis o, millor, amb ningú.
Per donar-te una idea de la xulada de paisatges que et trobaràs en aquest recorregut. Els de "Más que Cimas" ens ho presenten de meravella:
Un toc d’història (format mini)
El Pinetell no és només natura. També hi ha una església romànica del segle XII i vestigis d’un antic castell templer. Patrimoni discret, d’aquell que no necessita cartells llampants ni cues amb àudioguia. Tot a escala humana, com el poble.
Com arribar sense perdre la paciència
Des de Tarragona, pren l’A-27 cap a Montblanc i baixa per la C-14 fins a La Riba. Des d’allà, segueix el desviament cap a El Pinetell. El trajecte són uns 40 minuts aproximadament. Des de Barcelona, calcula 1 h 45 min per l’AP-7 + AP-2. A l’entrada del nucli hi ha un petit aparcament i el primer senyal del sender.
Si portes criatures o ressaca lleu, bona notícia: l’anada és majoritàriament de baixada. A la tornada hi ha pendent de pujada i un tram amb corda per seguretat —res dramàtic, però millor sabates amb sola i mans lliures.
Quan anar-hi (i quan no)
Tardor i primavera són temporades ideals: colors al bosc, menys gent i temperatura amable per caminar. A l’estiu el bany és temptador, però evita les hores centrals i pensa que la roca escalfa. A l’hivern, amb fred i humitat, l’entorn continua preciós, però extrema precaucions a passos relliscosos.
Checklist d’usuari realista
- Calçat: sola que agafi bé; res de sabatilles llises “d’estètica urbana”.
- Aigua i snack: no hi ha bar; el bosc no fa cafès a domicili.
- Bany: aigua freda “marca nevera”; tovallola obligatòria.
- Respecte: endú-te’n totes les deixalles; zero foc; silenci compartit.
| Info pràctica | Consell | Notes |
|---|---|---|
| Aparcament | Arriba d’hora caps de setmana | Petit; respecta els veïns |
| Senyalització | Marques blanques i grogues | Porta mapa/offline per si falla la cobertura |
| Seguretat | Tram amb corda al final | Evita relliscades amb calçat adequat |
| Respecte ambiental | Zero deixalles, zero soroll | Espai natural; no és un parc temàtic |
Alternativa “post-toll”: més enllà del bany
Quan ja t’has remullat —literal o metafòricament—, torna tranquil cap al Pinetell. Si et queda temps, fes volta pel nucli i l’entorn de La Riba. Entre pedra, història i boscos, és fàcil sentir que el rellotge s’ha quedat sense piles. Natura, patrimoni i calma en un radi curt.
Acabaràs el dia amb aquella sensació d’“escapada que surt bé sense planificar”. I és que aquí no calen grans discursos: un toll, una cascada i un camí poden més que molts plans urbans amb reserva i codi QR.
Compta-ho (o no) — i torna
Hi ha llocs que no necessiten viralitat, i aquest n’és un. Si el comparteixes, fes-ho amb cap i respecte. Si te’l guardes, millor encara: el Pinetell i el Brugent seguiran aquí, a un pas de casa, esperant la pròxima tardor. Una pausa curta, un bany fred i una història mínima que es queda.
