Un tarragoní viatja a Galícia i queda glaçat amb la ració de pop que li serveixen
Un tarragoní que es pensava que anava al paradís del pop es va trobar més aviat amb un “atracament” gastronòmic. Viatge a Galícia, esperes festa major al plat i et trobes... bé, una altra cosa. El drama comença a Pontevedra.
Perquè a veure, qui no ha somiat amb una ració de pop gallec de les que et reconcilien amb la vida? Doncs sembla que últimament el que reconcilia són els comptes del restaurant. I no parlem d’un bar cutre de carretera, sinó del lloc on un viatger va acabar posant el crit al cel.
Quan un tarragoní decideix travessar mitja península per arribar a Galícia, ho fa amb un objectiu claríssim: menjar pop a feira com Déu mana. Una fusta ben plena, un rajolí d’oli, un pessic de sal grossa i el típic “pimentón” que et recorda que ets al nord. Però el que li van servir a un restaurant de Pontevedra ha acabat generant un debat digne de sobretaula infinita.
El viatger, il·lusionat, va demanar la seva ració de pop, pensant que seria un homenatge al paladar. Quan va veure el plat, però, el primer que va pensar és que allò “rozaba lo delictivo”. El motiu? 23,50 € per una ració que semblava més aviat una tapa de bar d’autovia. El drama no va trigar a viralitzar-se a X (abans Twitter), on la foto va acumular gairebé un milió de visualitzacions.
Un pop a preu d’or
No parlem només del preu, que ja de per si és contundent, sinó de la quantitat minsa que hi havia al plat. A les xarxes, els comentaris es van disparar: des de qui recordava que fa uns anys les racions abundants a les fires costaven 10 €, fins a qui deia que avui dia el pop ja és “un article de luxe”.
La indignació no era només dels visitants. Molts usuaris gallecs van confirmar que el turisme ha convertit alguns restaurants en una mena de casino gastronòmic: pagues molt, menges poc. Una veïna de Pontevedra va contestar: “Això és una estafa. Aquí al menú del dia tens de primer pop i de segon churrasco per 13 €”. Així de clar.
El contrast amb Tarragona
I clar, un tarragoní no pot evitar fer comparacions. A la Costa Daurada, amb 23,50 €, et fas un esmorzar de forquilla amb popets, un vermut i encara et sobra per la birra del migdia. El viatger ho explicava amb ironia: “Amb això a Tarragona tens menú complet, cafè i copa de ratafia”. Però a Galícia sembla que el “luxury pop” és ja una realitat.
El truc dels locals
Noemí, de Pontevedra, deia clarament la seva norma d’or: “Mai menjo pop si no hi ha pulpeiro i sempre demano ració individual”. I té raó: els locals saben on anar. El problema és que el viatger despistat, el de fora, cau en el parany d’un restaurant massa centrat en el negoci i no en la tradició.
Quan el pop es converteix en mem
L’anècdota ha esdevingut viral, amb mems i bromes sobre el preu del pop. Alguns comentaris deien: “Amb això compres un bitllet d’AVE a Barcelona i encara et surt més a compte”. Altres hi afegien un toc polític: “El pop ja està a nivell de la factura de la llum”.
El cas ha estat tan sonat que fins i tot alguns mitjans locals se n’han fet ressò, obrint el debat sobre com la inflació i l’efecte turístic han disparat els preus de la gastronomia tradicional. No només passa amb el pop: també amb la mariscada, el pernil ibèric i fins i tot amb el cafè amb gel a segons quins llocs de moda.
Reflexions d’un tarragoní
El nostre protagonista ho resumia així: “Quan tornes a Tarragona, entres a un bar de tota la vida, et demanes un plat combinat amb braves i calamars a l’andalusa per 12 €, i valores el que tens a casa”. Perquè al final, viatjar també és això: descobrir què tens de bo al teu lloc quan et falten coses bàsiques a fora.
Sigui com sigui, l’episodi de la ració de pop ha servit per recordar que Galícia continua sent un paradís gastronòmic, però que cal triar bé on se seu. I sobretot, que no tot el que ve amb “pimentón” a sobre és garantia d’autenticitat.
Potser la pròxima vegada aquest tarragoní optarà per menjar pop a la fira tradicional, envoltat de pulpeiros de veritat i sense sorpreses a l’hora de pagar. Perquè el pop, quan és bo i ben servit, és gairebé patrimoni de la humanitat. Quan no, es converteix en trending topic.
