Menors de 16 anys sense accés a xarxes socials a Espanya

La prohibició d'accés a xarxes socials per a menors de 16 anys

El president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar una reforma legislativa que prohibeix que els menors de 16 anys puguin registrar-se i accedir a xarxes socials, encara que comptin amb el consentiment dels seus pares. Aquesta mesura s'emmarca dins d'un paquet més ampli que inclou altres iniciatives per protegir la infància i millorar la seguretat digital.

Fins ara, la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) ja prohibia que menors de 14 anys faciliten dades personals sense autorització paterna. La nova reforma eleva aquesta edat a 16 anys i introdueix la impossibilitat d'evitar aquesta limitació amb el consentiment parental.

Segons la informació oficial del Govern d'Espanya disponible a lamoncloa.gob.es, aquesta prohibició s'ha pensat per evitar els riscos que comporta l'exposició digital prematura, com ara l'assetjament, la desinformació o l'addicció a les plataformes.

Com verificar l'edat de manera segura?

Una de les claus per fer efectiva aquesta prohibició és la verificació d'edat, que fins ara s'havia basat només en marcar una casella a l'hora de crear comptes. Aquesta pràctica ha estat insuficient, ja que no hi ha hagut una tecnologia fiable ni un control rigorós.

Les plataformes estan obligades per normatives europees com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), el Reglament de Serveis Digitals (DSA) i la Directiva de Serveis Audiovisuals, a implementar sistemes que verifiquin l'edat real dels usuaris. No obstant això, la tecnologia encara no és perfecta ni universal.

Passos per una verificació d'edat efectiva

• Identificació digital segura: S’espera que es faci servir el sistema europeu de certificats digitals (eID), que confirma l'edat sense revelar dades personals.
• Control biomètric: Algunes plataformes utilitzen l'escaneig facial per estimar l'edat, però aquesta pràctica genera preocupacions serioses sobre la privadesa.
• Revisió documental: En casos necessaris, es pot demanar l'enviament de documents d'identitat, però això incrementa el risc de filtracions de dades sensibles.

Les controvèrsies i riscos de la nova regulació

La traçabilitat de l'odi digital

A més de la protecció dels menors, el paquet legislatiu inclou mesures per rastrejar i combatre l'odi i la desinformació en línia. Aquesta traçabilitat del discurs d'odi pot afectar la llibertat d'expressió si el control queda en mans de governs o entitats amb interessos polítics.

El jurista especialitzat Borja Adsuara alerta que cap govern hauria de tenir el poder absolut per determinar què és odi o desinformació, ja que això pot ser utilitzat per censurar o polaritzar. Per això, proposa que aquest control sigui gestionat per organismes independents amb garanties de transparència.

Responsabilitat dels directius de plataformes

Una altra proposta del Govern és fer responsables penalment als directius de les plataformes pels continguts que es comparteixen. Tanmateix, aquesta idea ha rebut crítiques de la Comissió Europea, que assenyala que aquesta responsabilitat no és viable ni està contemplada en la legislació actual.

L'exdirector de Red.es, Borja Adsuara, coincideix en què modificar el Codi Penal per incloure aquesta responsabilitat no és fàcil i que la llei de serveis digitals ja regula aspectes de responsabilitat, però sense càrrecs penals directes per als càrrecs executius.

Consells per protegir els menors a l'entorn digital

Educar en competències digitals

Unió per la Infància i experts com Nacho Guadix subratllen que excloure els menors de les xarxes no crea un entorn segur. La clau està a ensenyar-los a gestionar riscos, reconèixer continguts falsos i protegir la seva privacitat.

Els pares, escoles i governs han de treballar conjuntament per oferir una alfabetització digital efectiva que inclogui conceptes bàsics de ciberseguretat i ús responsable.

La responsabilitat de les plataformes tecnològiques

És evident que les empreses que gestionen les xarxes socials tenen un paper crucial. Segons la psicòloga clínica Silvia Álava, aquestes companyies creen entorns que afavoreixen l'addicció i el consum constant (scroll infinit), perjudicant especialment als menors en una etapa crítica per a la seva identitat personal.

Per això, és necessari que aquestes empreses redesignin les seves plataformes per fomentar interaccions sanes i limitar continguts perjudicials.

Conclusions i recomanacions finals

La prohibició d'accés a xarxes socials per a menors de 16 anys a Espanya és una iniciativa que vol protegir els més joves de riscos digitals evidents, però no és una solució màgica. Cal que aquesta mesura vagi acompanyada de sistemes de verificació d'edat fiables i de polítiques educatives per a la ciutadania digital.

Alhora, és essencial garantir que les mesures contra l'odi en línia respectin els drets fonamentals i que la responsabilitat de les plataformes sigui clara però realista, evitant càrregues legals impossibles per als seus directius.

La realitat és que la seguretat digital dels menors depèn d'un equilibri entre regulació, educació i responsabilitat empresarial.