Per Sant Josep, València fa olor de Falles i de festassa
Per Sant Josep, València es torna a omplir de llum, color i molt foc i petards. I si alguna vegada t'has preguntat d'on surt el soroll, el foc i l'espectacle que envolta les Falles de València, no estàs sol. Aquesta festa, que sacseja el cor de la ciutat cada març, amaga un origen que no és precisament clar ni senzill.
Entre antorxes, ninots, i rituals antics, la història es confon amb la llegenda i la prohibició, deixant un rastre de preguntes que encara avui intriguen veïns i visitants.
L'atractiu i el misteri darrere de la paraula 'falla'
Si vols anar a veure les falles, enguany, potser quedaràs bé si entens millor d'on ve aquesta festivitat tan curiosa i al·lucinant. I és que paraula valenciana falla prové del llatí facula, que significa 'torxa'. Originalment, eren les torxes penjades a les torres de vigilància romanes. Aquesta referència al foc s'ha anat transformant amb el temps, fins a convertir-se en la celebració que coneixem avui.
Però, com va passar d'una simple torxa a una festa amb monuments de fusta i ninots satírics? Doncs això és justament el que fa que les Falles no deixin de ser un enigma.
Per entendre aquesta festassa que té un passat confús ple de tradicions
Una de les teories més difoses vincula les Falles amb una antiga costum dels fusters valencians, que la vigília de Sant Josep cremaven trastos vells davant dels seus tallers per celebrar el final de l'hivern. Aquests foguerons anaven acompanyats d'uns candilets col·locats en pals, coneguts com estayo parot.
El primer registre escrit que es té d'aquesta pràctica data de 1876, a la Guia urbana de València del marquès de Cruïlles, que descriu com es cremaven trastos i, amb el temps, es van començar a incorporar figures humanes vestides, els primers ninots.
Un carnaval de foc i prohibicions
Una altra hipòtesi situa l'origen en un ninot satíric que es cremava, una tradició europea adaptada a la cultura local. Però la festa no sempre va ser ben vista: des de 1740 estan documentades ordres que prohibien fer falles pels carrers per motius de seguretat. De fet, el corregidor de València va emetre una ordre el 1851 que exigia demanar permís per encendre fogueres.
Foc, festa i misteri durant els equinoccis
També s'ha suggerit que les Falles tenen un origen lligat a celebracions solars, com els solsticis o equinoccis, on encendre focs era com marcar el canvi de temporada. Això podria explicar la connexió entre les fogueres de Sant Joan a l'estiu i les Falles a la primavera, que coincideixen amb l'equinocci de març.
La vesprà de Sant Josep: teatre de foc
El marquès Alexandre Laborde, durant la seva estada a València el 1806, va descriure com els fusters muntaven representacions teatrals davant dels seus tallers la vigília de Sant Josep, amb ninots vestits i escenificacions satíriques que acabaven cremant-se després de la segona oració.
Aquesta pràctica, encara que no era considerada una festa oficial, va anar evolucionant cap a les Falles modernes, amb més elaboració i més figures, fins a convertir-se en un espectacle popular que barrejava crítica social i art.
L'evolució cap a una festa artística
A mitjan segle XIX, les Falles van començar a guanyar fama per la seva càrrega satírica, fins al punt que les autoritats van imposar una censura entre 1868 i 1870. A partir de 1901, amb el primer premi a l'art faller, es va potenciar la bellesa i qualitat artística, creant-se la figura de l'artista faller professional. I, realment, cada any sembla que n'hi ha que se superen en qualitat i en bellesa.
Turisme i institucionalització de la festa
El 1927 va arribar el primer 'tren faller' amb turistes de Madrid, i durant els anys 30 es van introduir elements com la setmana fallera o el ninot indultat. Tot i la interrupció de la Guerra Civil, la festa es va recuperar amb més força, oficialitzant-se actes com l'Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats.
Com arribar i què fer a València durant les Falles
València és accessible des del Camp de Tarragona amb tren o cotxe. El trajecte en AVE dura aproximadament 3 hores, i el cotxe permet gaudir del paisatge mediterrani en ruta.
Un cop a la ciutat, a banda de gaudir de les Falles, es pot visitar la Ciutat de les Arts i les Ciències, la platja de la Malva-rosa o passejar per l'encantador barri del Carmen, ple de vida i murals urbans.
Gastronomia local i allotjament
València és el temple de la paella, però també ofereix tapes i marisc fresc. Per menjar bé i sense embuts, recomanem el barri de Ruzafa, amb bars moderns i tradicionals. Per allotjar-se, els hotels com Vincci Palace o el Catalonia Excelcior, que estan al centre, o apartaments turístics són la millor opció per gaudir de la festa sense perdre detall.
Consells per viure les Falles
- No deixis de veure la plantà al vespre del 15 de març, quan les falles s'alcen als carrers.
- Visita l'Exposició del Ninot per descobrir les figures que s'escaparan de la crema.
- El dia 18 de març hi haurà focs d'artifici i el 19 de març es cremaran totes les falles que no estiguin indultades, començant de bon matí amb les falles infantils i fins la matinada.
- Prova els dolços típics, com la cremaet o els bunyols de carbassó.
Dada d'interès per tenir en compte aquestes jornades falleres
Enguany hi haurà una protesta dels taxistes per la competència amb Uber i altres companyies, però la gent no en sortirà perjudicada, ja que es preveu que faran "vaga a la japonesa", i del 14 al 18 de març, de 13 a 15h, treballaran més que mai i ho faran gratuïtament.
La festa de les Falles és un espectacle de llum, crítica i tradició que s'ha guanyat un lloc especial al cor de València i de tothom que hi passa per davant. La seva essència es manté embolicada en un aire de misteri i foc que encapsula l'ànima valenciana.
Tota la informació de les Falles 2026 la podràs trobar a la pàgina web de Turisme de València visitvalencia.com.
