Prohibit a menors: Xarxes socials a Espanya com a Austràlia

Espanya donarà un gir radical a l'ús de xarxes socials per menors de 16 anys, seguint l'exemple d'Austràlia, que va imposar restriccions severes per protegir la infància digital. Aquesta decisió arriba en un moment clau, on l'ús intensiu de plataformes com Facebook o TikTok per part de nens i nenes es converteix en una preocupació major.

Però com es garantirà que els menors no puguin accedir a aquestes xarxes? La resposta no és fàcil i implica tecnologies avançades de verificació d'edat, que han suscitat debat sobre privacitat i seguretat. Espanya, ara, vol posar ordre en aquest panorama digital tan complex.

Context i antecedents de la prohibició a Espanya

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar recentment que Espanya seguirà l'exemple d'Austràlia per prohibir l'accés a xarxes socials a menors de 16 anys. Aquesta mesura forma part del projecte de Llei Orgànica per a la protecció dels menors en entorns digitals, aprovat pel Congrés al setembre de 2025. Font oficial.

El repte principal és definir els mecanismes exactes que faran efectiu aquest límit d'edat, especialment els sistemes de verificació que assegurin la seguretat, la privacitat i la protecció de dades dels usuaris menors.

El precedent australià

Austràlia va ser pionera a aplicar una legislació molt estricta que limita l'accés a les xarxes socials a menors de 16 anys, imposant multes a les tecnològiques que no compleixin. Utilitza tecnologies d'inferència d'edat basades en dades d'ús, anàlisis biomètrics facials o de veu i comprovació amb documents oficials. Aquesta combinació ha causat el bloqueig de milions de comptes des de la seva implementació fa gairebé dos mesos.

Els menors encara poden veure continguts públics sense sessió iniciada, però es limita la seva exposició a continguts i algoritmes considerats perjudicials.

La responsabilitat de les plataformes

Al model australià, les plataformes tenen la responsabilitat d'adoptar mesures raonables per impedir que menors de 16 anys creïn comptes. Espanya seguirà una dinàmica similar, amb la voluntat que les empreses tecnològiques implementin sistemes de verificació fiables que no siguin fàcils d'enganyar.

Com es verificarà l'edat a Espanya?

Tecnologies disponibles

  • Mecanismes d'inferència d'edat: Utilitzen dades existents del perfil, com el temps d'ús, per estimar l'edat.
  • Estadístiques biomètriques: Anàlisi de la veu o dels trets facials per determinar l'edat aproximada.
  • Verificació documental: Consulta de documents oficials per confirmar la data de naixement.

Cal recordar que marcar una simple casella no és suficient per garantir la veracitat de l'edat. Per això, la Comissió Europea ha impulsat eines de "prova de coneixement zero", que certifiquen l'edat sense comprometre la privacitat.

Limitacions i riscos

Vicente Aguilera, expert en ciberseguretat, destaca que aquestes mesures no són infal·libles. Els menors sovint coneixen millor la tecnologia i poden usar VPNs o altres mètodes per eludir restriccions geogràfiques o de verificació.

A més, existeix el risc que els adolescents migrin a plataformes sense restriccions o fins i tot a zones fosques d'Internet com la dark web, on la supervisió és quasi nul·la.

Compatibilitat amb la normativa europea

Limitacions legals

A diferència d'Austràlia, Espanya ha d'ajustar-se al Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), que protegeix especialment les dades biomètriques i sensibles dels menors. Per això, l'ús massiu de dades facials o de veu per a verificacions no és viable en territori europeu.

El Ministeri per a la Transformació Digital proposa la aplicació mòbil Cartera Digital Beta com a eina per verificar l'edat sense exposar dades sensibles, encara que la seva implementació definitiva està pendent.

El repte del compliment

Actualment, la legislació europea fixa els 14 anys com a edat mínima per tenir un compte a xarxes socials, però aquesta norma no es compleix. UNICEF alerta que un 78,3% dels escolars de primària ja estan registrats en alguna plataforma, amb un 43,6% en tres o més.

La realitat és que limitar l'accés suposa un esforç conjunt entre administracions, famílies i empreses tecnològiques, que sovint eviten responsabilitats o no disposen dels recursos suficients per fer complir les lleis vigents.

Consells per a famílies i menors

Acompanyament digital

El paper de les famílies és clau per educar i acompanyar els menors en l'ús responsable de les xarxes socials. No es tracta només de prohibir sinó d'oferir eines i diàleg per gestionar riscos com l'addicció o l'exposició a continguts inadequats.

Mesures tècniques i educatives

  • Activar controls parentals i límits d'ús.
  • Educar en privacitat i seguretat digital des de petits.
  • Mantenir converses obertes sobre l'impacte emocional i social de les xarxes.
  • Fomentar activitats fora de línia per equilibrar el temps de pantalla.

La realitat és que, sense un compromís ferm de tots, la prohibició només serà parcial i difícil d'aplicar amb èxit a llarg termini.

Espanya ha pres una decisió valenta i necessària, però el camí per garantir un entorn digital segur per als menors encara és ple de reptes. La clau està en la col·laboració entre govern, plataformes i famílies, amb eines adequades i una regulació que respecti els drets fonamentals.