Catalunya encén les alarmes: el nou informe que sacseja les xifres de violència masclista
A Catalunya, les dades de violència masclista d’aquest 2025 han caigut com una galleda d’aigua freda. Un d’aquells informes que llegeixes al tren entre Tarragona i Barcelona i et deixa mirant per la finestra amb aquella sensació d’“això ens toca de prop”. Entre estadístiques i pantalles plenes de notificacions, el silenci pesa més que mai.
Les institucions parlen de tendències que canvien de forma, d’amenaces que s’escapen del món físic i aterren als mòbils, i d’una realitat que les entitats del Camp de Tarragona coneixen de sobres. Tot i així, hi ha una xifra que desencaixa totes les altres —una que explica molt més del que sembla, però que no apareix fins que t’endinses bé en l’informe.
A mesura que avança la lectura del document, es fa evident que el 25N no és només una data ritual: és una radiografia de fins a quin punt la violència masclista continua incrustada al país. I és aquí, al tercer paràgraf, on arriba la dada que sacseja la cadira de qualsevol lector: el 67,3% de les dones a Catalunya ha patit algun tipus de violència sexual des dels 15 anys, segons l’Enquesta de Violències Sexuals 2024. Un percentatge que trenca qualsevol sensació de “casos puntuals” i que reforça una idea incòmoda: això és estructural.
Aquest estudi, elaborat amb 8.621 entrevistes, mostra que un 15,5% de les dones va viure violència sexual durant el 2024. I, malgrat tot, només el 6% ho va denunciar. Una distància abismal que les administracions situen com una de les principals alertes de seguretat i confiança institucional. A més, el treball incorpora una mirada qualitativa amb deu grups de dones de comarques diverses, aportant matisos que sovint no arriben a les dades fredes.
Violència sexual a Catalunya: un problema persistent
• Àmbit: Catalunya (Dades del 2024 al 2025)
• Dones que declaren haver patit algun tipus de violència sexual des dels 15 anys: 67,3%
• Dones que declaren haver patit algun tipus de violència digital des dels 15 anys: 24,8%
• Denúncies registrades 2025 (fins oct.): 14.455
• Previsió final d’any: 17.124 denúncies
Segons l’informe, les violències que no impliquen accés corporal continuen sent les més freqüents: un 62% de les dones hi ha estat exposada almenys un cop des dels 15 anys. Però gairebé la meitat, un 49,9%, han patit situacions que sí impliquen accés corporal. Les edats més vulnerables, especialment en l’àmbit digital i social, se situen entre els 16 i els 24 anys, una franja que registra un 45,6% de victimització.
L’impacte emocional és igualment sever. Segons les dades recollides, el 87% de les dones que han patit difusió d’imatges íntimes no consentides reporten ansietat, depressió o alteracions del son. És una de les formes de violència amb més afectació psicològica, només superada per les violacions amb violència o intimidació.
El pes creixent de la violència digital
A Catalunya, la violència digital ja no és una anècdota ni un “problema de xarxes”: és una realitat que afecta una de cada quatre dones. El 24,8% ha patit violència digital des dels 15 anys, segons l’enquesta. Això inclou des de l’enviament d’imatges íntimes no sol·licitades fins a l’assetjament persistent a xarxes.
Les dades indiquen que aquests episodis es disparen especialment després de ruptures de parella, un patró detectat també als serveis d’atenció del Camp de Tarragona. Entre les víctimes d’ex-parelles, un 14,2% ha rebut amenaces de difusió d’imatges íntimes i un 11,2% ha patit comentaris ofensius en línia.
Les xifres dels Mossos d’Esquadra: denúncies, víctimes i investigats
Les dades policials corresponents al 2025 reforcen la magnitud del problema. Entre gener i octubre, els Mossos d’Esquadra han registrat 14.455 denúncies per violència masclista. La previsió és que la xifra arribi a les 17.124 a finals d’any, un lleuger descens del 0,2% respecte el 2024.
Els principals delictes denunciats són el maltractament en l’àmbit de la llar (37%) i les amenaces (20,2%), seguits del trencament de condemna (17%) i la violència física i psíquica familiar (7,2%). La violència sexual representa un 4,9% de totes les denúncies, amb 704 casos registrats fins a l’octubre.
Taula resum dels delictes més freqüents (2025)
| Tipus de delicte | Percentatge | Denúncies |
|---|---|---|
| Maltractament a la llar | 37% | 5.360 |
| Amenaces | 20,2% | 2.925 |
| Trencament de condemna | 17% | 2.458 |
| Violència física/psíquica familiar | 7,2% | 1.048 |
Pel que fa a l’atenció a víctimes, els Mossos han assistit 13.536 dones fins a l’octubre, amb una majoria clara de víctimes adultes (95,4%). Els Grups d’Atenció a la Víctima (GAV) fan seguiment a 24.429 casos, i gairebé tres de cada quatre tenen alguna mesura judicial de protecció vigent.
Trucades al 112: quan i des d’on es demana ajuda
Entre gener i octubre, el telèfon 112 ha rebut 68.219 trucades relacionades amb violència masclista. La demarcació de Tarragona concentra el 13,31%, amb 9.083 trucades. La franja horària amb més incidència són les 22h–23h, i els dies amb més avisos, dissabtes i diumenges.
En comparació amb el 2024, la demarcació de Tarragona registra un descens del 3,16%. Barcelona, en canvi, concentra més del 72% de les trucades, una proporció que s’ha mantingut força estable.
Feminicidis i altres formes de violència
Des de principis d’any, a Catalunya s’han registrat vuit feminicidis i cinc infants han quedat orfes. També s’han comptabilitzat tres casos de mutilació genital i sis matrimonis forçats. Són xifres que, tot i ser menors en volum, tenen un impacte social i emocional especialment elevat.
Una realitat incòmoda que encara costa denunciar
Totes les dades oficials conflueixen en una conclusió: la violència masclista, en totes les seves formes, continua sent un problema de primer ordre. Entre la por a denunciar, les noves formes digitals i la persistència de la violència sexual, la sensació general és que el país està davant un repte de llarg recorregut. Segons el Departament d’Interior, només quan les dones se sentin protegides i legitimades es podrà reduir el silenci estadístic que encara pesa sobre aquestes dades.
Una conclusió que també ressona al Camp de Tarragona: des de les concentracions silencioses a la plaça de la Font fins a les cues davant els serveis d’atenció. El mapa és ampli, però el missatge és clar. I, per desgràcia, encara massa actual.
