El Tancament Emotiu De La Pastisseria Rovira Al Passeig Maragall
Un clàssic de Barcelona abaixa la persiana després de dècades de presència al barri d’Horta. La notícia ha circulat a les xarxes amb molt de sentiment i nostàlgia.
El tancament d’un establiment amb història no ha passat desapercebut, especialment per a les generacions que hi han crescut comprant coques i pastissos. Però, què amaga aquesta decisió?
La història que amaga la pastisseria Rovira
El local del número 413 del passeig de Maragall ha estat un punt de trobada per a veïns i amants de la pastisseria artesanal durant 72 anys. Des del 1954, dues generacions han mantingut viu un ofici que, més que vendre dolços, repartia records i tradicions.
El missatge penjat a l’aparador no deixava lloc a dubtes: «Després de més de 70 anys és hora de començar una nova etapa». No és un comiat qualsevol, sinó un adeu carregat d’emoció i gratitud cap a tots aquells que han fet possible aquesta aventura.
Però el que no diuen explícitament, però que es pot intuir clarament, és que el motiu principal d’aquest tancament no ha estat una mala gestió ni una crisi sobtada. El que pesa més és el context econòmic que envolta molts negocis amb història a Barcelona.
Un afecte que traspassa el negoci
Els pastissers han vist créixer diverses generacions: «Nens que venien de la mà amb els seus pares i que, amb el temps, venen amb els seus fills». I això no és poca cosa. Aquest lligam va més enllà de vendre un tortell o una coca, és un vincle amb la comunitat que ara es trenca.
El comiat al passeig de Maragall ha estat tan emotiu que ha mobilitzat veïns, periodistes i escriptors. Màrius Serra, un referent cultural, ha expressat a Twitter la seva tristesa: «Trobarem a faltar les coques i els pastissos de can Rovira». I no és l’únic; el periodista i presentador Jordi Basté també ha recordat amb afecte aquells diumenges quan la mare anava a buscar la nata per esmorzar.
Context de tancaments històrics a Barcelona
Aquest no és un cas aïllat. A l’inici del 2026, diversos negocis amb arrels profundes a la ciutat han abaixat la persiana. Per exemple, el forn Santa Clara a Gràcia, que va cedir davant la pujada brutal del lloguer, o la ferreteria Camps, també a Gràcia, que no va poder assumir un lloguer mensual de 15.000 euros.
Aquestes situacions reflecteixen una realitat que molts petits comerços viuen al dia a dia: el preu dels locals comercials s’ha disparat i això fa inviable la continuïtat de negocis familiars amb història i trajectòria.
El mite de la Barcelona turística i els locals tradicionals
Barcelona és una ciutat que no deixa de créixer, però amb aquest creixement arriben problemes que afecten sobretot els establiments de tota la vida. Els locals mítics, que donen personalitat i identitat als barris, estan desapareixent a un ritme alarmant.
Veïns i clients habituals lamenten com «la vida és així», però no deixen de sentir la pena per perdre un lloc on la qualitat i l’afecte pel que es fa eren la norma, no l’excepció.
El llegat de la pastisseria Rovira: una mirada als seus clàssics
La pastisseria Rovira no només es coneixia per la seva longevitat, sinó pel seu producte: pastissos artesanals i bomboneria que sovint esmentaven els clients com a únics i inoblidables.
Les coques i les canyes de crema eren la joia de la corona. Molts veïns recorden amb nostàlgia la qualitat i la cura que posaven en cada peça, i també l’atenció propera i amable que els feia sentir com a casa.
Una taula amb els productes més recordats
| Producte | Descripció |
|---|---|
| Coques artesanals | Crosta cruixent i farciments tradicionals, un clàssic per a festes i celebracions. |
| Pastissos de crema | El sabor intens i suau que enamorava a grans i petits. |
| Bombons artesanals | Receptes familiars que transmetien l’essència de la pastisseria artesanal. |
Tancar després de 72 anys no és només una decisió empresarial, és un punt i final a una etapa que ha deixat petjada al barri i a moltes taules de Barcelona.
Veïns, clients i experts reflexionen
Les xarxes socials s’han omplert de missatges d’agraïment i tristesa. Un client recordava: «Vaig comprar el tortell de reis i ja no la vaig veure més oberta. Em fa molta pena.»
L’escriptor Màrius Serra i el periodista Jordi Basté han donat veu a aquest sentiment compartit, posant en evidència la connexió emocional que gairebé tots tenim amb aquests petits comerços.
Un expert en comerç local comentava el 2026 que «la desaparició de negocis així és una pèrdua cultural i econòmica que afecta la identitat dels barris». Això explica per què aquest tancament ha sacsejat tant la comunitat d’Horta.
La resistència dels petits negocis al barri
Tot i el comiat de la Rovira, encara hi ha pastisseries que fan front a l’embat, especialment al barri de Sant Antoni, que continua destacant per la seva oferta dolça i artesanal.
Això ens recorda que, malgrat les dificultats, el patrimoni gastronòmic local encara té vida, però que caldrà fer esforços per protegir-lo i garantir que segueixi present en la vida quotidiana dels veïns.
La realitat és que la pastisseria Rovira deixa un buit difícil de cobrir, però també un llegat de qualitat i afecte que perdurarà en la memòria colectiva del passeig de Maragall i d’Horta.
Per a més informació sobre el comerç local i iniciatives de protecció, podeu consultar l’Ajuntament de Barcelona.
Un adéu que no oblidem.
