El nou 4 estrelles de Tomelloso que trenca normes

Tomelloso (Castella-la Manxa) no és d’aquells llocs que surten a les converses quan algú diu “fem una escapada guai”. I, mira, potser per això sorprèn més. Perquè al centre del poble, entre vinyes i vida real (de la de persiana metàl·lica i cafè curt), ha aparegut un hotel de quatre estrelles amb un muntatge que sembla tret d’un vídeo accelerat.

La cosa té un punt d’“això no pot ser”, però ho és. Hi ha enginyeria local, una empresa amb currículum d’estadis grossos i un nom que ja comença a sonar: Ogar Hotel. I el millor és que la història no va només d’un allotjament nou. Va d’una idea que posa nerviós el model de “construir i oblidar”.

Tomelloso i Ogar Hotel: què hi passa exactament

Ara sí: el detall que fa que aquest projecte sigui notícia és que l’Ogar Hotel és un hotel reubicable. És a dir, es pot desmuntar i traslladar si un dia la ubicació deixa de tenir sentit. No és una metàfora. És literal. I sí, et ve al cap la teva maleta low cost arrossegant-se per l’aeroport, però en versió edifici. Un edifici amb rodes mentals.

El projecte s’ha aixecat al carrer Veracruz de Tomelloso i el signa Industrias Metálicas ANRO, empresa tomellosera amb més de 65 anys de trajectòria. Segons explicava Rafael Rodríguez, CEO de la companyia, en una entrevista publicada el 18 de gener de 2026, la idea neix d’una evidència incòmoda: Espanya és plena d’edificis que han deixat de servir i acaben com un problema urbà.

Fitxa ràpida per situar-te (i no perdre’t)

On és Tomelloso i com arribar-hi (sense drama)

Tomelloso és a la província de Ciudad Real, al cor de la Manxa. El més pràctic, si vens de lluny, acostuma a ser arribar a Madrid i fer el tram final en cotxe. També hi ha combinacions amb tren fins a ciutats properes i connexió per carretera (sí, aquí el “last mile” té gust d’asfalt i àrea de servei).

Si el teu cervell funciona amb mode “Ryanair boarding”, apunta’t això: planifica el trajecte, porta marge i no facis el valent amb horaris ajustats. Tomelloso no va de córrer. Va de baixar revolucions. I això, sincerament, ja és un atractiu.

Què fer al voltant: vi, cova i carrer

Tomelloso respira cultura del vi i té una identitat molt marcada. Una de les curiositats locals són les coves al subsòl (històriques), que fins i tot han condicionat obres com aquesta: per aixecar l’hotel s’ha hagut de fer demolició prèvia i adaptació del terreny tenint en compte què hi ha a sota.

I si et preguntes “hi ha vida més enllà del llit d’hotel?”, sí. Però no esperis postureig. Espera passeig tranquil, gastronomia manxega i el plaer senzill d’un cafè en una cafeteria on ningú et pregunta a què et dediques. Glòria.

Com és dormir en un hotel “industrialitzat” (i per què no sona fred)

El projecte es basa en una construcció industrialitzada: les habitacions no s’han “fabricat” una a una al solar, sinó com a mòduls complets dins d’una nau, amb processos controlats. Segons el mateix Rodríguez (gener de 2026), cada mòdul surt amb estructura, instal·lacions, bany, acabats i mobiliari pràcticament llestos. És aquell tipus d’eficiència que fa ràbia, perquè demostra que moltes coses “de tota la vida” eren… lentitud normalitzada.

I no, no estem parlant d’una capsa trista. El missatge d’ANRO és clar: mateixes exigències normatives, mateixes qualitats i un canvi de lloc de feina: el que abans es feia al carrer, ara es fa a fàbrica. Menys improvisació. Més control. I menys “ui, ha plogut, ja ho farem demà”.

Serveis i distribució: el que realment importa al viatger

L’edifici té tres plantes i 24 habitacions. Hi ha cafeteria (important), gimnàs (per calmar consciències) i sala de juntes (perquè també existeixen els viatges que no són per plaer, tristament). A més, disposa d’un aparcament amb aproximadament 17 places. Poc? Depèn. Si vens amb cotxe, t’interessa. Si vens a desconnectar, potser ni ho mires.

La part “smart” també hi és: l’operativa està pensada perquè puguis fer reserva i accés amb una app, sense recepció clàssica 24/7. Però no és un hotel fantasma: hi haurà personal de suport en torns de matí i tarda per atendre, supervisar i mantenir. I aquí surt el pragmatisme manxec: un hotel petit no sempre pot sostenir una recepció eterna. El romanticisme també té nòmina.

Preu (orientatiu) i inversió: d’on surt tot això

La inversió total ronda els 3 milions d’euros, amb un cost per habitació d’entre 100.000 i 150.000 euros segons calitats. Aquesta dada, explicada per la direcció del projecte, és clau per entendre el model: no és un experiment barat, és hostaleria seriosa amb mentalitat de producte.

I la pregunta del milió: això serà car per a l’usuari final? Encara és aviat per parlar de tarifes concretes sense veure l’operativa en marxa, temporada a temporada. Però el plantejament apunta a una idea simple: més predictibilitat en obra i temps pot ajudar a reduir incerteses (aquelles que després es converteixen en preus que et fan tancar la pestanya).

El “truc” de veritat: un edifici que pot marxar abans de quedar vell

La part que fa pensar no és només que s’hagi muntat ràpid (tot i que 8 dies sona gairebé ofensiu per a qui ha patit reformes). La part grossa és que el sistema està concebut perquè l’hotel pugui desmuntar-se sense destruir-se i tornar a muntar-se on hi hagi demanda. Segons ANRO, això permetria recuperar aproximadament entre un 50% i un 60% de la inversió si un dia cal canviar d’emplaçament. No és màgia. És disseny pensat amb malícia contra l’obsolescència.

Rafael Rodríguez ho resumía amb una frase que fa mal de realista: millor això que deixar un edifici “mort”. I, si t’hi pares, és un canvi de mentalitat potent: l’arquitectura no com a monument immutable, sinó com a infraestructura adaptable. Una mica com la teva vida, però amb cargols i acer.

Com s’aconsegueix muntar en 8 dies (i què hi pinta l’acer)

La clau és una estructura metàl·lica dissenyada perquè el muntatge sigui ràpid i perquè, si cal, el desmuntatge sigui possible. En el sistema d’ANRO (conegut com Anrobox), es substitueix la lògica de formigó “per sempre” per una estructura pensada per ser reutilitzable. I el tancament ja no depèn del maó tradicional, sinó de solucions amb millors prestacions tèrmiques i acústiques, segons descriu l’empresa.

Això no elimina complexitat, la reubica. Literalment: portes la complexitat a la fàbrica, i al solar fas un muntatge molt més net. Menys sorpreses. Menys “això no estava als plànols”. I sí: menys veïns mirant l’obra com si fos una sèrie diària.

Per què això interessa al viatger (i també a pobles mitjans)

Si funciona, l’empresa es planteja replicar el model en localitats mitjanes on sovint no arriben grans cadenes hoteleres. I això, per al viatger, pot significar més oferta de qualitat fora del circuit clàssic de “capital + costa”. Tomelloso seria un primer aparador: un lloc on el motiu del viatge pot ser tan simple com descansar i menjar bé, sense cues ni polseres.

I per al territori és un missatge: es pot fer hoteleria sense hipotecar-se a 30 anys amb un edifici que, si canvia el context, queda allà plantat com un recordatori trist. Aquí la idea és una altra: flexibilitat, reversibilitat i un ús del sòl menys dramàtic.

Guia ràpida per planificar una escapada a Tomelloso

Si t’estàs plantejant una escapada, apunta’t aquest mini check (que després sempre passa el mateix: surts tard, tens gana i acabes menjant qualsevol cosa).

• Millor ritme: 1 o 2 nits. Tomelloso va de pausa, no de marató.
• Què portar: calçat còmode i ganes de passejar (i de menjar).
• Si hi vas amb cotxe: valora l’aparcament de l’hotel, sobretot si et molesta donar voltes.
• Si hi vas per feina: la sala de juntes et salva de reunions absurdes en una cafeteria sorollosa.

Per informació oficial de destinació i idees de visita a la zona, pots consultar el web de turisme de la comunitat: Turisme de Castella-la Manxa.

La realitat és que Tomelloso ha posat sobre la taula una combinació rara i interessant: un 4 estrelles pensat amb cap, aixecat amb construcció industrialitzada i amb una idea al darrere que va més enllà de l’hostaleria. Si algun dia l’Ogar Hotel ha de marxar, podrà fer-ho sense deixar una cicatriu. I això, per a un viatger (i per a un poble), no és poca cosa. Punt.