Catalunya facilitarà 26 nous centres de dades: el gran salt digital

Catalunya impulsa 26 projectes de centres de dades amb suport públic però alerta sobre l'impacte ambiental i l'ús d'aigua.

Fa un any, el Govern català va activar un mecanisme per accelerar la instal·lació de nous centres de dades, i ara té sobre la taula 26 projectes que poden transformar el sector digital a la regió. Centres de dades que emmagatzemen i processen informació clau per a Internet i la tecnologia en núvol.

Aquestes iniciatives, que concentren més de 2.000 MW de potència, podrien convertir Catalunya en un punt neuràlgic del sud d'Europa, tot i que la polèmica ambiental envolta el seu desenvolupament.

El salt estratègic dels centres de dades a Catalunya

Projectes i ubicació dels nous centres

Els 26 centres previstos es localitzen majoritàriament al sud de Catalunya, amb presència destacada a zones com Santa Bàrbara, Òdena i Barcelona. Per exemple, la immobiliària Adequa vol instal·lar dos centres de 200 MW cadascun a Santa Bàrbara i Òdena, mentre que Ponentia Logistics planeja tres plantes amb un total de 460 MW a l’Hospitalet de l’Infant, l’Espluga de Francolí i Lleida.

A Barcelona, cinc projectes estan repartits entre la Zona Franca, Sant Martí, La Sagrera i Sant Andreu, mentre que la multinacional americana Goodman i altres companyies internacionals també hi aposten fort.

Suport del Govern i facilitats

El Govern ofereix suport personalitzat en la tramitació de llicències, en proveïment energètic i d’aigua, i en la negociació amb els ajuntaments per agilitzar els processos. Aquestes mesures estan pensades per evitar la burocràcia que sovint frena la implantació de grans infraestructures tecnològiques.

La Generalitat aposta per integrar aquests projectes dins d’una estratègia que impulsi la innovació i el talent, tot garantint la seva viabilitat tècnica i la connexió amb universitats i centres de recerca.

Impacte tecnològic i laboral dels centres de dades

Catalunya com a hub tecnològic

La potència instal·lada en centres de dades s’ha quadruplicat des del 2022, i es preveu una inversió acumulada de 60.000 milions d’euros fins al 2027. Aquesta evolució podria crear 2.200 llocs de treball, segons dades oficials.

Begoña Villacís, directora de Spain DC, destaca que la seva ubicació geogràfica, l’energia renovable disponible i la infraestructura digital fan de Catalunya un lloc ideal per ser un dels hubs més importants d’Europa.

Sobirania digital i necessitats d’emprenedoria

Emmagatzemar dades en territori europeu és clau per a la seguretat i la sobirania tecnològica, especialment en un context global amb conflictes que afecten infraestructures digitals. A més, els centres de dades poden atreure empreses innovadores i generar oportunitats per a perfils especialitzats.

Però cal recordar que darrere de la "nube" hi ha infraestructures físiques reals que consumeixen recursos i generen economia local.

Reptes i controvèrsies ambientals

Consums energètics i d’aigua

Els centres de dades consumeixen grans volums d’aigua per a la refrigeració i molta electricitat. Una planta de 100 MW pot gastar tanta energia com una ciutat mitjana, i els informes de Google i Microsoft assenyalen un consum diari d’aigua que pot oscil·lar entre 1 i 5 milions de litres.

En una regió com Catalunya, amb sequera crònica, aquest consum genera debat i rebuig en alguns municipis, que qüestionen si el benefici econòmic compensa la càrrega ambiental.

Mesures i criteris ecològics del Govern

El Govern vetlla perquè els projectes compleixin amb estàndards europeus de sostenibilitat i aposta per criteris ecològics en la contractació pública. Els promotors han de demostrar aportacions estratègiques en innovació i talent per poder accedir a la simplificació de tràmits.

En les properes setmanes es convocarà una taula de treball amb agents tecnològics, municipals i institucionals per compartir i debatre els projectes, amb l’objectiu de trobar un equilibri entre desenvolupament i sostenibilitat.

La realitat és que aquests 26 centres podrien marcar un abans i un després per a Catalunya, però també posen sobre la taula un dilema clar: com conjugar el progrés digital amb la preservació dels recursos i el medi ambient.